L’antídot contra la desconfiança: “Totes les vacunes seran segures”

BarcelonaDe la por al covid-19 a la desconfiança per la vacuna. Gairebé la meitat dels espanyols (47%) es neguen a vacunar-se i un 13% dubten de si fer-ho, segons l’últim baròmetre del CIS, uns percentatges a l’alça i que trenquen amb la tradicional predisposició a immunitzar-se que hi ha tant a Espanya com a Catalunya, on la cobertura entre nadons arriba fins a un 95%. La pandèmia esquerda la cultura a favor de la protecció comunitària, segurament a causa del desconcert provocat per la improvisació de les autoritats sanitàries a l’hora de prendre i comunicar decisions. “Hem vist una cursa per la vacuna que s’assemblava més a un Gran Premi”, cosa que ha despertat suspicàcies d’interessos amagats, alimentades pel ball de xifres de l’eficàcia de les vacunes en assaig i per l’esclat de les borses, resumeix Carlos Rodrigo, cap clínic de pediatria de l’Hospital Can Ruti de Badalona i vacunòleg.

En realitat, diuen els experts, el procés per a les vacunes del coronavirus és l’habitual, amb l’única novetat que hi ha hagut tanta sobreexposició que ha resultat contraproduent, i en cap cas queda compromesa “ni la seguretat ni l’eficàcia”, subratlla Magda Campins, membre de la junta del Col·legi de Metges de Barcelona i cap d’epidemiologia de la Vall d’Hebron. De fet, no serà la vacuna més ràpida a desenvolupar-se perquè l’any 2009, la de la N1H1 va estar a punt en menys de cinc mesos, com recorda Campins, que subratlla que “els fracassos són normals” i que la rapidesa ha sigut possible per l’ús de sofisticades plataformes tecnològiques i perquè s’hi han “destinat recursos de personal i financers, públics i privats com mai” a causa de l’emergència.

Aquesta aposta ha permès “solapar fases i començar-ne una de nova quan no s’havia acabat l’anterior”, i així s’accelera el procés fulminant la dècada que es trigava fins ara per desenvolupar una vacuna. A més, afegeix que els 30.000 voluntaris són una xifra inusualment alta en els tests que permet descartar complicacions greus.

Alta exigència

Tot i que la lupa s’ha posat en l’eficàcia -que les farmacèutiques han anunciat a cop de titular vist com un mercadeig de percentatges-, “el més important és la seguretat” perquè s’està inoculant el virus a persones sanes, incideix Rodrigo. És el que també diu, en altres paraules, Adelaida Sarukhan, doctora en immunologia i redactora científica de l’ISGlobal: “L’eficàcia és negociable, la seguretat no”. I aquí no hi ha dubtes que les exigències són, com sempre, altíssimes. Seran les institucions reguladores, l’Agència del Medicament Europeu o la nord-americana FDA, les que tindran l’última paraula quan tinguin totes les dades. Així, està fora de dubte la seva gestió i assenyala que han aturat temporalment les investigacions o han descartat medicaments esperançadors com la hidroxicloroquina, que lluny de ser un fracàs són inequívocament un senyal que es prioritza la seguretat de les persones, assenyala Campins.

Per a Sarukhan, no hi ha lloc per a la desconfiança perquè assegura que “totes les vacunes que arribin al mercat seran segures” ja que hauran superat amb nota alta les exigències però “seran més eficaces que les altres”. Sí que hi ha incògnites però es descobrirà sobre la marxa amb la vacunació i afectarà aquesta eficàcia. Se sabrà, per exemple, en la fase IV si la vacuna atura també la transmissió, a banda de prevenir la malaltia, o bé el temps d’immunitat que concedeixen.

Sigui quan sigui que arribin les primeres dosis, caldrà esmenar errors, assenyala l’experta de l’ISGlobal, que apunta la necessitat de tenir un “bon pla de comunicació per reconstruir la confiança” de la ciutadania, que entengui que en cap cas durant el procés d’investigació “s’han agafat dreceres” en seguretat.

La distribució dels milions de vacunes que es necessitaran serà un dels grans reptes. De moment, el govern espanyol ha establert 15 grups que rebran les dosis en un calendari de fases fins a l’estiu i sempre que sigui possible iniciar la campanya a principis del 2021. La priorització és imprescindible, obligada per la limitació del producte, i hi ha consens que els primers han de ser els més vulnerables i els seus cuidadors.

Obligatorietat descartada

Sanitat descarta també l’obligatorietat, un punt que comparteix Itziar de Lecuona, subdirectora del Comitè de Bioètica de la UB, partidària que sigui “una decisió lliure i informada”. La transmissió d’informació “clara” i recuperar un bon lideratge són punts claus, manté aquesta doctora, per reduir les reticències. Campins i Rodrigo coincideixen que obligar podria ser fins i tot contraproduent, com passa a Itàlia, on, tot i tenir una cobertura de vacuna menor, reneguen de la creació d’un carnet immunològic que divideixi la població.

Des de Metges Sense Fronteres, la infermera Miriam Alia destaca que en campanyes de vacunació massiva és millor una distribució “com més descentralitzada millor” i que fer curt de vacunes enmig d’una de les fases és desastrós perquè “molta gent no hi tornarà”. Alia ha treballat en diverses emergències a l’Àfrica (com l’Ebola) i, tot i que aposta per vacunar als CAP, diu que per ser eficaç “cal reforçar el personal”. L’ONG ha fet campanya per donar “més transparència” a la cursa per les vacunes perquè els països més empobrits no es quedin al marge, i apunta que l’opacitat “ha creat desconfiança”.

Aquesta desconfiança és nova, alimentada pels canvis d’estratègia contra el virus -divergències en l’ús de la mascareta, discursos inicials com “és una grip” o la diversitat de restriccions segons territoris- però també per la “caiguda de la popularitat dels experts”. Qui parla és l’antropòleg José Mansilla, autor de La pandemia de la desigualdad, que assenyala la “fragmentació de la societat”, en part per la “desaparició de grans referents” que marquin el pas i perquè guanya terreny “l’individualisme”.

Per a Aran Solé, del Col·legi de Professionals de la Ciència Política i de la Sociologia de Catalunya, i màster en anàlisi política de la UOC, el moviment antivacunes continua sent residual però en aquestes desconfiances es troben els que “defensen la descontaminació del planeta” i els que creuen en improbables “conspiracions i conxorxes del G5, el virus de laboratori o el control de la Xina”.

Sigui quan sigui, una cosa és clara per a tots els científics fins que no hi hagi almenys el 60% de la població immunitzada. L’única vacuna ja és coneguda: mascareta, distància i higiene, apunta Campins, que diu que “s’ha perdut la por al virus” i augura encara un 2021 amb restriccions.