Trilla: "Toca un estiu minimalista"

BarcelonaEl doctor Antoni Trilla és el cap de medicina preventiva de l’Hospital Clínic i catedràtic de la Universitat de Barcelona. L'entrevistem a l'ARA l'endemà que el conseller de Salut, Josep Maria Argimon, digués que la situació epidemiològica a Catalunya era "pèssima" i el doctor Fernando Simón digués que era "dramàtica".

Vol afegir algun adjectiu més?

— No, crec que ja n’hi ha prou. Tots dos són prou contundents per definir una situació que ens preocupa i molt.

Quina és la situació a l’Hospital Clínic ara mateix?

— L’hospital va veient un increment gradual del nombre de persones que consulten a urgències perquè creuen que tenen símptomes de covid. Fa una setmana fèiem 20 o 30 consultes al dia i en sortien 10 o 15 casos positius. Ara en fem unes 70 al dia i el nombre de positius pot ser de 30 o 40. El nombre d'ingressos també ha anat augmentant, que és el que a nosaltres ens preocupa més. La majoria ingressen a planta, encara que de tant en tant també es fan ingressos a la unitat de cures intensives. Ara ja tenim més plantes de les que teníem clarament fa una setmana dedicades a covid i anem fent el mateix puzle que fèiem en les onades anteriors: si la capacitat instal·lada que tenim ja queda saturada, hem de donar d’alta pacients per poder reconvertir sales de digestiu o urologia o traumatologia en sales covid. De moment l’activitat ordinària de l’hospital està aguantant i no s’està desprogramant res, però si el ritme de creixement continua com ara no hi podrà haver la doble activitat perquè no hi ha capacitat. Estem en una situació d’equilibri inestable i ens acostem al moment d'haver de desprogramar coses i ingressar un nombre alt de pacients cada dia.

Tenen alguna projecció sobre si continuarem tenint 8.000 casos diaris? Dilluns s’estimava que amb 8.000 casos diaris hi hauria 80 persones que ingressarien cada dia a l’hospital.

— Crec que la xifra actual deu anar per aquí. Una cosa que va una mica a favor és que aquests malalts que ingressen als hospitals són més joves i es recuperen més ràpidament. Però, evidentment, si el ritme de creixement és més alt, la previsió és que ens anem saturant i això comportarà la consideració de restringir o desprogramar aquella activitat no urgent que pot ser ajornable. Això s'afegeix a un personal sempre escàs, molt cansat després de divuit mesos de pandèmia, que estava esperant amb candeletes la possibilitat de fer vacances.

Un de cada quatre malalts de covid en estat greu o crític a Catalunya té menys de 40 anys i l’edat mitjana, com ara deia, ha baixat de 63 anys a 50. Què vol dir això respecte del comportament del virus?

— Això vol dir que és un virus biològicament molt més adaptat a infectar i que es transmet més fàcilment i que contagia més la gent que encara no està prou protegida. Una persona ben vacunada també es pot contagiar, una altra cosa és que emmalalteixi. Però probablement mai hauríem pensat en aquesta explosivitat. Tots pensàvem que hi hauria més contagis, però aquesta variant Delta ha fet pujar les corbes de creixement pràcticament en vertical. Jo feia anys, per no dir quasi tota la meva vida professional, que no veia una cosa així.

I no es veia a venir?

— Segurament que es podia haver vist a venir una mica més, però sense que això serveixi d’excusa tampoc pensàvem que el virus aniria a 200 quilòmetres per hora.

Hi ha dues línies: una, la culpa és de la gent i la falta de responsabilitat individual; i una altra és que la culpa és de l’administració, que sap que aquestes coses poden passar i tot i així treu les mascaretes i deixa fer concerts. Aquí hem fallat tots, administració i ciutadans.

— Hi estic absolutament d’acord. Crec que la societat és madura, encara que de vegades sembli que no. Si s'haguessin rebaixat les mateixes restriccions amb missatges molt prudents no s'hi hauria fet cas. I a l'inrevés: si la cosa anés bé però no haguessin obert res la gent també s'hauria revoltat. És difícil trobar l'equilibri. Crec que ahir el Govern va prendre unes decisions que són encertades i han estat valents, perquè han intentat equilibrar la vida social, la vida econòmica i el repunt clar que veiem. Aquí el problema és quin impacte tindrà això en el sistema sanitari. Que ho preguntin als de l'atenció primària, que estan planxats. Nosaltres als hospitals no estem planxats però veiem que anem pel mateix camí. Les noves mesures van encaminades a reduir la interacció social i hem de posar seny i prudència. Si algú es creu que no li passarà res, el convido a passar per qualsevol dels hospitals i veure els pacients de menys de 30 anys que estan ingressats i que, si va bé, potser podrà tornar a jugar a tenis l'endemà o potser es passarà dos mesos ofegant-se i no podrà ni caminar. La majoria de casos són lleus, però això no treu que hi hagi casos greus o conseqüències a llarg termini. El mateix dia que la gent discuteix si podem anar amb mascareta o no a l’aire lliure veiem anunciat que hi ha concerts multitudinaris de 20.000 persones o es parla de tornar tothom als estadis de futbol. S’ha de ser una mica més prudent i aplaudeixo molt la decisió del Govern, veient com està tot, de tenir la valentia de dir set o deu dies després: "Stop".

Li semblen suficients les noves mesures o caldria demanar el toc de queda potser en alguns llocs concrets?

— Em consta que el Govern estudia si pot fer el mateix que el govern valencià. El que em sembla que seria nefast, i espero que a València no passi, és que en el moment que s’apliqui algú se’n vagi al jutjat, presenti una denúncia i el jutge ho tombi. Per tant, és responsabilitat nostra, dins les capacitats legals que té Catalunya, de demanar als òrgans judicials si donarien suport a aquestes restriccions quan epidemiològicament o sanitàriament s'hagin d'aplicar. Crec que és una mesura molt bona a tenir sobre la taula. Tant de bo no faci falta aplicar-la, però el que no pot ser és que faci falta i que no la puguem aplicar.

Un parell de qüestions a propòsit de les coses que es poden fer o s'estan fent en altres països. A França només els vacunats podran entrar a bars i restaurants d’aquí una setmana i els més grans de 12 anys hauran de presentar el passaport covid fins i tot per treballar.

— És un debat interessant i entenc que serveix com a incentiu a la vacunació. Probablement aquestes mesures van bé per reforçar la idea que com més persones estiguin vacunades més segurs estarem tots. Obligar, recomanar, donar preferència o avantatges, no ho sé, però si es pren en consideració alguna mesura d’aquest tipus sí que hi hauria d’haver un consens. Ja veurem com els va als francesos, que per cert també volen passar amb el mateix paquet l’obligatorietat que el personal sanitari estiguem tots vacunats.

De fet, a Catalunya ara començaran a vacunar parelles i fills de personal sanitari.

— És una estratègia que té tot el sentit i que s’ha aplicat altres vegades. Als hospitals i als centres d’atenció primària hem vist créixer el nombre de companys que estan o infectats o que són contactes estrets de positius, i això fa augmentar les baixes quan més necessitats tenim.

Com passa l’estiu, doctor?

— Repetiré una cosa que vam dir l’estiu passat: toca un estiu minimalista, és a dir, família, desplaçament pel territori, no intentar interaccionar amb grans grups i ser encara prudents. Hem de gaudir de les vacances, descansar i desconnectar, però crec que aquestes vacances no són encara les vacances de les grans reunions de masses, ni de les grans festes. Són per llegir un llibre, per descansar, per passejar o per fer esport i per interaccionar amb el grup d’amics de manera controlada i no gaires.

Quan veurem la llum al final del túnel? Quan creu que podrem fer una vida bastant semblant a la normal?

— Hem d’aspirar a vacunar com més gent millor. És a dir, això del 70% és la marca mínima per anar als Jocs Olímpics. Hem d’anar al 80% o 90% i com més millor, perquè això evitarà que puguin sortir soques que acabin escapant-se una mica més de les vacunes. Al final acabarem convivint amb el virus i de tant en tant n'hi haurà algun cas o algun brot, però sense aquesta sensació que el món s’acaba. No sé si serà l'última, però probablement és la penúltima onada. Diria que el 2022 hem de veure les coses amb tranquil·litat.