Federico García Lorca ha estat un dels poetes en llengua castellana més importants del segle XX. Exponent de la Generació del 27 i autor de renom internacional des de principis de la dècada dels 30, el seu assassinat va interrompre una obra fecunda i versàtil. Tres quarts de segle després dels fets, perpetrats per un piquet de soldats del bàndol franquista, l'enigma de les restes del poeta i dramaturg encara no ha estat resolt: l'any 2009, seguint les indicacions de l'historiador Ian Gibson -que ha dedicat bona part de la vida a estudiar García Lorca-, la Junta d'Andalusia va iniciar un seguit d'excavacions als afores d'Alfacar (Granada) que va acabar amb l'única evidència científica que en aquella zona mai no s'hi havia enterrat ningú.
Dos anys després, coincidint amb el 75è aniversari de la seva desaparició, l'historiador malagueny Miguel Caballero ha publicat el seu tercer estudi sobre l'autor de Romancero gitano i Bodas de sangre , Las trece últimas horas en la vida de García Lorca (La Esfera de los Libros, 2011), on troba un nou emplaçament per a les despulles del poeta, situat a l'antic cortijo de Gazpacho, a uns 400 metres del lloc on es va excavar fa dos anys.
Al llibre, Caballero recorda que els primers investigadors sobre la mort de l'escriptor van arribar a una Espanya "que passava gana", la de la dècada dels 60, i que "van arribar a oferir diners per aconseguir dades". "Quan apareixen els diners, els desmemoriats comencen a recordar", continua Caballero: va ser a partir de declaracions orals tot sovint contradictòries o fins i tot interessades, que investigadors com Gerald Brenan i Claude Couffon van poder anar teixint les seves obres.
Entre tots els seus precursors, l'historiador malagueny destaca el treball d'Ian Gibson, a qui encara considera "el millor biògraf de García Lorca". A les obres de referència de l'hispanista sobre Salvador Dalí, Rubén Darío i Camilo José Cela cal afegir-hi una llista considerable de volums sobre l'escriptor granadí, entre els quals destaquen Vida, pasión y muerte de Federico García Lorca (1998), Lorca-Dalí, el amor que no pudo ser (1999) i El hombre que detuvo a García Lorca (2007).
Quatre víctimes i sis assassins
Poc abans de ser detingut al domicili familiar dels Rosales, a Granada, Lorca carregava contra la llavor dels futurs insurrectes al diari El sol : " Yo soy hermano de todos y execro al hombre que se sacrifica por una idea nacionalista, abstracta, por el solo hecho de que ama a su patria con una venda en los ojos ". A Las trece últimas horas... , Caballero desmenteix que la principal motivació d'acabar amb Lorca fos la seva vinculació amb l'esquerra. "Des de la seva mort els mitjans de comunicació el van convertir en un màrtir de la causa republicana, i això ha contribuït a tergiversar bona part de la seva biografia", assegura l'historiador, que tampoc considera determinant l'homosexualitat de García Lorca.
Caballero està convençut que per trobar les raons de l'assassinat del poeta cal tenir en compte els problemes de la família paterna amb dues altres famílies granadines: els Roldán i els Alba. La detenció només va ser possible gràcies a l'ordre de Nicolás Velasco Simarro, protector dels Roldán, que va aprofitar l'absència del governador de la ciutat, José Valdés Guzmán, per ordenar a tres dels seus homes que anessin a buscar García Lorca al número 1 del carrer Angulo.
Detingut i tancat a La Colonia (Víznar), un antic molí que fins a l'esclat de la Guerra Civil havia funcionat com a residència escolar per a noies, la nit del 17 d'agost el tinent Martínez Fajardo es va emportar quatre dels empresonats, entre els quals hi havia García Lorca. Entre la mitja dotzena de pistolers que van formar part del piquet d'execució hi havia Antonio Benavides. Parent llunyà del poeta i cosí germà de Pepe el Romano, un dels personatges més pintorescos i ridículs de La casa de Bernarda Alba , Benavides no només va disparar contra García Lorca sinó que, tres dies després de fer-ho, va presumir-ne pels carrers de Granada fent una proclama d'un mal gust considerable: " Le he dado dos tiros en la cabeza al cabezón ".
Per 500 pessetes
Amb tots els possibles testimonis morts, les investigacions de Miguel Caballero han passat per nombrosos registres civils, cementiris, actes de defunció i partides de naixement. Després de tres anys i mig de feina, l'historiador ha pogut identificar amb nom i cognoms els sis pistolers responsables de la mort de García Lorca, Francisco Galadí i Juan Arcoya Cabezas, dos tiradors anarquistes, i Don Dióscoro, el mestre coix de Pulianas: la matinada del 17 d'agost, al costat d'Antonio Benavides hi havia Salvador Varo, Juan Jiménez, Fernando Correa i Antonio Hernández; tots cinc, capitanejats per Mariano Ajenjo Moreno, van acabar amb la vida dels quatre detinguts. L'única promesa que se'ls va fer van ser 500 pessetes de sobresou i l'ascens a guàrdies d'assalt.
Set anys abans de morir, mentre preparava un dels seus llibres emblemàtics, Poeta en Nueva York , García Lorca va descartar un dels versos d' Oficina y denuncia . El manuscrit amb la versió original del poema va ser trobat per casualitat fa uns mesos a la Library of Congress de Washington. Allà s'hi pot llegir " Y me ofrezco a ser devorado por campesinos españoles ", vers premonitori que tot i quedar fora del poemari va acabar fent-se realitat.