Un any amb la frontera tancada a l’Albera

Espolla“Dels 20 anys que vaig ser alcalde, 19 me’ls vaig passar lluitant perquè ens fessin una carretera. I ara que per fi la teníem ens la tornen a tancar”, lamenta Josep Maria Casellas, gerent del Celler Cooperatiu d'Espolla i exalcalde d’Espolla (Alt Empordà). “És ridícul i, a més, és il·legal des del punt de vista de la justícia europea”, afegeix l’exalcalde de Banyuls i advocat jubilat Pere Becque. Els dos exalcaldes critiquen la decisió del govern francès de tancar, el gener del 2021, cinc passos fronterers, entre els quals el coll de Banyuls. Des de llavors els veïns i els negocis de la zona de l'Albera ja no poden creuar amb vehicles la línia imaginària, cosa que els obliga a fer una volta de més d’una hora, en comptes dels menys de 20 minuts que tenien fins ara. I això ha perjudicat tant famílies com comerços que veuen com la frontera que va fer desaparèixer la normativa Schenguen el 1995 ara torna a ser una realitat per ordre del govern d’Emmanuel Macron, i amb el silenci del govern espanyol i de la Generalitat.

Ara fa un any, els veïns del nord i el sud de l’Albera es van unir sota el Col·lectiu per a l’Obertura dels Passos de Frontera per reclamar que es tornés a obrir el coll de Banyuls. Fins i tot, en dues ocasions van treure els grans rocs que impedeixen el pas de vehicles, però va ser en va: al cap de dos dies la Prefectura dels Pirineus Orientals la va tornar a bloquejar. “És com el joc del gat i la rata. Som coneixedors de les nostres limitacions, però hem de denunciar aquest despropòsit”, defensa el portaveu del Col·lectiu, Josep Maria Tegido. 

França va justificar la mesura per “l’amenaça terrorista i pel risc de moviments secundaris”. En una visita al Pertús, Macron va afirmar que “Espanya és una de les principals portes d’entrada de la immigració clandestina a França”, segons informa Laia Forès des de París. Ara bé, un dels cinc passos tancats, el que uneix Maçanet i Costoja, es va reobrir al maig, després d’una protesta dels veïns. 

El grup Junts i Lliures, encapçalat per l’expresident Carles Puigdemont, va demanar explicacions a la Comissió Europea, que va respondre que l'executiu francès tenia previst mantenir el bloqueig fins al 30 d’abril d’aquest any. A més, els informava que s’havia iniciat un “diàleg polític i tècnic” amb França i altres estats per “entendre la situació i explorar l’ús de mesures alternatives”. 

Des del govern espanyol, oficialment indiquen que “és una decisió que li competeix a França i que el ministeri de l'Interior respecta”, tot i que deixa clar que són partidaris “del principi de lliure circulació i de l’obertura dels passos”. No obstant això, fonts diplomàtiques espanyoles han traslladat en diverses ocasions el malestar per aquesta mesura, perquè consideren que “no està justificada”. Tot i això, no han obtingut resposta positiva per part del govern francès.  

Una decisió "arbitrària i sense sentit"

“Era un pas molt important per als veïns de l’Albera, perquè hi ha un veïnatge molt directe entre nosaltres. I això ha perjudicat moltes famílies, però sobretot els comerços”, apunta el membre del Col·lectiu i veí de la Catalunya del Nord Jaume Pol. I des de l’Espolla el gerent del Celler Cooperatiu ho corrobora. “El 60% dels nostres clients són francesos i ara els costa més venir, perquè era més pràctic passar per Banyuls. I això ens ha repercutit molt en les vendes a la botiga: han caigut entre un 25% i un 30%”. A més, també s’hi ha de sumar el plus de despeses que ara tenen amb els repartiments perquè han de fer la volta per la Jonquera. “Abans per fer un repartiment trigàvem una hora, però ara ens suposa perdre tot el matí. I fem aquest esforç sense encarir ni un euro els costos perquè els clients no ho hagin de pagar”, assenyala Casellas. 

Cap dels veïns consultats es creu l’argument que dona el govern francès, en referència a les amenaces terroristes i la immigració il·legal. “No crec que quatre pedres impedeixin el pas de terroristes ni dels immigrants, si poden baixar d’un cotxe a un costat, i pujar-ne a un altre a l’altra banda”, exposa Becque. “És una decisió arbitrària i no té sentit. Tots els que vivim a la frontera sabem que hi ha molts camins per on creuar-la: per exemple, pel pas de Costoja i Maçanet, que aquest sí que el van reobrir, o per Portbou, on no hi ha mai controls!”, posa d’exemple Tegido. De fet, l’ARA va comprovar que a Portbou els policies de banda i banda no van organitzar cap dispositiu ni tan sols quan es va establir l'obligatorietat de mostrar una PCR negativa per creuar la frontera, el març del 2021.

A més, tots lamenten que ni el govern espanyol ni la Generalitat “no han fet res” per pressionar França perquè desbloquegi la carretera i han advertit que continuaran amb les mobilitzacions fins que es torni a esborrar la barrera que des de fa un any parteix el massís de l’Albera.