Trenta anys de l'assassinat transfòbic de la Sònia, que continua sacsejant consciències

BarcelonaLa matinada del 6 d’octubre del 1991 sis skinheads van assassinar a cops de peu Sonia Rescalvo Zafra, una dona trans que dormia al Parc de la Ciutadella. La brutalitat de l'atac va marcar un punt d’inflexió en la lluita del moviment LGTBI i, en particular, per a les transsexuals, admet l'escriptora Beatriz Espejo, fundadora del Col·lectiu de Transsexuals de Catalunya, que posa al mateix nivell l'assetjament i la repressió que van patir les treballadores sexuals del Camp Nou per fer-les desaparèixer dels carrers de Barcelona en les vigílies de la cita olímpica.

El crim va obrir la porta a un canvi de conscienciació no només social, per fer evident fins a quin punt el feixisme actuava lliurement buscant víctimes desprotegides, sinó sobretot institucionalment. Quatre anys més tard, els legisladors van aprofitar la reforma del Codi Penal per tipificar els delictes d’odi. Els sis caps rapats no van poder ser condemnats d’acord amb aquesta reforma, tot i que la sentència de l'Audiència de Barcelona sí que constata que van actuar per un odi cec cap a les persones que viuen en la marginalitat, recorda María José Varela, l’advocada que va representar l’acusació popular en aquell procés.

De fet, la figura de la Sonia “sumava moltes discriminacions” i marginalitats, relata Jordi Samsó, històric activista del moviment LGTBI, en aquella època membre del Front d’Alliberament Gai i actualment president del Casal Lambda, per a qui aquell va ser “un assassinat claríssim d’odi” que es va aprofitar de "la fragilitat absoluta" de les víctimes.

Rescalvo havia arribat a Barcelona des de la seva Conca natal, precisament per allunyar-se d’un món tancat i d'una família que no acceptava la seva diferència. Va actuar com a vedet als teatres del Paral·lel, però, sense gaires alternatives, va haver de treballar en la prostitució i finalment va acabar perduda al carrer en una espiral de deteriorament i sense ajudes.

Els seus assassins eren un grup feixista que pertanyien als Boixos Nois, els seguidors ultres del FC Barcelona, a qui se'ls va localitzar simbologia i publicacions d'ideologia neonazi. A la Sonia la van trobar dormint al ras amb la seva companya Doris i un sensellar, precàriament protegits per la glorieta de la Ciutadella i, sense possibilitat de defensar-se, van rebre una pluja de cops de les botes d’estil militar, reforçades amb la punta metàl·lica, que duien els agressors.

L’Audiència va condemnar els sis skins a un total de 310 anys per assassinat, tot i que va rebutjar que formessin un grup organitzat perquè entenia que no obeïen cap ordre. No obstant això, els jutges no van tenir cap dubte que tenien una clara voluntat de matar i no només de ferir, com demostren l’acarnissament i el fet que van rematar una de les víctimes van sentir que encara respirava. La Dori va quedar ferida greu i el sensellar va quedar cec. Aquesta era una acció que els agressors definien amb l'expressió “tocar el tambor” i que per a Varela era una mostra de “la crueltat” del grup de neonazis, “que tenien publicacions pròpies i que sortien a agredir homosexuals, drogoaddictes o persones sense sostre”.

L'activista Espejo assenyala que en la primera sentència hi va haver "certa justícia", perquè suposava "un abans i un després", ja que admetia l'existència de la transfòbia. Anys després, el Tribunal Suprem va rebaixar la condemna a la meitat perquè no va considerar que hi hagués una voluntat expressa d'assassinar, i va deixar el crim en homicidi.

Les cròniques periodístiques d’aleshores recullen substantius com travesti per referir-se a la transsexualitat de Rescalvo, un exemple de com la societat no distingia la diversitat d’identitats de gènere i sexe. De fet, en aquell moment les sigles del moviment es reduïen a la G de gais i, en molta menor mesura la L de lesbianes, mentre que les realitats representades per les altres lletres eren poc conegudes. Eren temps en què la lluita contra el VIH i la sida, i l’estigma que comportaven, encara era molt present i centrava gairebé tots els esforços.

De fet, va ser una època en què el col·lectiu LGTBI va deixar de ser perseguit legalment, però encara hi havia tot un cos de lleis discriminatòries que els impedien accedir a drets civils bàsics. Per això Samsó diu que el crim de la Ciutadella ha de servir per "fer memòria" de la cursa per aconseguir la igualtat real, allò que ell anomena "la impertinència de donar drets", com els que reconeix la llei de la no discriminació del 2003 o el del matrimoni igualitari, del 2005.

El crim de la Ciutadella va fer que per primer cop l’Ajuntament de Barcelona es personés com a acusació en un assassinat d’aquest tipus i també que les entitats del moviment s’unissin per impulsar l’acusació popular a la causa. Samsó recorda com, amb el també veterà Eugeni Rodríguez, llavors al FAG, van ser rebuts per Ferran Cardenal, governador civil de Barcelona, que els va donar ple suport. En aquella època els Mossos d’Esquadra s’estaven desplegant, i aquest era un dels primers grans casos que resolien, en paral·lel a la investigació de la Policia Nacional. Segons Varela, la instrucció que van fer va passar amb bona nota.

Nova plaça

El nom de Sonia entrarà a partir de demà en el nomenclàtor municipal, quan s'inauguri una nova plaça creada al voltant de la característica glorieta on la van assassinar. Els moviments LGTBI han fet d'aquest punt un espai de memòria, i ja el 2011 van posar-hi un cartell casolà per recordar Rescalvo. No va ser fins al 2013 en què l'Ajuntament va dignificar l'homenatge amb una placa.

Trenta anys després, hi ha lleis per facilitar l'ocupació de persones trans, però alhora han perdut la vergonya els discursos discriminatoris que alimenten els atacs i agressions al col·lectiu LGTBI. De Sonia Rescalvo a Samuel Luiz. Del crim de la Ciutadella a l'assassinat del noi homosexual de la Corunya, el juliol passat, hi ha un fil conductor, un avís que la violència i l'odi a les persones que no formen part de les majories socials encara són presents. "L'Orgull i les celebracions puntuals no poden fer oblidar que hi ha un discurs contra nosaltres i que cal treballar-hi cada dia perquè tota sola la situació no es capgirarà", sentencia Samsó.