Aquest any tampoc: els de 4t d’ESO no se’n surten amb els números

BarcelonaTampoc aquest curs els estudiants de 4t d’ESO a Catalunya han arribat al llindar mínim que acredita la competència en matemàtiques i en l’àmbit científico-tecnològic. Malgrat que l’any passat el departament es mostrava “convençut” que aquest cop s’assolirien els 70 punts bàsics, les proves de competències bàsiques han tornat a situar els números com la principal dificultat per als alumnes catalans. En la de matemàtiques, els alumnes s’han quedat als 68,2 punts (0,3 menys que l’any passat), i en la científico-tecnològica, als 66,2 (una dècima més que fa un any). La nota positiva és que en les llengües (català, castellà i anglès) sí que se superen -i amb escreix- els 70 punts: 77,5 en català (0,7 més), 78,6 en castellà (1,3 més que fa un any) i 74,1 en anglès (0,2 punts més).

Què passa, doncs, amb els números? El secretari de Polítiques Educatives, Carles Martínez, i el president del Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu, Joan Mateo, van explicar que, si bé a primària les matemàtiques estan acreditades amb un 78,2, a l’ESO cau deu punts la puntuació perquè són una de “les matèries més abstractes que hi ha”. Per millorar aquesta xifra i assolir d’una vegada per sempre els 70 punts -la vegada que s’hi ha estat més a prop va ser el 2015, amb 69,3 punts-, la conselleria vol prioritzar la formació del professorat en aquestes matèries.

Les causes dels resultats

“És delicat posar el pes sobre els professors”, apunta Marta Sanz-Solé, catedràtica de matemàtiques a la Universitat de Barcelona, que opina que la formació contínua ha de ser possible, però no pot ser una sobrecàrrega per als docents. Segons diu, les baixes notes en matemàtiques no tenen una única causa. “L’aprenentatge té dues vessants: el professor i l’estona que l’alumne ha de dedicar a entendre la matèria”. I aquí, apunta, la “manca de concentració” també influeix en els resultats, perquè cal “fer colzes i exercicis” per entendre alguns raonaments. Per això també considera la manera com s’introdueixen les matemàtiques a l’aula un factor clau: “El grau d’abstracció quedaria atenuat introduint matèria nova basada en resoldre problemes concrets, per exemple extrets de titulars de diari”.

En aquesta línia, Sanz-Solé aposta per “experimentar” basant-se en “problemes reals i casos particulars”, com les finances o les prediccions meteorològiques. En canvi, hi ha qui veu en els jocs una bona estratègia per introduir les matemàtiques a l’aula. “En el moment que fas una estratègia per guanyar, estàs fent una estratègia per resoldre un problema de matemàtiques”, apunta Luis Cros, president del Grup de Jocs de l’Associació de Barcelona per a l’Estudi i l’Aprenentatge de les Matemàtiques. No es tracta de jugar cada dia sinó de saber utilitzar els jocs com una eina per no caure en la repetició. “Memoritzar és un fracàs segur”, argumenta.

Desigualtats econòmiques

Malgrat tot, al departament hi ha un “cert marge de tranquil·litat” perquè en cap de les matèries se supera el 15% d’alumnes que no l’assoleixen. Per a Educació, això significa que el sistema és equitatiu. Ara bé, els resultats deixen algunes dades alarmants, com l’enorme diferència que hi ha entre escoles en funció del nivell econòmic. Per exemple, a les escoles d’alta complexitat -famílies vulnerables i amb un nivell educatiu baix i alumnes nouvinguts i amb necessitats educatives específiques- els alumnes de primària tenen 16,9 punts menys de mitjana en anglès, mentre que a l’ESO la desigualtat creix fins als 19,1 de diferència. Les xifres tampoc milloren en català i castellà, unes matèries en les quals estudiar en un centre d’alta complexitat és determinant ja a primària, on hi ha 11,3 i 12,3 punts de diferència respecte a un centre convencional.

A més, s’evidencia altra vegada que repetir curs no funciona: els alumnes de 4t d’ESO repetidors treuen 19,5 punts menys en anglès que els que van al dia. En la resta de competències, la diferència també supera els 16 punts.

Segons les dades desagregades, no hi ha gaire diferència entre nois i noies, tot i que novament elles són més bones en les llengües i ells en matemàtiques i en la competència científico-tecnològica. A nivell territorial, Lleida i la ciutat de Barcelona són, de nou, les zones que tenen més bones notes, malgrat que les diferències són mínimes.

Nivell similar en català i castellà oral

El departament va presentar els resultats de la prova pilot en 51 centres per avaluar l’oralitat en català, castellà i anglès a 4t d’ESO. La puntuació mitjana de l’expressió oral en català ha estat de 72,9 punts, en castellà de 73,7 i en anglès de 65,7. “Hi ha alumnes amb notes molt altes de català que són incapaços d’expressar-se al centre en aquesta llengua”, va dir el secretari de Polítiques Educatives, Carles Martínez.