Sant Joan de Déu detecta més consultes i urgències per salut mental

BarcelonaAmb la urgència de frenar la transmissió del coronavirus, l'atenció a la salut mental es va veure relegada en els mesos de confinament dur, amb les UCI col·lapsades i tota activitat rutinària congelada. Fins a l'estiu, tres mesos després d'haver-se declarat la pandèmia, no van començar arribar a les consultes els primers casos de persones que referien malestar o trastorns mentals, i ja des de la tardor la demanda està disparada tant en l'atenció primària com en les urgències de l'Hospital Sant Joan de Déu, el centre pediàtric de referència a Catalunya. La doctora Montse Dolz, psiquiatra i cap de l'àrea de salut mental, ha explicat en una entrevista de l'Antoni Bassas que el d'ara és un "moment delicat" perquè hi ha un "augment notable" de trastorns lleus i moderats en nens i adolescents, per als quals el covid ha actuat com a factor "agreujant".

Dolz ha explicat que a les consultes arriben més casos greus de trastorns alimentaris, com l'anorèxia, però també han augmentat les atencions per depressió i ansietat. L'impacte en la salut emocional de la població ha sorprès els experts i la psiquiatra ho atribueix al fet que l'aturada global ha tancat o ha reduït a la mínima expressió els espais de lleure i de trobada en què adolescents i nens socialitzaven i s'hi "generaven conductes saludables". En aquest sentit, Dolz ha valorat la decisió de mantenir les escoles obertes, perquè són una "eina fonamental" per a la interacció "entre iguals" que han permès la comunicació presencial i, per tant, han restat temps a l'ús de la pantalla d'ordinadors i mòbils, que multipliquen l'aïllament individual.

La por i la incertesa

Una enquesta del CIS recent estimava que un de cada tres joves havien patit trastorns d'ansietat i gairebé la meitat admetien haver plorat a causa dels efectes de la pandèmia, una xifra que suposa el doble que la població adulta. Dolz ha comentat que la pandèmia és un "factor subjacent" entre els menors que van a l'especialista en aquests moments, però "no és una qüestió que treguin a la conversa".

Com en la població adulta, als nens i adolescents també els ha afectat haver de reduir les relacions afectives i s'han encomanat del clima general de por per la malaltia, la mort o la incertesa per l'impacte econòmic de la crisi sanitària. Tot plegat els fa ser més vulnerables a tenir malestar, però Dolz ha subratllat que "no tot és malaltia", sinó que els trastorns poden ser només fruit de la frustració i el temor, i desapareixeran quan la situació millori.

La sobreprotecció paternal

Però aquest patiment no ha d'anar acompanyat d'una "sobreprotecció" paternal, sosté la doctora, per a qui és important que els fills siguin conscients que la pandèmia ha deixat patiments generalitzats i que tothom ha hagut de renunciar a continuar amb la vida i les activitats precovid: "No és raonable fer veure que no ha passat res i tampoc no els fa cap favor als fills dir-los «pobrets, pobrets», perquè així no se'ls ajuda a créixer i a ser resilients".

Partint de la base que "no hi ha receptes bàsiques" per a Dolz, és important que hi hagi un "acompanyament" per estar atents a aquest "malestar", perquè el primer punt per a un bon tractament és ser conscients que hi ha un problema per poder-lo solucionar amb l'ajuda d'un especialista.

La detecció del problema

¿Però com es detecta si es tracta d'un trastorn transitori? L'adolescència ja és una etapa "complexa" perquè és quan la persona es forma, segons Dolz, així que amb una situació excepcional com ha sigut la pandèmia els efectes es poden multiplicar. Fins a cert punt, els canvis de conducta, de gustos o de comportament són propis de l'edat, però l'especialista ha assenyalat com un punt d'alerta el fet que aquest "tall de la línia de la vida" vingui acompanyat, per exemple, d'un excés de voluntat d'aïllar-se i de "deixar el gaudi de la vida". Un altre factor a tenir en compte és si hi ha disfuncions greus en el ritme del son.

Els consells per als pares

Els pares han d'acompanyar els fills, però no sempre es troben en el millor moment, també sobrepassats per les circumstàncies pandèmiques. Per això, Dolz ha afirmat que si es passa un mal moment "cal ser capaços de demanar ajuda" per poder atendre bé els menors i no traslladar-los el neguit i la càrrega extra. En aquest sentit, ha aconsellat recórrer a exercicis de meditació i relaxació com una tècnica per "analitzar i resoldre el problema", perquè amb aquesta pausa s'aconsegueix el benefici de sentir-se "resolutiu" i "es recupera el control". Cal "saber viure l'aquí i l'ara", ha dit. Per a petits i grans, ha prescrit, en la mesura que sigui raonable i d'acord amb les restriccions, cal restablir les relacions familiars i d'amics, així com les activitats d'esport o de lleure.

Amb tot, malgrat les ganes de voler fer-ho tot quan s'aixequin les restriccions vigents, Dolz ha afirmat que és important concedir-se el reconeixement d'haver tingut "la capacitat d'adaptació" a un any excepcional: "Ens hem de recordar que el confinament també ens ha permès gaudir d'alguna manera de retrobar-nos en petit comitè".