"Aquest serà el primer estiu de mugrons lliures a les piscines"

Barcelona"O et tapes o marxes". És la frase contra la qual fa anys que lluita l'associació Mugrons Lliures per reivindicar el dret de les dones a estar a la piscina, si ho volen, amb el tors nu com fan els homes i, en definitiva, a decidir sobre el seu propi cos. Després que cada estiu es repeteixen les polèmiques perquè algunes piscines municipals prohibeixen a les banyistes fer topless o fins i tot alletar nadons en públic, el Govern ha fet un pas més aquest any en la lluita per la igualtat de drets i ha enviat un comunicat a tots els ajuntaments per evitar discriminacions a les piscines públiques. En concret, els recorda que no es pot prohibir a les dones accedir a les instal·lacions amb el tors nu, ni donar el pit o portar un banyador integral, d'aquells que cobreixen més parts del cos que els convencionals. I el que és més destacat: el comunicat deixa clar que cap ajuntament pot aplicar una normativa municipal que vagi en contra d'aquests principis perquè seria una vulneració del dret de cada persona a "decidir sobre el seu cos". És a dir, que el dret a fer topless o a portar un banyador més llarg hauria d'estar garantit.

"És una victòria. Confiem que aquest serà el primer estiu de mugrons lliures a les piscines municipals", celebra Mariona Trabal, que, ara fa sis anys, va impulsar, juntament amb Anna Cammany, el col·lectiu Mugrons Lliures per denunciar la "hipersexualització" i la “discriminació” que suposa el veto al topless. Va ser després que totes dues decidissin desafiar l'avís del vigilant de seguretat que sempre les obligava a tapar-se els pits a la piscina pública de l'Ametlla del Vallès. "Li vam dir que no i ell va trucar a l'Ajuntament i ens van enviar la Policia Local, que fins i tot ens va amenaçar de portar-nos al calabós, a Granollers, o de posar-nos una doble multa (per desafiar l'autoritat i per no respectar les normatives municipals)", recorda. Llavors, van decidir continuar-ho batallant a l'Ajuntament i es va arribar a fer un referèndum entre les veïnes de més de 16 anys del municipi en què es va imposar el dret a poder fer topless (el 60,9% dels vots).

Ara encoratgen totes les dones que vulguin estar a les piscines sense la part de dalt del biquini a imprimir-se el comunicat del Govern per poder-lo ensenyar si algun vigilant els demana que es tapin. "Aquest escrit evidencia que tenim dret a fer el que fem i que ara ja hi ha una directriu clara que ho estipula", conclou.

Un "dret fonamental", com remarca la directora de l'Oficina d'Igualtat de Tracte i la No-discriminació del Govern, Manuela Fernández, que recorda que aquest és un principi que ja està reconegut en lleis anteriors i fins i tot per la Constitució, quan recull el dret a la no discriminació per motius com el sexe o qualsevol circumstància personal. Fernández assegura que el que fa amb la comunicació enviada als ajuntaments és intentar garantir que això es compleix a tot arreu, perquè cada estiu arriben queixes de piscines municipals on s'ha obligat usuàries a posar-se la part de dalt del biquini. De fet, la llei d'igualtat de tracte i no discriminació del 2020 ja recull en l'article 1 que no es pot discriminar ningú pel seu aspecte físic, conviccions religioses o indumentària. I el pas que va fer l'Oficina a finals de març va ser enviar el comunicat als ajuntaments perquè ho garantissin, com a mínim, en totes les piscines públiques.

"Espais per a tothom"

"Volem poder assegurar que les piscines municipals són espais per a tothom. Són refugis climàtics i espais públics i tothom s'hi ha de poder sentir còmode", defensa Fernández, i aquí hi engloba tant les dones que volen banyar-se amb el tors nu com les que van a les piscines amb banyadors integrals. L'única condició, defensa, ha de ser que estiguin fets de teixits aptes per al bany. I la prova més flagrant de la discriminació, diu, és que es permeti als nois banyar-se amb calçotets de cotó (que no estan fets de polièster i no són adequats per al bany) sota el banyador i que, en canvi, s'expulsi dones que es banyen amb peces de vestir que sí que estan pensades per entrar a l'aigua, però tapen més parts del cos. O, al contrari: que els homes es puguin banyar ensenyant el tors i les dones no. "Ningú ens ha de dir a les dones com hem d'anar vestides", conclou. L'Oficina garanteix que si rep denúncies per discriminacions d'aquesta mena, les investigarà i que això pot derivar en sancions per als equipaments afectats (van dels 300 als 500.000 euros en funció de la gravetat de la infracció).

Encara el 2018, quan el Síndic de Greuges va recomanar revisar les normatives municipals per evitar discriminacions a les piscines, l'ARA va comprovar que hi havia algunes piscines municipals que prohibien el topless. Era el cas, per exemple, de Tarragona, que no ha fet el canvi fins aquest any. Abans, entenia que es tractava d'equipaments esportius i no lúdics i vetava que les dones poguessin entrar-hi sense la part de dalt del biquini. A Barcelona, des del 2019, que s'obliga totes les piscines públiques (incloses les interiors) a permetre el topless i a reformular les normatives perquè quedi clar que és així. “El fet d’imposar normes de vestimenta específica per a les dones suposa una restricció de la seva llibertat d’elecció i una discriminació per motius de gènere”, argumentava l’Oficina per la No Discriminació (OND) del consistori. Alguns municipis, però, continuaven exigint a les dones que es tapessin els pits per banyar-se. És el cas de les piscines municipals de Montseny que, consultades ara per aquest diari, asseguren que s'adaptaran al que fixi el Govern. "Fins ara tot depenia massa de qui manava a cada ajuntament", lamenten des de Mugrons Lliures, convençudes que ara s'haurà de notar el canvi.