15 anys de presó per atacar un grup d’ultres

BarcelonaUn clam antifeixista va avançar ahir des dels Jardinets de Gràcia de Barcelona fins a la Via Laietana passant per Pau Claris en una manifestació que va aplegar prop de mig miler de persones. Una pancarta en què s’hi llegia “Totes som antifeixistes” precedia la marxa convocada per reclamar l’absolució de sis encausats per una baralla amb uns ultres el 12 d’octubre del 2013. El judici comença dimecres i els sis acusats s’enfronten a 15 anys de presó.

Les consignes que es van cridar durant el trajecte demanaven combatre el feixisme i protestaven pel tracte desproporcionat de la justícia amb els sis encausats. “La solidaritat, la nostra millor arma” va ser una de les frases més repetides, així com missatges de suport als acusats. Entre les pancartes també n’hi havia de rebuig a la islamofòbia.

El fiscal especial antiodi de Barcelona, Miguel Ángel Aguilar, els reclama 15 anys de presó per l’atac a un grup d’ultres fa quatre anys després de l’acte de l’extrema dreta a Barcelona amb motiu del 12-O. Els acusa de tres delictes de lesions amb instrument perillós, un de danys i tres faltes de lesions amb els agreujants d’abús de superioritat i de discriminació per motius ideològics.

Tot plegat implica una petició de condemna equivalent a la que podria correspondre, per exemple, per un cas d’homicidi consumat. Però cap de les víctimes de l’atac va resultar morta: tres van patir talls i traus que van requerir punts de sutura -dos al cap-, i els altres tres algunes contusions. Segons l’escrit d’acusació, els sis antifeixistes, amb mitja dotzena més, van sortir del centre ocupat Can Vies per anar a buscar el grup en un bar de Sants després de veure un tuit en què es recomanava als ciutadans que vigilessin perquè allà hi havia un grup de “nazis”. Aguilar diu que ho van fer per atacar-los, amb la cara tapada i armats amb maons, pedres, pals, cadenats i una navalla. El fiscal no concreta en cap moment quin dels acusats va atacar quina de les víctimes. Els assenyala tots sis com a culpables de totes les lesions.

Discriminació ideològica

L’agreujant de discriminació per motius racistes, antisemites, d’orientació sexual o ideològics introduït en la reforma del Codi Penal del juliol de 2015 per protegir els col·lectius que poden ser víctimes d’individus intolerants, endureix la petició de condemna del fiscal. Però en aquest cas no s’esgrimeix per protegir un col·lectiu de risc i desanimar que se l’ataqui, sinó que empara individus d’extrema dreta que abans de patir l’atac antifeixista haurien participat a l’acte ultra de Montjuïc.

La plataforma que va convocar aquell acte, La España en Marcha -que aplegava grups com Democracia Nacional, Alianza Nacional, La Falange, Nudo Patriota Español i Acción Juvenil Española- es fonamentava en un manifest conjunt en què, segons l’escrit d’acusació del fiscal Aguilar, es defensava “la derogació de la Constitució, la unitat nacional indissoluble i sobirana d’Espanya, l’abolició de les autonomies, la prohibició de la difusió d’idees secessionistes i el final dels corrents migratoris”. Segons el quinzenal Directa un dels agredits havia estat condemnat el 2002 per haver atacat la casa d’una família d’origen magribí a Sant Vicenç de Castellet amb crits com “moro de merda”. Llavors no se li va aplicar l’agreujant de discriminació per motius racistes.

L’historial del fiscal Aguilar deixa clar que no és permissiu amb l’extrema dreta. Fa pocs dies reclamava fins a onze anys de presó als membres d’una trama que havia facturat 2,5 milions d’euros en quatre anys venent merchandising neonazi. Però el judici arriba en un moment en què s’han multiplicat les agressions per part d’ultres a ciutadans, periodistes i immigrants en el marc de les protestes unionistes.