Un altre any pendents del cel: les pluges del 2024 no acaben amb la sequera

Els pantans estan a un terç de la seva capacitat i cal més aigua per compensar un dèficit hídric de tres anys

El pantà de Sau fotografiat el 28-12-2024.
28/12/2024
5 min
6
Regala aquest article

BarcelonaDesprés de tres anys de sequera extrema i sense pràcticament reserves als embassaments, la Generalitat es va veure empesa a desplegar restriccions d'ús de l'aigua i va anunciar l'acceleració d'obres clau per ampliar el catàleg d'infraestructures hídriques –encallades durant anys– com ara dessalinitzadores i plantes potabilitzadores. Ara que deixem enrere el 2024, el balanç és força diferent: l'any ha estat plujós o molt plujós a gran part de Catalunya, tot i algunes excepcions. Les precipitacions han estat les habituals o superiors a la mitjana anual a diverses comarques, cosa que ha marcat un canvi de tendència impensable fa només uns mesos.

Ara bé, venim d'unes xifres tan agòniques que, malgrat la clara millora de la situació hídrica, amb l'aigua que ha caigut del cel aquest any encara no n'hi ha prou per posar fi a la històrica sequera que s'acarnissa amb bona part del país. A hores d'ara, els embassaments de les conques internes –que abasteixen la majoria de la població i l'activitat econòmica del país, tret de l'agrícola– es troben lleugerament per sota del 34%, el doble que fa un any. Unes dades optimistes, però lluny del més del 70% que hauríem de tenir en un desembre normal després de les pluges de la tardor. De fet, no hi ha hagut manera de superar el pic del 37% assolit a finals de juny.

A principis del març passat es va registrar el mínim històric de reserves d'aigua als principals pantans del país, amb una alarmant xifra del 14,41%, i hauria d'haver caigut molta més aigua de l'habitual la resta de l'any per compensar el gran dèficit hídric que arrossega Catalunya. La prova és que més del 80% dels municipis abastits per les conques internes encara es troben en fase d'alerta o d'excepcionalitat per sequera, principalment els que pertanyen a les comarques de Barcelona i de Girona. Fins i tot encara hi ha algunes localitats en fase d'emergència, sobretot de l'Alt Empordà.

Les dues èpoques més plujoses de l'any a casa nostra –la primavera i la tardor– han complert força, però no han afectat de la mateixa manera tot el país. En alguns dels episodis més importants ha caigut més aigua en zones de la costa, de l'Ebre o del Pirineu de Lleida. Una aigua que no desemboca als embassaments de les conques internes, sinó que acaba al mar o als rius de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE), gestionats per l'Estat i destinats a l'ús agrícola.

Aquest va ser el cas de les pluges més importants provocades per la històrica DANA, que va deixar quantitats d'aigua extraordinària al País Valencià i en punts de les comarques de Tarragona, amb entre 200 i 500 l/m², tot i que localment en zones interiors de València es van superar els 600 i 700 l/m², que van provocar els tràgics desbordaments amb més de 220 víctimes mortals. Tot i que l'aigua va afectar també la resta del territori, les xifres van ser clarament més discretes. De fet, el dia més plujós de tot l'any en el conjunt de Catalunya no va tenir lloc durant la DANA, sinó el 29 d'abril gràcies a un temporal de pluges que va ser un autèntic revulsiu per als embassaments en aquell moment (van pujar entorn de 10 punts en pocs dies).

Pluja irregular i embassaments a mig gas

On més ha plogut aquest any és a gran part de les comarques de Tarragona i zones properes, sobretot a la costa i al Parc Natural dels Ports. Malgrat que les pluges de la primavera van passar de puntetes en aquesta zona, els temporals de la tardor hi han arribat de ple i han deixat molta més aigua del normal, també en comarques molt necessitades, com ara el Priorat o les Garrigues. Cal destacar els més de 1.300 l/m² acumulats en tot l'any als Ports, 300 per sobre de la mitjana anual; els 779 de Tarragona ciutat, quan la mitjana és de 500; o els 640 del pantà de Siurana, clarament per sobre dels 500 habituals. Això ha fet que aquest embassament i el de Riudecanyes hagin passat d'estar buits al 9% i al 23%, respectivament.

Estat de l'embassament de Sau el juny de 2024.
El Pantà de Sau en una imatge de fa un any.

La majoria dels principals rius de les conques internes del nord del país han rebut la pluja anual normal. És el cas de la capçalera del riu Ter a Ulldeter (Ripollès), amb 1.300 l/m², o el naixement del riu Cardener a la Coma i la Pedra (Solsonès), amb uns 1.000 l/m². En canvi, la capçalera del riu Llobregat a Castellar de n'Hug (Berguedà) ha registrat uns 840 l/m², per sota dels 1.000 de mitjana anual.

La pluja irregular i el fet que no ha plogut molt més del normal en zones clau ha fet que els embassaments s'hagin recuperat a mig gas i encara continuïn lluny del seu estat òptim després de tanta sequera. Per exemple, Sau ha viscut una autèntica muntanya russa, ja que a la primavera va passar d'estar pràcticament buit al 45%, i ara voreja el 16% perquè s'ha hagut de transvasar força aigua cap a Susqueda, el seu germà gran que està al 36% de la seva capacitat.

El campanar de l'església de Sant Romà de Sau és un autèntic termòmetre hídric i malauradament segueix molt lluny de quedar cobert per l'aigua. S'ha convertit en un recordatori que la sequera continua. Per la seva banda, la Baells és l'embassament que més ha crescut i ara voreja el 60% de les reserves, mentre que la Llosa del Cavall està al 35% de la seva capacitat. I la previsió al conjunt del sistema Ter-Llobregat –el que abasteix uns 6 milions d'habitants– és que acabi l'any al 35%.

Però sense cap mena de dubte, l'embassament empordanès de Darnius-Boadella és el que menys ha remuntat al llarg d'aquest any. Actualment, es troba per sota del 18% i no hi ha manera que aixequi el cap. De fet, en diverses zones del nord-est és on trobem l'excepció, amb precipitació anual per sota de la mitjana. I això és el que ha passat per exemple a l'interior de l'Alt Empordà. A l'àrea d'influència d'aquest pantà s'hi han acumulat prop de 770 l/m² en tot l'any, mentre que la mitjana ronda els 900 l/m² anuals. A la resta del país la pluja ha estat l'habitual o lleugerament superior a la mitjana, com és el cas de l'àrea de Barcelona, Ponent o el Pirineu de Lleida. Per la seva banda, els embassaments catalans de la CHE es troben per sobre del 60%, clarament millor que els de les conques internes.

Pendents del 2025

Amb totes aquestes dades, queda clar que, malgrat les pluges i el canvi de tendència de l'any que estem a punt de deixar enrere, no ha plogut prou per revertir la greu sequera. Anem pel bon camí, però cal que caigui més aigua. Plana, doncs, una pregunta: només atenent al cel, serà el 2025 l'any de la fi de la sequera? De moment els models meteorològics a llarg termini auguren un hivern amb menys pluges del normal i amb temperatures per sobre de la mitjana. Val a dir que l'hivern és una època habitualment seca a casa nostra. Caldrà esperar que la primavera i la tardor no fallin i ens tornin a portar les esperades pluges. I sobretot caldria que l'hivern deixés força neu al Pirineu per garantir reserves d'aigua durant el desgel.

stats