L’any més complicat per a tothom

BarcelonaLa paciència i la capacitat d'adaptar-se a l'evolució de la pandèmia són claus per afrontar el nou curs, tant per al Govern com per a les famílies i els docents, perquè tots hauran de gestionar la incertesa i el risc d'un nou confinament.

El Govern es compromet a no tancar els centres educatius

El Govern es compromet a no tancar els centres educatiusNo hi haurà un tancament generalitzat dels centres educatius, fins i tot en cas que hi hagi un nou confinament. En el pitjor dels casos, doncs, les escoles es quedarien obertes per “garantir la guarda i custòdia” dels fills dels treballadors essencials. Així, els metges, infermeres, policies, bombers, periodistes, personal de supermercats i mercats o ports i aeroports, entre altres, podran deixar els seus fills a l'escola.

El conseller d'Educació, Josep Bargalló, va defensar que, al marge de les funcions educatives i socials de l'escola, que són les fonamentals, també s'encarrega de guardar els infants. Aquest debat va estar sobre la taula al juny, quan amb la desescalada i la progressiva tornada a la feina presencial moltes famílies van reclamar una reobertura general dels centres, també per poder conciliar. Però llavors molts docents van criticar la imatge de l'escola com un pàrquing de criatures i van alertar que sense mesures de seguretat i un protocol sanitari clar era inviable i inútil tornar a la presencialitat.

Sigui pel motiu que sigui, mantenir les escoles obertes és un objectiu principal a la conselleria, perquè consideren que és l'única manera de garantir el dret a l'educació i a la socialització dels alumnes, drets “vulnerats durant el confinament”, ha admès Bargalló durant aquesta setmana.

Més enllà d'aquest compromís, hi ha altres reptes, com gestionar el degoteig de grups i escoles en quarantena (com la de Sant Vicenç dels Horts, que retarda l'inici de curs fins al dia 17 per un contagi al claustre), enviar ràpidament substituts quan hi hagi docents de baixa, garantir una bona comunicació amb les famílies, entregar dispositius perquè tots els alumnes tinguin accés a les classes telemàtiques en cas de confinament o fer arribar les beques menjador.

Els docents defensen tornar a l'aula però demanen seguretat

Els docents defensen tornar a l'aula però demanen seguretatDurant el confinament molts docents van reinventar-se per arribar als alumnes amb videoconferències, trucades i whatsapps a totes hores. I malgrat que ho intentaven, la majoria asseguraven que per moltes hores que hi dediquessin, les classes virtuals ni tenien la mateixa efectivitat que les classes presencials ni podien arribar a tots els alumnes. Així, en un manifest unitari, tots els sindicats d'educació van reclamar fa uns dies que es garanteixi la presencialitat de tot l'alumnat en tots els nivells educatius.

Ara bé, no a qualsevol preu, perquè en el mateix text reclamaven algunes mesures de seguretat. Les més urgents: reduir les ràtios a 10 alumnes a infantil i a 15 a primària i ESO, unes xifres molt lluny de la realitat; fer obligatori l'ús de mascaretes a partir dels 6 anys i donar mascaretes FFP2 i pantalles facials als treballadors dels centres. Algunes organitzacions també han demanat que s'apliqui la jornada contínua -classes fins al matí- per reduir els contagis.

A primera línia, directors, mestres i professors intenten adaptar l'organització dels seus centres a les instruccions que van rebent del departament, però ja avisen que no serà fàcil gestionar els grups estables (preocupen especialment els instituts, molt saturats) i diuen que de poca cosa servirà tot plegat si després no es prenen mesures fora de l'escola.

Què passarà amb les extraescolars, en què es barregen nens de moltes escoles en un únic espai? És una incertesa total que per ara ningú ha abordat. Per això des dels centres demanen corresponsabilitat a les famílies: el que passi a l'escola, diuen, serà un reflex del que passi al carrer. I, enmig d'aquest context, la concertada i també les llars d'infants privades reclamen més finançament. Diuen que moltes famílies, escanyades per la situació econòmica, han deixat d'abonar les quotes.

Les famílies dubten entre la necessitat de conciliar i el temor al contagi

Les famílies dubten entre la necessitat de conciliar i el temor al contagiLa dita diu que cada casa és un món i, potser per això, des de les famílies hi ha hagut aquestes setmanes veus de tota mena: des de les que exigeixen que les escoles no tornin a tancar en tot el curs (per motius acadèmics, socials i de conciliació) fins a les que asseguren que no portaran els seus fills a l'escola perquè no la consideren un lloc segur. De fet, en els últims mesos s'han creat noves associacions de famílies, com Tornem a les Escoles. Quan va començar el desconfinament i van veure que bars, restaurants, botigues i centres comercials anaven obrint però que les escoles seguien tancades, un grup de pares i mares van aixecar la veu a través de les xarxes.

I gràcies a les xarxes socials han tirat endavant una plataforma que pressiona a favor d'un “retorn plenament presencial al setembre per a tot l'alumnat” i s'oposen amb contundència a “qualsevol alternativa basada en la semipresencialitat o el manteniment de l'educació a distància”. A l'altra cara de la moneda hi ha el col·lectiu Així No Tornem, format per famílies i docents que reclamen que l'administració deixi escollir entre un format presencial, semipresencial o online. “Es triés el que es triés, el departament hauria de posar els recursos humans que fossin necessaris perquè tots els alumnes tinguessin la docència garantida”, afirma Sesa Cameán, una de les portaveus de l'Agrupació de Famílies per una Elecció Educativa Segura (AFEES), integrats en Així No Tornem, que han avisat que no duran els seus fills i filles a l'escola.

El que uneix totes les famílies és la petició d'un ajut perquè si han de cuidar fills en quarantena puguin reclamar la baixa, fins i tot en casos en què els nens no donin positiu. El govern espanyol està dividit en aquest assumpte.