Cribatges massius: l'aposta per evitar l'acarnissament en els barris empobrits

Santa Coloma de GramenetCatalunya ha apostat per la fórmula comunitària per bloquejar l'avanç del covid-19. En poc més de cinc setmanes, s'ha passat de viure una certa treva epidemiològica a necessitar accions contundents per detectar i aturar la transmissió del virus, sobretot en les àrees menys afavorides de les grans ciutats. El departament de Salut ha canviat l'estratègia cap a la realització de cribatges massius als punts calents del mapa de contagis. És a dir, allà on es detecta un repunt sobtat de casos i es tem que la circulació del coronavirus es descontroli per factors demogràfics –molta població susceptible amb una elevada mobilitat– i socioeconòmics –condicions precàries que dificulten els aïllaments–.

És el cas dels barris de Fondo i Llatí a Santa Coloma de Gramenet, del Pont Vell a Ripollet o el de Torre Baró a Barcelona, on aquest dissabte han començat les proves massives per arribar a 800 veïns. La taxa de contagis al barri pràcticament triplica la mitjana de tota la ciutat, amb una taxa que els últims 14 dies fregava les 500 infeccions per cada 100.000 habitants.

Ara el covid-19 afecta sobretot la població jove, la qual passa la infecció d'una manera més lleu i asimptomàtica però alhora té una vida social més activa, a diferència del que va passar a la primera fase de la pandèmia, quan s'acarnissava amb la gent gran i els usuaris de geriàtrics. Aquest cop, diuen els experts, la transmissió és més controlable si es té una estratègia clara de detecció, aïllament i control de positius. I els cribatges massius, tot i no ser la solució, hi juguen un paper important.

El modus operandi de la detecció precoç mitjançant les proves PCR consisteix a vigilar i analitzar la incidència del virus territori per territori. Amb les dades epidemiològiques a la mà, i amb la informació dels serveis de Salut Pública, s'avalua la necessitat de desplegar una actuació diagnòstica addicional a la que fan els centres d'atenció primària (CAP), sigui perquè s'ha detectat un brot de difícil seguiment o perquè es considera que hi ha transmissió comunitària en una àrea concreta del municipi.

L'objectiu dels cribatges massius és buscar "proactivament" els casos actius, especialment entre persones menors de 50 anys, per poder-los recomanar l'aïllament en cas de ser positius i deixar fora de joc nombrosos transmissors asimptomàtics. La mesura s'emmarca en el canvi d'estratègia de la conselleria, que lliga amb el mantra de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) de fer "tests, tests i més tests" per controlar la pandèmia, i que coincideix amb l'arribada del doctor Josep Maria Argimon a la secretaria de Salut Pública el 18 de juliol.

El també director de l'Institut Català de la Salut (ICS) és al darrere d'aquest cop de timó, per bé que assegura que quan va arribar "ja hi havia molta feina prèvia feta", afirma. Ara bé, el cribatge massiu és collita pròpia. "Les carpes de cribatge poden ser cridaneres, perquè no és una cosa que s'hagi fet abans, però ara hem centrat molt l'estratègia en buscar casos i això implica augmentar la xifra de proves que fem a la població de risc", explica Argimon.

"Estem més preparats"

El Govern ja ha hagut d'actuar en nou municipis catalans i tots ells comparteixen un perfil similar: solen ser ciutats grans, amb una gran mobilitat entre elles, connectades a través del transport públic, i amb diferències socials molt evidents entre barris. "El virus es transmet allà on hi ha aglomeracions, i territoris com Barcelona i les ciutats de l'àrea metropolitana són escenaris proclius per al contagi", explica Argimon. Tampoc és el mateix –continua– que el virus entri en un habitatge relativament espaiós i ben ventilat on hi viuen quatre persones, que un pis molt petit i sobreocupat per famílies multigeneracionals. La precarietat també influeix en la transmissió del virus.

Però, com és que els cribatges massius no s'han fet abans? ¿Voluntat política o manca de recursos? Els experts s'inclinen més per la segona opció. La gerent de l'Agència de Salut Pública de Barcelona, Carme Borrell, diu que tot forma part d'un procés. "La pandèmia va ser un tsunami que va agafar els serveis de salut infrafinançats i desprevinguts. Ara estem més preparats, tenim més capacitat de fer PCR i en un període de transmissió relativament estabilitzada és molt útil. Ha costat, però a poc a poc les coses han millorat", afirma l'especialista en medicina preventiva, que creu que l'arribada del nou secretari ha suposat una empenta als projectes que ja s'estaven perfilant durant el mandat del doctor Joan Guix, i no tant un canvi d'estratègia.

Un altre exemple que encara ha d'afinar-se, però que és prou representatiu del canvi, és el rastreig de contactes. L'augment d'efectius als equips també s'ha començat a desencallar amb el nomenament d'Argimon. Des de mitjans de juliol, quan ell va arribar, s'ha fet la traçabilitat de 95.405 contactes. El protocol d'actuació davant dels casos de coronavirus –que ha patit més de 30 actualitzacions en menys de sis mesos– inclou la incorporació de dos perfils diferents –gestors i rastrejadors– per contactar infectats i casos sospitosos.

Rastrejadors encara insuficients

D'una banda hi ha els 1.328 gestors covid-19, que reforcen l'atenció primària i truquen els casos positius i els seus contactes tres vegades per informar-los del procés d'aïllament i supervisar-los, i de l'altra els polèmics rastrejadors, dels quals només se n'han contractat 120 i són els encarregats d'entrevistar els contagiats diagnosticats per reconstruir les seves passes i identificar els seus contactes. "Vam definir un perfil d'atenció al ciutadà, amb gent acostumada al tracte informatiu i a rebre trucades que treballen de costat amb la part assistencial", resumeix el secretari.

La presidenta de l'Associació d'Infermeria Familiar i Comunitària (AIFiCC), Alba Brugués, creu que aquests nous treballadors estan fent una "bona feina", però assegura que encara en falten molts si es vol arribar a controlar l'epidèmia, especialment a partir del setembre. "A molts rastrejadors els hem hagut de formar a la primària perquè no tenien cap bagatge sanitari, i continuem pensant que els positius els hauria de seguir la infermeria", reivindica la professional, que, com ja van fer diversos sindicats entre els quals SATSE, clama per la contractació de més personal qualificat per a aquesta tasca essencial.

El "Simón català"

Argimon va fer el relleu al doctor Joan Guix, però va arribar després de dos mesos en què el càrrec havia quedat buit per la renúncia de Guix. La vacant, de fet, va posar en alerta el sector de la salut, que demanava amb urgència un nou capità abans que la treva que començava a donar l'epidèmia s'esvaís. No va ser fàcil, i la mateixa consellera de Salut, Alba Vergés, admetia que cap especialista a qui li proposaven el nomenament volia assumir el repte de liderar i representar l'agència en plena pandèmia.

"L'arribada d'Argimon s'ha notat. Realment ens faltava aquesta figura, i això que estem a l'estiu i la situació és encara més desesperant que la resta de l'any. És una persona molt preparada", explica Brugués. Ara bé, la infermera, que treballa a Castelldefels, recorda que "per moltes mesures que es prenguin, hi ha problemes crònics que no es poden solucionar amb protocols i noves directrius" i que els professionals sanitaris, especialment les infermeres, "viuen apagant focs".

Un pneumòleg de l'Hospitalet de Llobregat –que prefereix no donar el seu nom– hi coincideix, i matisa que aquesta sensació de millora podria estar condicionada "cap a millor" per la situació d'inestabilitat prèvia. "Veníem d'una època molt dura, no teníem el Simón català, i ens ensumàvem que la situació es descontrolaria aviat. És normal que si es posa una mica d'ordre es noti més del que realment és", relata aquest facultatiu. Reconeix, però, que Argimon "ho està fent bé". "Anem pel bon camí. Ara només falta que es continuï treballant i que tot això prepari el múscul de cara a la tardor", diu.