“Tenim unes bones cartes, cal saber jugar-les adequadament”

Coneix Barcelona pam a pam i en fa una difusió apassionada en tota mena d’ocasions i també a les xarxes socials. Anna Gener Surrell és economista i, des de fa una dècada, és la directora general de l’empresa de consultoria i gestió immobiliària Aguirre Newman a Barcelona. Implicada en nombrosos cercles econòmics, socials i culturals de la ciutat -és consellera de l’Observatori Dona, Empresa i Economia (ODEE) de la Cambra de Comerç, membre del Consell Social de l’Ateneu Barcelonès, patrona de la Fundació Cares, pertany a les juntes directives de la Pimec, del Barcelona Urban Cluster i del Círculo Ecuestre, i és membre de la Royal Institution of Chartered Surveyors (MRICS), entre d’altres-, Anna Gener és una directiva en el masculinitzat món econòmic. Ella no perd ocasió per reivindicar la presència de dones al capdavant de l’empresa, així com mesures que ho facilitarien.

La pregunta és obligada: ¿com està reaccionant la inversió immobiliària internacional a Barcelona i la implantació d’empreses estrangeres des de l’1 d’octubre?

Ni en un sentit ni en l’altre, no ens podem enganyar. Crec que el més ajustat és dir que, atesa la inestabilitat política i amb el desplaçament de seus fiscals fora de Catalunya, una part important de les grans empreses estrangeres que tenen la voluntat d’implantar-se a Barcelona estan ara a l’espera. Això no vol dir que ho descartin ni que hagin dit que de Barcelona no en volen saber res, sinó que s’esperen per poder valorar la situació.

Vostè que promou la inversió, què els diu davant l’escenari actual?

Jo estic convençuda que, al marge de la situació política i els resultats electorals, Catalunya és un bon lloc per invertir-hi i establir-s’hi. El teixit empresarial i social és fort, les empreses han fet un elevat esforç d’exportació, l’economia real del país té bona salut i, tot i que la inestabilitat política hagi corregit el PIB a la baixa, creix a molt bon ritme i, en tot cas, passades les eleccions estic segura que entrarem en un escenari de més estabilitat.

Sempre que en té ocasió es declara enamorada de Barcelona. Quins són per a vostè els principals reptes que té ara mateix la ciutat des de la perspectiva del seu sector?

Jo em sento molt orgullosa de Barcelona i de com s’ha anat transformant en les diferents èpoques i segons les necessitats. Actualment, la ciutat té un problema d’habitatge. Necessita créixer i aquest és un tema que cada vegada serà més present en el debat polític. Barcelona ha d’afrontar el repte de créixer. Si volem ser una vertadera metròpoli, s’ha de pensar una ciutat més gran, reforçant l’àrea metropolitana i a través d’acords amb els municipis de la rodalia. Potser és hora de projectar un segon eixample. No podem pensar només en el rovell de l’ou de la ciutat, que a Barcelona és petit. En aquest sentit, he de dir que les multinacionals que es volen establir a la ciutat no pensen només en el centre. Per a aquestes empreses Barcelona també és Sant Cugat o Cornellà. Nosaltres en fem una lectura més restrictiva.

També és una apassionada manifesta de la cultura. Quin pes tenen l’activitat cultural o el patrimoni en la inversió immobiliària? ¿Es troba amb freqüència que la cultura sigui un dels motius que afavoreixin la inversió?

Els inversors immobiliaris cada vegada són més sensibles al valor arquitectònic de l’edifici, conscients que una bona arquitectura, un bon disseny i una bona execució fan que el projecte sigui més exitós a llarg termini i incrementen el benestar dels seus usuaris. D’altra banda, quan una empresa de primer nivell analitza diferents ciutats per establir-hi la seu, un dels factors determinants és la qualitat de vida que hi tindrà el seu equip professional. Des d’aquest punt de vista, l’oferta cultural i el dinamisme artístic de la nostra ciutat són factors d’atracció imbatibles. Un factor diferencial claríssim de Barcelona respecte a altres ciutats és la importància que sempre hem donat a l’arquitectura i a l’urbanisme. Amb bons arquitectes i artesans, hem sabut utilitzar el talent local per configurar una ciutat de la qual ens podem sentir molt orgullosos. Barcelona aspira a esdevenir la seu de les multinacionals que es volen establir al sud d’Europa. Tenim unes bones cartes, cal saber-les jugar adequadament.

Reivindica la presència de més dones als llocs directius, però també li hem sentit dir que “l’èxit d’una empresa no depèn del gènere de qui la dirigeix”. Quins són els principals entrebancs?

El que dic és que, per la preparació que tenim les dones, n’hi hauria d’haver més al capdavant de les empreses, però que vagi millor o pitjor depèn de les persones, no del seu gènere. Pel que fa els entrebancs, són molts, però un dels que hem d’afrontar amb més urgència és que cal racionalitzar els horaris laborals. Els que tenim ara no ens permeten portar la vida que ens agradaria. Aquesta batalla horària l’hem de lluitar dones i homes conjuntament. Encara es posen moltes reunions a última hora i es fan dinars massa llargs. La temptació és quedar-te fagocitada per la feina. El repte és fer altres coses (esport, cultura, família...) que deixin un impacte positiu també en la feina.