Cada any 113 nadons passen a ser tutelats per maltractament i negligència de la família

BarcelonaCada any 13 nadons passen a ser tutelats per la direcció general d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA) perquè han patit maltractament físic, 26 perquè han patit maltractament psíquic i 74 per la negligència de les seves famílies: 113 en total. Cada any prop de 1.000 menors catalans passen a ser tutelats per la Generalitat. Els nadons són la franja d’edat més afectada, amb 902 casos en els últims 8 anys, i després els adolescents de 15 i 16 anys, amb 785 i 751 casos respectivament.

Des de l’1 de gener del 2015 fins al 31 de desembre del 2022, un total de 14.266 infants van passar a ser tutelats per la DGAIA: 6.447 eren joves migrants sols (sobretot subsaharians), i la resta, pràcticament 8.000 menors de famílies vulnerables i desestructurades d’arreu del país. Unes dades que l’ARA ha obtingut a través d’una petició de transparència que revela com, durant aquests 8 anys, 68 nens i nenes van passar a mans de la DGAIA perquè havien patit un abús sexual dins l’entorn familiar. Però en realitat l’estadística queda lluny de la realitat. "Hi ha una xifra oculta molt alta", admet la directora de l’entitat, Ester Cabanes, que puntualitza que en aquests 68 casos l’abús va ser el motiu per obrir un expedient, però que, posteriorment, a mesura que es treballa amb l’infant, es van revelant situacions d’abús que el menor havia patit. En dona fe Luis Suárez, de la Fedaia, la plataforma que agrupa a Catalunya el conjunt d'entitats d'infància, joves i famílies en situació de risc social o desemparament. "Una vegada dins del centre els nens i nenes verbalitzen comportaments i situacions compatibles amb l’abús", explica. S’ho van trobar l’any passat al centre on treballa Suárez. Tres casos en total.

Amb el model Barnahus es detectaran més casos d'abusos

L’impuls del model Barnahus a Catalunya suposarà que aquesta xifra creixi notablement. A Tarragona es va impulsar el primer centre de tot Espanya que replica el model escandinau de lluita contra la pederàstia i que permet que els infants declarin una sola vegada, amb tots els professionals implicats coordinats i treballant alhora, per no haver de repetir una vegada i una altra el trauma patit. A Tarragona, gràcies a aquest nou sistema d’atenció als infants, es van detectar 4,7 casos per cada 10.000 nens, gairebé el triple dels 1,7 de mitjana de la resta de Catalunya. "Les xifres l’any que ve seran molt més altes, es multiplicaran durant els primers anys", adverteix Cabanes, que assegura que durant el 2023 el model Barnahus s’utilitzarà ja a tot el territori, malgrat no tenir encara els espais físics definitius.

Les xifres obtingudes per l'ARA també reflecteixen com en 615 casos hi va haver maltractament físic —la franja més afectada, els nadons, amb 105 expedients—, 1.175 menors van passar a ser tutelats per maltractament psíquic i 5.961 per negligència. En aquests casos es tracta d’infants que "pràcticament viuen sols a casa i les famílies no se’n poden o volen fer càrrec", relata la directora de la DGAIA: "Nens que amb 6 o 7 anys es desperten sols a casa, s’han de preparar l’esmorzar amb el que troben, vestir-se com poden, menors molt vulnerables". Els casos de nadons són molt fàcils de detectar, assenyalen les autoritats, perquè són infants que no creixen o no van directament mai al pediatre. Salut i Serveis Socials intervenen i, posteriorment, acaba amb l’actuació de la Generalitat. "Els infants de 0 a 3 anys i els adolescents de 12 a 16 són les dues franges d'edat de més influència a nivell neurobiològic, quan surten més coses: el que no funciona surt a la llum més ràpidament", especifica la directora de la DGAIA. Així, 150 adolescents d’entre 15 i 16 anys passen a mans de la Generalitat cada any per la negligència dels seus progenitors.

En aquests 8 anys, 2.258 infants han retornat amb les seves respectives famílies, 34 per decisió judicial. Aquestes dades reflecteixen que prop d’un 30% dels menors acaben tornant amb les seves famílies després d’un procés de desemparament. Una xifra que en realitat hauria de ser més elevada, segons Cabanes: "Quan es tanca el retorn a la família abans del primer any no consta com a retorn perquè no hi ha una ratificació de desemparament". Suárez ho matisa. Al centre on treballa tenen 20 places i durant el 2022 van passar-hi 24 menors. Només dos van tornar amb la seva família. Per a aquest professional, que fa 30 anys que està en aquest sector, la problemàtica radica en la dificultat de treballar amb les famílies, sobretot en l’àmbit rural: "No hi ha les mateixes oportunitats ni serveis a les zones rurals que a les ciutats. Falten recursos al territori".

La petició de l’ARA va incloure també saber quants tutelats van patir violència sexual mentre depenien de la Generalitat. La dada no es va facilitar perquè segons la DGAIA la base de dades, creada el 2006, no està preparada per facilitar aquesta informació, s’hauria d’anar cas per cas i això ho impossibilita la protecció de dades. "El sistema ha quedat obsolet i s’està modificant", admeten.