Un altre any sense tornar de vacances: el Marroc suspèn l'operació Pas de l'Estret
Els treballadors marroquins residents a Europa paguen ara els plats trencats de la crisi diplomàtica amb Espanya
BarcelonaAquest estiu tampoc veurem cotxes carregats fins dalt viatjant per les autopistes en direcció als ports del sud d'Espanya per embarcar en ferris cap al Marroc. Rabat va anunciar ahir al vespre que l'operació Pas de l'Estret es farà només des dels ports de Gènova, a Itàlia, i de Marsella i Seta, a França. La via preferida per a les vacances de les famílies europees d'origen marroquí queda tancada per segon any consecutiu: primer va ser la pandèmia, i ara paguen els plats trencats de la crisi diplomàtica entre Espanya i el Marroc desencadenada per l'acollida de Brahim Ghali, el líder saharaui malalt de covid. La notícia suposa un fort cop per als marroquins que viuen a l'estranger, que cada estiu travessen la Península procedents de França i altres països d'Europa, on embarquen en ferris des dels ports d'Algesires, Tarifa i Almeria per arribar al nord del Marroc i continuar el seu viatge fins als pobles i ciutats d'origen.
La decisió de Rabat és un cop dur per a les companyies navilieres espanyoles, molt afectades per la pandèmia, i el negoci que genera el moviment de mig milió de vehicles entre finals de juny i principis de juliol. "És una galleda d'aigua freda, perquè, des de la Jonquera fins a Tarifa, allà per on passen els marroquins van deixant diners, i aquesta operació era molt esperada per reflotar les companyies de ferris, que passen greus dificultats per la pandèmia. Són milers de llocs de treball des de València, Alacant, Màlaga, Motril, Tarifa i Algesires pel pas de tres milions de passatgers", reconeix José Ignacio Landaluce, alcalde d'Algesires. Ell no té cap dubte que la decisió de Rabat no es pot deslligar de la crisi diplomàtica que van protagonitzar Espanya i el Marroc amb el rerefons del Sàhara Occidental: "Si volguessis comprar un paquet de pipes al Marroc també estaries afectat per la crisi. Tot, absolutament tot, el que passa amb el Marroc està complicat", assegura. Per això reclama al govern espanyol que "sàpiga negociar bé per rebaixar la tensió". L'alcalde espera que la decisió es pugui revertir al mes d'agost, després de la tradicional Festa del Sacrifici, la més important del calendari musulmà, que se celebra a finals de juliol.
Segons el protocol presentat per Rabat, els marroquins que vulguin viatjar aquest estiu en vaixell al país ho podran fer portant una prova PCR i s'hauran de fer un altre test ràpid quan estiguin a bord. Les navilieres podran transportar un màxim de 250.000 persones, un 10% de les que en un estiu normal viatjarien al país. El que no podran fer és travessar les fronteres terrestres de Ceuta i Melilla, que continuen tancades des de l'estiu del 2018 i l'octubre del 2019 respectivament, és a dir, des d'abans de la pandèmia, per la política d'ofec econòmic dels enclavaments espanyols imposada per Mohamed VI.
Les relacions diplomàtiques entre els dos països continuen oficialment trencades. Després d'utilitzar els pobres com a carn de canó en el seu enfrontament amb Espanya, amb l'entrada de milers de persones a Ceuta, ara el règim ha tocat la diàspora. Rabat, però, diu que la decisió es basa en consideracions sanitàries, encara que per arribar al país en avió no hi haurà les mateixes restriccions: des del 15 de juny s'obrirà l'espai aeri amb Espanya i la resta de països de la UE.
L'operació Pas de l'Estret s'organitza des del 1986 per evitar els col·lapses que patien ciutats com Algesires, on s'acumulaven cues de fins a tres dies esperant l'embarcament cap a Ceuta per després travessar en cotxe la frontera d'El Tarajal amb el Marroc. Una operació que suposa un enorme repte logístic i una coordinació entre els dos països i que es prepara amb mesos d'antelació. El 2019 van arribar al Marroc des de diversos ports espanyols fins a 3,34 milions de persones en 760.000 vehicles entre el juny i el setembre.
El Marroc ha adoptat restriccions molt dràstiques des de l'inici de la pandèmia tancant el país a l'exterior (fins i tot als ciutadans amb nacionalitat marroquina) i imposant fortes restriccions de moviment. Una política que sembla haver donat fruits en termes de control de l'epidèmia, però que ha tingut un fort impacte social i econòmic, que en un país sense mesures de protecció ha sigut devastador. Dels 36 milions de marroquins, 9,1 ja han rebut una dosi de la vacuna, dels quals 5,8 milions ja tenen la pauta completa. En els últims mesos s'han començat a flexibilitzar les limitacions.