Un any sense notícies en el cas del nen robat de Banyoles

BarcelonaJoan Beamonte va passar anys topant amb un mur judicial per intentar esbrinar per què amb sis anys, després que la seva àvia el deixés en un orfenat –però sense autoritzar-ne l’adopció–, va acabar en mans d’una altra família que el va inscriure com a fill biològic. Beamonte va aconseguir que una jutge anul·lés la filiació d’adopció per irregular i es va querellar contra els pares adoptius per haver-li falsejat la identitat. La investigació fa dos anys que està en marxa i Beamonte va declarar el desembre del 2020, però des de llavors poca cosa s’ha mogut en el seu cas.

A l'abril el jutge va acceptar la demanda del seu advocat, Samuel Guerrero, per ampliar la querella a totes les persones implicades en el procés d’adopció irregular, però no va definir si els querellats tenien la condició d’investigats, i va encarregar un informe als Mossos d’Esquadra perquè aprofundissin en el cas. Vuit mesos després aquest informe encara no ha arribat. De fet, a l’octubre el jutge va emetre un recordatori al cos, a instàncies de l’acusació particular, sobre la petició d’aquesta diligència, que continua sense tancar-se. A meitats d’aquest desembre, l’instructor ha prorrogat la investigació sis mesos més, a petició de l’advocat de Beamonte i amb el suport de la Fiscalia.

Ja en aquest tràmit, Guerrero li va demanar al jutge que emetin un nou requeriment als Mossos perquè entreguin l’informe. Ara ha presentat un nou escrit d’impuls al jutjat, el tercer, insistint en la necessitat d’aquest requeriment, després que en els últims dos mesos tampoc “s’hagi obtingut cap tipus d’informació” de l’estat de la investigació policial, tot i el recordatori que el jutge del cas va fer arribar als Mossos.

L’advocat de Beamonte recorda en un dels seus escrits que l’informe policial pot ser clau per al cas i provocarà que es demanin noves proves, “que passin des de recavar documentació a particulars o institucions públiques fins a prendre declaració a diverses persones –investigades i testimonis, entre d’altres”.

El temps juga en contra

Com en tots els casos de desaparicions forçoses, el temps és el gran enemic. Per una banda, per localitzar possibles implicats en un procés d’adopció que es va produir fa dècades, i per l’altra, per citar a declarar els querellats originalment en la demanda de Beamonte. De fet, durant el temps que el cas ha estat obert el pare adoptiu ha mort. D’aquí que l’acusació consideri fonamental per a la causa que es pugui prendre declaració a l’altra querellada, que era la mare adoptiva de Beamonte.

En el seu tercer escrit sol·licitant al jutge un nou requeriment als Mossos, l’advocat de Beamonte recorda que la llei 16/2020 de desaparicions forçoses de menors estableix que tots els cossos policials “han de col·laborar en la investigació dels fets i donar suport a les accions administratives i judicials”.

La llei, que també insta el poder judicial a col·laborar en les investigacions, pretén donar una resposta a centenars de persones que creuen que ells o un fill seu van ser víctimes d’una adopció irregular durant el franquisme o en els primers anys de la democràcia. Es tracta d’una via per donar reconeixement a les víctimes i d’una eina perquè puguin reconstruir la seva història. De fet, la Fiscalia ja va iniciar una investigació fa anys i va concloure que no hi havia proves d’una trama de sostracció d’infants, però sí de males praxis i irregularitats a l’hora de registrar els naixements. El problema, però, és que la llei encara està en desenvolupament.