Recerca
Societat25/08/2022

Aprovada la llei de la ciència sense límits a la contractació indefinida

El Congrés tomba l'esmena que defensaven els grans centres d'investigació per poder decidir la durada dels contractes

ARA
i ARA

BarcelonaUn acord en temps de descompte ha possibilitat l'aprovació al Congrés de la nova llei de la ciència, la tecnologia i la innovació, que actualitza la que està en vigor des de fa més d'una dècada. Finalment, ERC s'ha sumat al govern espanyol en desmarcar-se in extremis de l'esmena del PP, que es feia seva la postura de les direccions de centres de recerca i universitats per limitar els contractes indefinits dels investigadors. La ministra del ram, Diana Morant, ha qualificat la nova norma de "fet històric" i ha valorat que s'arma de "drets i garanties" tota la comunitat científica, ja que es pretén reduir l'alt índex de precarietat laboral potenciant la contractació indefinida en els casos en què el projecte sigui finançat per fons europeus. El ple del Congrés ha rebutjat l'esmena del PP amb 108 vots a favor (juntament amb els populars han votat els diputats de Vox, el PNB i Junts), 189 en contra i 52 abstencions.

Morant, que s'ha referit a les retallades en el finançament de la investigació durant els governs del PP, ha dit que es necessitava "un gran pacte per la ciència que blindés i donés més drets als investigadors i que fes de la carrera científica una carrera predictible i estable". L'executiu de Pedro Sánchez defensa que la nova llei reduirà la burocràcia, donarà més estabilització laboral als treballadors i introduirà mecanismes per disminuir la bretxa de gènere, alhora que blindarà l'augment esglaonat del finançament públic fins a arribar el 2030 a suposar l'1,7% del PIB espanyol.

Cargando
No hay anuncios

El recorregut parlamentari de la llei de la ciència és particular perquè el Congrés va aprovar un text inicial amb cap vot en contra i va ser en el seu tràmit al Senat en què el PP va presentar una esmena per deixar en mans dels centres d'investigació la durada dels contractes, com reclamen fins a 57 unitats de recerca i universitats, que en una carta critiquen que la proposta del ministeri acabarà amb el "sistema d'excel·lència", que es basa en projectes europeus que duren entre tres i cinc anys. Un cop de tornada a la cambra baixa, la majoria ha tombat l'esmena, gràcies al fet que els republicans s'han alineat amb el govern espanyol. Per justificar el canvi del sentit del vot, el diputat d'ERC Joan Margall ha criticat la "falsa dicotomia" que va dibuixar el PP, quan va plantejar, segons ha dit, que calia triar entre la sostenibilitat i el futur dels centres de recerca i l'ampliació dels drets laborals per als investigadors.

Cargando
No hay anuncios

L'acord compromet el ministeri de Ciència a augmentar els costos indirectes des de l'actual 21% fins al 25% a les convocatòries de projectes de recerca que gestionen l'Agència Estatal de Recerca i l'Instituto de Salud Carlos III. Aquest augment permetrà als centres de recerca i a les universitats fer front a l'augment de costos de funcionament, entre els quals el derivat de les provisions que necessitin per a les indemnitzacions per contractació indefinida, que suposen una despesa laboral addicional del 2,1% anual.

Crítiques dels centres de recerca i universitats

Des que va plantejar-se aquest redactat, alguns centres de recerca i universitats s'hi han mostrat contraris perquè hi veuen perillar l'excel·lència científica. L'esmena impulsada pel govern espanyol “no posarà fi ni a la precarietat ni a la temporalitat” del sistema, ha apuntat aquest dijous Luis Serrano, director del Centre de Regulació Genòmica (CRG) i un dels impulsors de la carta que demanava la retirada de l’esmena signada per 55 centres de recerca i la Conferència de Rectors (CRUE). “Hi haurà menys diners per als centres i universitats”, argumenta, i avisa que això revertirà en les plantilles. “Disminuirà la contractació d’investigadors o es frenarà la renovació dels seus contractes”. En resum, subratlla encara Serrano, això també influirà “negativament” en el temps necessari per fer publicacions d’impacte.