Aparcament per a persones "amb disminució"?
El Govern deixarà de fer servir l'expressió per subsituir-la "per a persones amb discapacitat" en les noves targetes que repartirà aviat
BarcelonaLes targetes d'aparcament per a persones "amb disminució" tenen els dies comptats. Disminució o disminuït són termes totalment en desús, que l'ONU va esborrar dels seus textos oficials, però que encara perviuen a la Constitució espanyola del 1978 i, en una manera més domèstica, en els carnets amb què els municipis faciliten l'aparcament a les persones amb discapacitat. El document oficial el proveeix el departament de Drets Socials, i els ajuntaments repliquen el model en què al costat del nom i de la fotografia de la persona titular apareix la frase "Persona amb disminució" en la versió catalana i "Persona con minusvalía" en castellà.
Drets Socials admet que encara fa servir el vell disseny de les targetes amb "amb disminució", un terme que reconeixen que és "inadequat". Més enllà de demanar disculpes al col·lectiu que s'hagi pogut sentir ofès, la conselleria de Carles Campuzano avança que aviat començarà a distribuir nou material. El nou carnet canviarà "amb disminució" per "amb discapacitat", un concepte més ajustat a les normes internacionals i, fins i tot, amb l'expressió de bona part de la societat i dels mitjans de comunicació, que han anat adaptant-se al llenguatge més inclusiu en els últims anys. "La societat civil sempre va més de pressa que l'administració, a qui la feixuga burocràcia fa excessivament lenta", es queixa Mercè Batlle, presidenta de COCARMI (Comitè Català de Representants per a Persones amb Discapacitat), que subratlla la desídia del Congrés de Diputats per modificar l'article 49 de la Constitució, el que reconeix el dret al tractament o la integració de "disminuïts".
Precisament, l'associació EVI de Molins de Rei, que es dedica a donar suport a famílies amb fills amb autisme, va fer una reclamació a la conselleria expressant la seva "indignació" perquè la institució que hauria de vetllar per la inclusió, faci servir "expressions pejoratives que vulneren la dignitat de les persones amb discapacitat", afirma la presidenta, Ascen García. De fet, la qüestió es repeteix a la majoria d'ajuntaments, que s'han dedicat a copiar i expedir les targetes dissenyades pel departament i només el consistori de Barcelona s'ha desmarcat fent-ne un model propi en què és respectuós amb el col·lectiu.
Amb les disculpes, Drets Socials justifica que el seu model segueix el text literal del decret 97/2002 que regula la targeta d’aparcament per a persones amb discapacitat, un text de la legislació catalana que, dues dècades després que entrés en vigor, continua vigent mentre no s’aprovi el codi d’accessibilitat, actualment en tramitació. No obstant això, el departament no esperarà que s'aprovi el nou decret i informa que ja ha licitat un nou contracte per actualitzar-les i adequar el terme convenientment, de “persones amb discapacitat” i, progressivament retirarà els carnets vells -que tenen una vigència de 10 anys- per substituir-los pels nous.
Abans de l'estiu
L'aprovació del nou marc es preveu que estigui a punt durant el segon trimestre del 2023, segons els últims càlculs del Govern, després de vuit anys de negociacions amb el sector. El text ha de significar "un pas endavant fonamental en el reconeixement i l’exercici dels drets de les persones amb discapacitat", ja que servirà per fixar com s'adapten edificis, transport, serveis i processos de comunicació per facilitar-hi l'accés. A més, adaptant-se al que dicta la Convenció Internacional de Drets de les Persones amb Discapacitat de l'ONU, ha de garantir la igualtat d’oportunitats i la no-discriminació.
Per a Batlle, una de les prioritats hauria de ser que Drets Socials desenvolupés la Targeta Acreditativa de la Discapacitat, que ara, malgrat contenir tota la informació personal, com el grau de discapacitat reconegut o el barem de mobilitat, no evita que la persona titular hagi d'enviar contínuament informes oficials de discapacitat cada cop que vol fer un tràmit. "Ens estalviaríem molts maldecaps", afirma la responsable de COCARMI, que també reclama poder tenir targetes d'aparcament universals que siguin vàlides a tot el territori espanyol.