Antifrau investiga el Govern per una compra "temerària" de material sanitari

BarcelonaL'Oficina Antifrau de Catalunya ha assenyalat "presumptes irregularitats" en un dels primers contractes d'emergència que va fer la Generalitat per al subministrament de mascaretes, respiradors i equips de protecció individual (EPI) durant el primer estat d'alarma per la pandèmia. L'import de la compra, feta per l'Institut Català de la Salut (ICS) a una empresa que es presentava com a intermediària del mercat xinès, Basic Devices, superava els 60,5 milions d'euros. L'organisme qüestiona la transparència del contracte per la falta de referències sòlides sobre la companyia i perquè hi havia dubtes raonables sobre la validesa de l'acord. Per això, i pel fet que la crisi sanitària limitava els "mecanismes de supervisió i control" de frau, l'organisme retreu i qualifica de "temeritat" que l'executiu fes un pagament anticipat (l'únic que finalment es va abonar) de 35 milions d'euros al proveïdor abans de rebre el material, quan la normativa no ho habilitava i sense cap justificació documentada sobre "la necessitat inajornable i inevitable de fer-ho”.

Antifrau ha fet públiques aquest dimarts les conclusions sobre una investigació feta a iniciativa pròpia de la contractació de la Generalitat a l'empresa Basic Devices SL durant la primera onada del covid. El 19 de març del 2020 l'ICS, encapçalat aleshores per l'actual conseller de Salut, Josep Maria Argimon, va contractar per la via d'emergència (no hi ha licitació) els serveis de la firma per a l'aprovisionament "massiu" de material sanitari. En aquells moments ja s'havia declarat el confinament domiciliari i els sistemes sanitaris d'arreu del món s'estaven col·lapsant. El principal escull va ser la ruptura d'estoc de productes essencials per a professionals sanitaris com les mascaretes i la competència ferotge entre països que es va generar perquè el principal productor d'aquests materials, la Xina, els proporcionés el material.

Basic Devices SL, amb seu a Vilafranca del Penedès, es comprometia a proporcionar 2 milions de mascaretes quirúrgiques i 2 milions de les del tipus FFP2 (7,1 milions d'euros), 2 milions d'EPI (48 milions d'euros), 50 respiradors (1 milió d'euros) i 50 equips de ventilació mecànica no invasiva (31,8 milions d'euros). En total, una despesa superior als 60,5 milions d'euros.

L’ICS ha emès un comunicat aquest dimarts a la tarda per defensar que no “hi ha elements corruptius” en la contractació i que tot el material va ser entregat i distribuït als centres sanitaris. La prioritat, assegura, era obtenir el material sanitari en uns moments “d’extrema escassetat” al món i en un context d’emergència i, per això, admet que es van assumir riscos, ja que els proveïdors habituals ja havien manifestat la impossibilitat de subministrar-lo. 

Lupa al pagament anticipat

Un dels punts problemàtics en què Antifrau ha posat la lupa és que l'endemà de la contractació, el 20 de març del 2020, el departament de Vicepresidència i d'Economia i Hisenda va fer efectiu un abonament anticipat de més de la meitat del cost previst, en concret, de 35 milions d'euros, a la companyia. En el seu informe, Antifrau indica que el reial decret del 12 març del 2020, pel qual s'adoptaven mesures urgents per fer front al covid, no habilitava la possibilitat de fer cap paga i senyal en el marc de la tramitació d'emergència. I tampoc ho avalava l’acord de govern de la Generalitat del 12 de març, pel qual es declarava d’emergència la contractació de subministraments i de serveis en el marc de l’estratègia de resposta a l’epidèmia. 

No va ser fins al 28 de març, una setmana després que s'hagués efectuat l'ingrés al compte bancari, que es va autoritzar el pagament per avançat. En aquest sentit, diu Antifrau, el pagament es va fer sense "cobertura" ni "empara legal". "Tot i les condicions extremes en què es va dur a terme l'encàrrec d'emergència i l'ordre de pagament anticipat, aquest últim ha de ser qualificat per aquesta Oficina Antifrau com un acte de temeritat, que va suposar haver d'assumir un risc no controlat", subratlla l'organisme.

Antifrau conclou que la quantitat que es va avançar va ser "molt elevada" i que, a més, les referències d'aquesta empresa "eren febles", tot això en el marc d'un mercat "de màxima desconfiança i tensió". A més, alerta, no constava al registre públic de la Generalitat cap contracte adjudicat a aquest proveïdor amb anterioritat a la pandèmia, així com tampoc que tingués cap treballador a càrrec seu. No quedava acreditat, doncs, quin era l’origen dels contactes preliminars entre la companyia i el Govern.

L'informe, que arriba pocs dies després que la Sindicatura de Comptes detectés nombroses irregularitats durant l'adjudicació de contractes per emergència en les primeres onades de la pandèmia, també planteja que en el moment de la contractació Basic Devices no estava inscrita com a tal en el sistema de la Seguretat Social i que això podria suposar un incompliment del reglament general de la llei de contractes de les administracions públiques. Si es confirma aquest extrem, en el moment de rebre l’encàrrec el proveïdor estaria en situació de prohibició de contractar. "Ens trobaríem davant d’un contracte nul", afirma Antifrau.

Dubtes d'estafa

La investigació va arrencar arran de diverses sospites per possibles contractacions fraudulentes. El mateix 20 de març, el dia que es va fer la contractació amb Basic Devices, diversos responsables d’Economia i Hisenda, aleshores liderat per l'actual president de la Generalitat, Pere Aragonès, van presentar una denúncia davant dels Mossos d’Esquadra per una temptativa d’estafa per part d’aquesta mercantil i de la qual hauria sigut víctima la Generalitat. Però tres dies després, les mateixes persones van retirar-la, ja que l’empresa contractista hauria aportat "informació considerada suficient" per refusar els indicis que havien motivat la denúncia. 

"Persones alienes a la Generalitat van ser les que van aixecar l’alerta sobre el fet que s’estava davant d’una possible estafa, invocant paràmetres de fiabilitat i solvència que fàcilment podien haver estat detectats pel mateix organ de contractació, com és el de la presentació de comptes anuals al registre mercantil corresponent", continua l'informe. Segons avança El País, haurien sigut les entitats financeres implicades en la transferència les que van alertar que l'empresa destinatària mai no havia tingut ingressos tan alts i que no comptava amb un historial conegut sobre operacions d'aquest tipus.

Setmanes més tard, Salut va decidir desistir parcialment del contracte perquè les seves necessitats no eren les mateixes i el cost total va limitar-se als 35 milions avançats. El 9 de febrer passat, Antifrau va enviar el seu informe a l'actual conseller d’Economia i Hisenda, Jaume Giró, i a la directora gerent de l'Institut Català de la Salut (ICS), Yolanda Lejardi, perquè les consultes preliminars a l'encàrrec d'emergència "no han sigut ni aclaridores ni transparents". Cap dels dos dirigents formaven part dels departaments que encapçalen quan es va fer el contracte, però l'organisme els ha donat trenta dies perquè es pronunciïn al respecte.

Segons l'oficina, les mancances informatives inicials "van desactivar qualsevol mecanisme de prevenció, detenció i solució de conflictes d'interès o de lluita contra la corrupció" i, per això, recomana a les conselleries de Salut i Economia que els seus òrgans d’assessorament jurídic, reguladors i fiscalitzadors valorin formular una consulta de contractació pública sobre aquest punt, tenint en compte que l'organigrama del Govern és diferent del d'aleshores. Després de les explicacions pertinents, diu, decidirà si conclou la seva actuació d'investigació o si requereix més aclariments. L’ICS remarca que la Sindicatura de Comptes va analitzar aquesta contractació i no hi va trobar cap irregularitat, però assegura que continuarà col·laborant amb Antifrau pel que calgui.