Un any esperant el padró
L'Ajuntament de Martorell, el segon que més queixes rep per no empadronar, incompleix la llei posant traves als que no tenen residència o lloguer
MartorellUn dilluns al mes, l'assemblea de Papers per a Tothom de Martorell es troba davant de l'ajuntament del municipi per ajudar amb la instància del padró. Una vintena de persones s'apleguen al voltant dels activistes, que responen dubtes o, fins i tot, s'encarreguen d'omplir les dades personals del document que aquestes persones lliuraran individualment a la unitat d'atenció al client. El de Martorell (Baix Llobregat) és un dels molts consistoris que estan assenyalats per la Generalitat i l'oficina de la Síndica de Greuges per posar traves als veïns que volen empadronar-s'hi, cosa que incompleix la llei estatal de règim local que obliga tant l'administració com la ciutadania a registrar-se al municipi on resideix.
Segons la síndica, des del 2019 el consistori que governa Junts per majoria absoluta (en coalició amb el PSC des de fa uns mesos) acumula 27 queixes per les negatives a empadronar, només per darrere de Barcelona (29), però per davant de l'Hospitalet (24). L'ONG martorellenca assegura que des de fa sis mesos han registrat un centenar de sol·licituds, sense que cap hagi prosperat. L'ARA s'ha posat en contacte amb l'Ajuntament, però no ha rebut resposta.
Tretze mesos després de presentar la primera sol·licitud, l'abril de l'any passat, la Fàtima (nom fictici) torna a provar sort amb una segona instància en què reclama poder empadronar-se al pis on viu des de fa uns mesos amb el marit i els fills. Explica que no ha rebut cap resposta a la demanda. Tot i que amb la llei a la mà passats tres mesos el silenci administratiu s'entén com a positiu, a ella li consta que no està registrada al padró municipal. El seu "problema" és que no té permís de residència, un dels requisits que aquest ajuntament exigeix, malgrat que la llei de règim local no ho recull i que, de fet, no imposa cap més criteri que el veïnatge, independentment de la situació administrativa del sol·licitant, de si aquest disposa d'un contracte de lloguer o de l'estat de l'habitatge.
Abans d'afegir-se a aquesta acció col·lectiva d'empadronament, la Noèlia va fer una consulta telefònica per conèixer com ho havia de fer, ja que el propietari del pis que li relloga una petita habitació a canvi de 300 euros no li permet registrar-s'hi perquè fa el negoci sense declarar-ho a hisenda. La resposta dels funcionaris va ser clara: "Em van dir que sense l'autorització no em poden empadronar", es queixa, i assegura que com que es nega a "alimentar les màfies dels padrons" rebutja pagar "300 o 400 euros per un dret". Així que confia que li permetin fer un empadronament sense domicili fix, una figura legal pensada per als que no tenen una llar fixa, viuen en una barraca o altres infrahabitatges o, com el cas d'aquesta peruana, la propietat no l'hi permet.
Pressió social
Per a Najat Hmidane, de Papers per a Tothom, actes com el de Martorell donen "força a la lluita pel dret de l'empadronament" perquè, fora de l'àrea metropolitana de Barcelona i de les grans ciutats, els demandants del padró que troben dificultats tenen menys xarxa i suports per reclamar el dret. Prova de la utilitat d'aquestes mobilitzacions és, afirma, l'impacte que ha tingut la "pressió" a Canovelles, al Vallès Oriental, on el consistori ara ja sí que compleix la llei i empadrona els residents.
La direcció general per a la Promoció i Defensa dels Drets Humans de la Generalitat ha rebut directament 189 denúncies per la impossibilitat d'empadronar-se a municipis de Catalunya. El mateix organisme reconeix que són poques en comparació amb la gran problemàtica i subratllen que la negativa a registrar algú al padró n'augmenta el risc d'exclusió social. Quan es té informació sobre un ajuntament que incompleix l'obligació d'empadronar, l'oficina que dirigeix ara en funcions Adam Majó envia un informe per recordar que s'han d'empadronar els veïns i fins i tot es reuneixen amb els responsables municipals. Així ho han fet a Martorell.
Entre les raons per no empadronar destaquen la falta de documentació demostrativa del domicili (títol de propietat, contacte de lloguer, permís del titular), que es pot solucionar fent comprovacions al domicili, amb documents que demostrin la residència a la casa o pis o a través de la figura del padró sense domicili fix. Sovint, subratllen des de la direcció general, "una gestió que podria ser automàtica acaba tardant mesos" perquè es retarda el tràmit amb l'exigència de documentació que no sempre és necessària.
