Josep Maria Argimon: "Hem de treballar per un Certificat Covid que no sigui discriminatori"

BarcelonaJosep Maria Argimon és un dels protagonistes de l'actualitat des de l'inici de la pandèmia, primer com a secretari de Salut Pública i ara com a conseller de Salut, un càrrec en el qual ha hagut de gestionar la cinquena onada.

¿Ja estem passant el pitjor o encara continuarem així uns dies?

— Encara ens queda per passar el pitjor. Vam arribar al pic dels contagis fa uns dies, però tots sabem que ens ha d’arribar el pic de les UCI. Fins a finals de la primera setmana d’agost estarem en una situació de creixement. Després arribarem a l’estabilització, però fixi’s que estem ja en 510 ingressos [a les UCI]. Estem en una situació molt complicada, molt.

¿Això fa, per exemple, que hagin hagut de suspendre ja vacances i dies lliures?

— Dies lliures sí; les vacances estem intentant que no se suspenguin, però pot ser que hàgim d’arribar a aquesta situació.

Els més grans de 40 anys hem rebut tots un SMS que ens diu que hem de procurar no abaixar la guàrdia. Bàsicament són els consells que ens sabem de memòria, no?

— Sí, això no ha canviat, però crec que hem abaixat la guàrdia tots en general.

Esclar, ens van dir mascareta fora...

— Jo he admès aquesta autocrítica: ens han dit “mascareta fora”, ens van dir "els estadis de futbol plens el 15 d’agost" i jo mateix també he fet la meva autocrítica amb els grans festivals. Espero que no hagin sigut esdeveniments hiperdisseminadors, però tot contribueix a aquesta sensació que ja s’ha acabat tot.

Com que ens vacunàvem, vam arribar a confondre immunitat amb invulnerabilitat.

— El virus ens ha tornat a donar una altra lliçó: que com tots els virus és imprevisible. Vam fer tota una sèrie de càlculs i no vam arribar a pensar, ni de bon tros, que tindríem aquesta explosió de casos i aquestes ganes de viure que vam tenir tots i que ens ha fet arribar a una Rt de 3,6 o 3,7. Nosaltres vam arribar a calcular una Rt de 2 o 3 i amb això i un 52% de pauta completa vam pensar que aquest repunt el controlaríem.

Quan vostè va ser nomenat, va haver-hi un consens generalitzat en la seva figura. ¿Com ha passat de ser una peça tan ben avaluada a veure’s en el punt de mira?

— Això és normal, estàs en el punt de mira quan estàs a la vida pública. També ho estava quan era secretari o quan era director de l’ICS, no és una cosa que em vingui de nou. Si les coses no van bé, ho trobo normal.

En les últimes hores a Twitter el president del Col·legi de Metges, Jaume Padrós, subratllava la imperiosa necessitat d’aplicar molts més recursos al sistema sanitari. El missatge el va retuitejar Antoni Trilla, el responsable d’epidemiologia del Clínic.

— El primer paràgraf de la pàgina 14 de l’acord de govern entre ERC i JxCat és clar i meridià: parla d’infrafinançament i xifra aquest increment de recursos en 5.000 milions en cinc anys. No és la responsabilitat del conseller de Salut trobar aquests 5.000 milions, però sí que ho és com invertir-los perquè tinguin el màxim retorn per a la ciutadania. Si no hi aboquem més recursos, deixem-nos de punyetes, això que anem dient que tenim un dels millors sistemes sanitaris s’ha acabat. Si no abordem l’obsolescència dels aparells i les condicions laborals del personal, el nostre sistema sanitari s’anirà deteriorant any rere any.

¿Està disposat a posar-se a la porta del despatx del conseller d’Economia o del president per recordar-los-ho cada dia?

— Divendres ens veiem ja amb el conseller d’Economia i jo he parlat d’això amb el president, esclar que sí.

¿Està content del grau de compliment del toc de queda?

— Sí, he rebut també alguna imatge, però això vol dir també que tenim molta gent vigilant.

Entenc que no augmentaran les limitacions.

— No. Si les coses empitjoressin molt, evidentment s’haurien de plantejar totes les situacions possibles, però en aquests moments jo crec que és complicat.

Galícia i Canàries ja demanen el certificat per entrar a espais interiors, ¿això no passarà a Catalunya de moment?

— Això és una qüestió del Govern. La meva opinió és que un certificat digital covid no pot ser discriminatori i encara menys quan encara ens queda molta gent per oferir-li la vacunació. Jo crec que hem d’esperar aquest temps. Hem de treballar per aconseguir-ho, perquè serà bastant normal, però sobretot que no sigui discriminatori.

Per tant, ¿això no està en l’horitzó a Catalunya?

— Està en l’horitzó del Govern plantejar-ho. Hi ha una regulació que s’ha de preparar. No es pot utilitzar el certificat digital covid tal com està aquests moments perquè és un certificat plantejat des de la Unió Europea per als viatges i si tu el vols aplicar en altres entorns, has de tenir aquesta transposició. Això ho treballarà el Govern, però la meva opinió és que no pot ser discriminatori.

El que s’ho ha pres molt personalment és el president de França.

— Nosaltres som un país que no rebutgem gaire les vacunes. Sí que és cert que demanem un certificat quan els infants van de colònies, però si no estan vacunats no els hi diem que no. El comitè de bioètica gairebé sempre ha rebutjat l’obligatorietat de les vacunes. Fins i tot aquí va fer un posicionament al gener. Li tornarem a demanar ara, sobretot perquè el certificat digital covid va lligat amb la vacunació.

¿Arribarem a tenir el 90% de la societat vacunada i s’assolirà la immunitat de grup?

— O aquesta vacunació esdevé global, perquè estem parlant d’una pandèmia, o no serà efectiva. Per tant, pensar en immunitat de grup en clau catalana, en clau espanyola o en clau europea té un sentit limitat. Tot el sud global està per sota del 2% de vacunació.

Aixequem una mica la vista per a les pròximes setmanes. ¿Al Camp Nou el 15 d’agost hi podrà entrar el 100% de l’aforament?

— 100% jo crec que no, evidentment dependrà del Procicat. Però el Camp Nou o Cornellà El Prat tenen unes característiques especials. Són llocs oberts, amb gent asseguda, pots portar mascareta, s'hi pot entrar de manera molt esglaonada i sobretot sortir relativament esglaonadament.

De cara al curs escolar, ¿hi ha alguna previsió de fer una crida a vacunar-se entre els 12 i 16 anys?

— L’estratègia de vacunació és una estratègia europea, però a nosaltres encara ens queda un milió de persones per vacunar, que són tota la gent de 18 a 29, que es vol vacunar però que tenim les vacunes que tenim. Per tant, anem pas a pas.

¿Quan creu que les tindrà vacunades aquest milió que queda?

— Per la previsió que tenim de vacunes i d’arribada de vacunes, a començaments de setembre.

¿I llavors seria quan es podrien plantejar els adolescents?

— Sí.

¿Tal com va la variant delta, tem pel curs escolar que ve?

— L’escola és un entorn segur. Catalunya i Espanya han sigut dels pocs països que han mantingut l’escola oberta. Jo espero que tinguem un any similar al passat. Hi ha alguns canvis de protocol que són lògics, més lligats a la neteja. I acabarem de decidir si la mascareta sí o no, en funció dels indicadors epidemiològics. També tindrem més gent vacunada.

I si aixequem ja la vista una mica més lluny, ¿el 2022 serà normal del tot?

— Jo crec que el 2022 clarament encara estarem en pandèmia.

¿Quantes activitats ordinàries s’estan desprogramant?

— Portem ja uns dies desprogramant en funció de la situació de cada centre.

¿Això ens aboca a una onada de malalties que no es van agafar a temps d’aquí uns mesos?

— Segur. Aquesta pandèmia ens ha escurçat l’esperança de vida amb un any i mig. Això no passava des de la Guerra Civil. A curt termini, veurem que algunes malalties de les quals la gent mor més freqüentment (del cor o càncer) tenen una mortalitat menor. Però és menor perquè en diagnostiquem menys. Tindrem una reducció també d’esperança de vida per aquestes causes. Esperem que sigui temporal i petita, però la tindrem. Estem tenint i ens vindrà una onada l’any vinent de malalties que ara estan silenciades, però que apareixerà després.

¿La tercera vacuna ens l'haurem de posar?

— Estem avançant massa capítols i encara ens queda per posar la segona dosi a més d’un milió de persones i aquí hem de tornar a ser solidaris, encara que sigui per egoisme: tercera vacuna en els països rics i tenim el sud global amb menys del 2%. Això és una pandèmia.