Barcelona viu l’estiu amb més homicidis des del 2011

BarcelonaEn els últims 41 dies, vuit persones han mort en homicidis a Barcelona. És una mitjana d’un crim cada cinc dies, però en poc més d’una setmana s’ha agreujat: els últims vuit dies s’han produït tres morts violentes a la ciutat. L’última va ser la matinada de divendres, poc abans de les tres, quan un home de 47 anys de nacionalitat dominicana va rebre una punyalada en una baralla amb un altre home al districte de Nou Barris. Va quedar ferit de gravetat i va morir en un centre hospitalari. Els Mossos d’Esquadra busquen l’agressor, que ha elevat fins a vuit els homicidis a Barcelona des del 6 de juliol. Abans d’aquest nou crim, el tinent d’alcalde de Prevenció i Seguretat de l’Ajuntament, Albert Batlle, ja va considerar que la ciutat pateix “una crisi de seguretat”. Divendres el director dels Mossos, Andreu Martínez, ho va rebutjar, però va admetre que hi ha “problemes” d’inseguretat: els robatoris violents i el repunt d’homicidis.

Les vuit morts violentes d’aquest estiu -de juliol a mitjans d’agost- superen tots els registres del juliol i l’agost des del 2011, que és l’any fins on es poden consultar les dades dels Mossos mensualment. Deixant a part les 15 víctimes de l’atemptat terrorista del 17-A a Barcelona, l’any que més s’aproxima a la situació actual és el 2015, quan es van produir cinc homicidis a la ciutat entre el juliol i l’agost. La resta d’anys se’n van registrar tres, dos o un en els mateixos dos mesos.

Els homicidis s’han concentrat en les últimes setmanes, perquè el primer semestre s’havien produït quatre crims a Barcelona: al febrer un home va morir en una baralla de matinada en una discoteca del Poblenou, al maig un home va ser tirotejat una tarda dins un pis de l’Eixample i aquell mateix mes una menor de 17 anys va morir per les ganivetades que li va clavar una tarda el propietari d’una cafeteria de l’avinguda Mistral. A finals de juny una alt càrrec de Corea del Sud va morir després que un lladre que anava en moto la fes caure quan intentava robar-li la bossa. La dona va quedar ferida i va acabar morint al cap d’uns dies. Tot i que va ser un homicidi, l’estadística oficial no ho recull així perquè inicialment s’havia qualificat de robatori violent.

Balanç superior al còmput anual

Amb els vuit homicidis d’aquest estiu, la ciutat suma 12 morts violentes aquest any. La xifra és superior a tots els comptabilitzats el 2018 -que van ser 10-, així com el 2016 i el 2015 -que van ser 11-. El 2017, en canvi (deixant a banda les víctimes del 17-A), supera la xifra de 12 homicidis l’any, ja que n’hi va haver 13, igual que el 2012. El 2014 van ser 14, i el 2011, 17. El 2013 va haver-hi 12 homicidis en tot l’any. El 2010 se’n van registrar 24, i durant el 2009, 21.

Sobre els vuit homicidis d’aquest estiu, el director dels Mossos va assegurar divendres, en declaracions a l’ARA, que no hi ha cap “connexió directa” entre ells: “No hi ha un fil conductor ni un modus operandi similar o homogeni entre els casos”. En aquest sentit, Martínez va subratllar que alguns dels últims homicidis són per “una presència de determinats conflictes entre les persones, a vegades per amistat o enemistat, que van associats amb el consum de drogues o altres substàncies i amb un entorn personal o familiar desestructurat i complex”. “Això fa que siguin homicidis en què la prevenció policial és difícil”, va considerar.

“Evidencien la necessitat d’aplicar polítiques socials que es vinculin a la seguretat”, va reivindicar Martínez, que ho va plantejar en els següents àmbits: la utilització de l’espai públic, les ocupacions d’immobles, la presència de joves sense arrelament familiar i els assentaments urbans. El director dels Mossos va defensar que la policia catalana i la Guàrdia Urbana han augmentat la seva activitat i les detencions, però va reiterar que les solucions dels homicidis amb conflictes interpersonals no són policials.

Dels vuit homicidis de l’estiu, dos han sigut tirotejos, quatre apunyalaments durant baralles, un mort a cops d’ampolla en una batussa i una dona trobada morta per estrangulament amb cops al cap. “No hi ha una activitat homicida indiscriminada”, va dir Martínez. Malgrat tot, entre dijous a la nit i ahir a la matinada, a part de l’apunyalament mortal, dos homes també van resultar ferits i detinguts en una altra baralla amb armes blanques i dues persones van ser víctimes de dos robatoris violents, pels quals es van fer tres detencions. Una altra xifra que constata la tendència a l’alça són els intents d’homicidis: el primer semestre d’aquest any han sigut 32, el màxim des del 2011.

Crisi de seguretat?

Després de les declaracions de Batlle parlant de “crisi de seguretat”, Martínez va respondre que “comparteix el diagnòstic però no la conclusió”. Per al director dels Mossos, una crisi de seguretat voldria dir que “l’estructura de seguretat del país ha caigut i no hi ha una resposta ni una activitat policial que ho resolgui. Afortunadament, no és així”. Des de les Festes de Gràcia, l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va dir que no havia sentit les declaracions de Batlle i va afegir que la ciutat “és segura, amb problemes com els furts”. “El que hem viscut aquests dies són fets puntuals però que no hem de normalitzar”, va assegurar Colau.

Martínez va apuntar que fa un any, l’estiu del 2018, els problemes de seguretat de Barcelona eren els narcopisos i els robatoris en domicilis. I davant els actuals, va recordar que la ciutat tindrà 320 agents més dels Mossos aquesta tardor (des de finals de juny ja hi ha 137 agents de la nova promoció).