La península viu el clima més sec en 1.200 anys per l'expansió de l'anticicló de les Açores

BarcelonaFeia temps que el clima del sud-oest d'Europa donava senyals d'un protagonisme més gran de l'anticicló de les Açores, una tendència ara constatada per un estudi publicat aquest dilluns a la revista Nature Geoscience. Segons el treball elaborat per científics nord-americans, hi ha indicis clars que el protagonisme de l'anticicló de les Açores és el més important des de fa 1.200 anys a la península Ibèrica, un fet que contribueix a disminuir les precipitacions i a accentuar les sequeres, sobretot a l'hivern.

Abans del 1850 les situacions de gran domini de l'anticicló de les Açores al sud-oest d'Europa es produïen un cop cada deu hiverns. Entre aquest moment i el 1980 la freqüència va augmentar a un cop cada set anys, i a partir del 1980 s'ha pogut constatar que l'anticicló es fa fort i molt extens en un hivern de cada quatre.

L'estudi no només ha pogut constatar aquest augment de les situacions d'anticicló, sinó que l'ha pogut vincular a l'escalfament global. A partir de diferents simulacions en les quals s'han canviat les condicions, s'ha pogut comprovar que l'única simulació en què clarament l'anticicló de les Açores s'enfortia era aquella en què es produeix un augment de les emissions de gasos d'efecte hivernacle.

Un aspecte que cal tenir en compte de l'estudi és que els efectes d'aquests canvis són molt més remarcables a l'oest de la Península que a la façana mediterrània. Situacions d'anticicló extens i potent com les que es descriuen en l'article fan que a la façana oest de la Península durant els mesos d'hivern les precipitacions no arribin ni a una tercera part del que caldria esperar.

El que constata l'estudi és una hipòtesi a la qual ja apuntaven els últims informes de l'IPCC, el grup d'experts en canvi climàtic de l'ONU. Els models d'escenaris climàtics de cara al futur dibuixen un panorama en el qual com més augmenti la temperatura del planeta més disminuiran les precipitacions a la Península i a la conca Mediterrània. En un escenari en què l'augment de la temperatura del planeta sigui de dos graus respecte del període preindustrial, el descens anual de la precipitació a grans trets podria ser d'entre el 10 i el 20% a la meitat sud de la Península i de fins al 10% a bona part de la conca Mediterrània. Amb un augment de 4 ºC el descens podria ser de més del 30% al sud de la Península.

La situació a Catalunya

Al nostre àmbit fins ara els estudis del clima que elabora periòdicament el Meteocat no han constatat una reducció significativa de la precipitació, i l'única estació en la qual s'està notant una disminució significativa de la pluja no és l'hivern sinó l'estiu. En general, a Catalunya en les últimes dècades la precipitació ha disminuït un 1,5% cada deu anys, una dada que no es considera significativa, i a l'estiu aquest descens és més fort: 4,8% cada deu anys. En canvi, sí que és significatiu l'augment de les hores de sol que està comportant aquest protagonisme més gran de l'anticicló, un augment que no només es nota a la Península sinó que arriba fins a les illes britàniques.

L'anticicló de les Açores és el que s'anomena un centre d'acció, és a dir, forma part del grup d'anticiclons i baixes més o menys permanents que regeixen el clima del planeta. Un anticicló és una zona d'altes pressions: quan la pressió atmosfèrica és elevada són molt més complicats els moviments ascendents d'aire que afavoreixen la formació de núvols i l'aparició de precipitacions. Quan la pressió és alta el pes de la columna d'aire que arrosseguem sobre el cap és més elevat que quan és baixa. Per això se sol associar un temps anticiclònic a un temps estable i amb pocs núvols, tot i que a la conca mediterrània alguns episodis de pluges molt abundants s'han donat en contextos d'altes pressions acompanyades de vent humit.