Els animals guanyen drets

BarcelonaEn els últims anys, els animalistes han guanyat unes quantes batalles en la lluita pels drets dels animals, sobretot a Catalunya. L’estiu del 2010 el Parlament va aprovar per majoria absoluta prohibir les corrides a les places de toros catalanes com a resultat d’una iniciativa legislativa popular. Catalunya també ha sigut pionera a l’hora de prohibir els animals salvatges al circ, una reforma que s’afegeix a mesures com la supressió de la venda d’animals a la Rambla, l’obligació que no hi hagi sacrificis en refugis i protectores o la prohibició a Barcelona de tenir els gossos lligats més de dues hores o tenir-los tancats tot el dia al balcó.

Dissabte va morir l’onzena persona a l’Estat per la cornada d’un toro en correbous populars al carrer (a Borriol). A Barcelona fa dues setmanes hi va morir un cavall, que va ser sacrificat després de desmaiar-se a la via pública. Són dos casos que han reobert debats com el dels drets dels animals i el del límit de les tradicions populars. D’uns anys ençà la societat ha canviat molt en aquest aspecte. Activistes, persones que treballen amb animals i una advocada expliquen a l’ARA quins han sigut els avenços i quins els grans temes pendents en la lluita pels drets dels animals.

Progrés moral

Creix la sensibilització i l’activisme a favor dels animals

Jennifer Berengueras, portaveu de la Fundació per a l’Assessorament i l’Acció en Defensa dels Animals (FAADA), creu que hi ha hagut un clar progrés moral sobre els drets dels animals. “Ara hi ha molta més gent que es mobilitza i que sent empatia pels animals”, assenyala. Laura Duarte, portaveu del Partit Animalista (Pacma), hi està d’acord, i afirma que aquesta sensibilització ha sigut un dels motius pels quals el seu partit ha crescut en els últims anys: ha doblat vots del 2011 al 2015 a Madrid, al País Valencià i a Barcelona, on són la primera força sense representació municipal. Laia García Aliaga, advocada de dret animal, opina que ara “es posa més el crit al cel” per injustícies contra els animals -com ara en els casos del lleó Cecil i el gos de Teresa Romero- i que la gent es mou més personalment: “Moltes vegades es posen en perill ells mateixos”. La setmana passada va transcendir, gràcies a un vídeo viral, que una dona va agredir un noi que protestava a les festes de Roses, on es deixen anar ànecs al mar perquè després la gent els atrapi. L’agressora va colpejar l’activista amb un d’aquests animals.

Canvis en la legalitat

Encara s’ha de millor molt en l’aplicació de la llei

Berengueras, portaveu de FAADA, opina que la legalitat en favor dels animals avança, però més a poc a poc que la conscienciació social. I, en alguns casos, els avenços són mínims. “Fa anys que es reclamava a les granges de gallines ponedores en gàbia que els animals deixessin de tenir un espai equivalent a un DIN-A4. La llei es va canviar i ara la gàbia ocupa l’espai d’un DIN-A4 i un post-it ”, il·lustra l’activista. D’altra banda, assenyala que sovint el més difícil és que, tot i que la llei existeixi, s’apliqui com cal. Així, tot i que abandonar un gos estigui penat amb una multa de 400 a 2.000 euros, la veritat és que la norma s’aplica en ben pocs casos, i de manera laxa. És el mateix que defensa Duarte, del Pacma: “Siguem clars, avui en dia ningú entraria a la presó per haver maltractat un animal”, lamenta.

Per la seva banda, Rafael Arencón, coordinador del Grup de Treball en Defensa del Circ amb Animals, opina que no totes les lleis que es presenten com a favorables als animals ho són en tots els sentits. Argumenta que en el cas de la prohibició dels animals salvatges al circ, per exemple, s’hauria de tenir en compte “la seva qualitat de vida”, i no l’entorn on han viscut històricament. “Que visquin a la sabana potser no és tan important, si es pot garantir que tinguin una bona qualitat de vida. La majoria dels animals que nosaltres tenim han nascut al mateix circ, en un zoo o en un centre de reproducció”, assenyala. A més, assegura que de la nova prohibició els animals no en sortiran precisament beneficiats. “Els circs no es desprendran dels animals, i els hauran de tenir tot el dia en gàbies exteriors. Serà com si estiguessin al zoo, però amb una vida encara més passiva. Si el circ és conscient i respectuós amb ells, els animals hi estan millor que al zoo: aquí poden moure’s, tenen una rutina activa -com la tenen a la sabana- però també descansen”, conclou.

Paco Píriz, president de la Unió de Taurins i Aficionats de Catalunya, argumenta que les lleis animalistes no tenen en compte tots els factors: “L’art del toreig permet que aquesta espècie, i també el seu ecosistema, perdurin. L’animal és respectat des que neix fins que mor, i se li ofereix l’oportunitat única de combatre”, assenyala Píriz, que espera que les corrides tornin aviat a Catalunya.

Responsabilitat personal

No atorguem el mateix valor a totes les espècies d’animals

“Els gats i els gossos són segurament el tema estrella de la lluita en la defensa dels animals perquè ens toquen més de prop”, assenyala Berengueras, que lamenta que no s’atorgui el mateix valor a tots els animals. Segons aquesta activista, els espectacles cada vegada es veuen amb més mals ulls, però la tinença d’animals exòtics -tortugues, ocells, etc.-, per exemple, encara és un tema pendent. “Hi ha molta gent que es considera amant dels animals i, en canvi, tenen ocells tota la vida en gàbies. Els animals de consum són una lluita pendent”, subratlla. Duarte afegeix la caça a la llista de deures. “No se’n parla tant, i no és tan visible, però és una plaga que té víctimes col·laterals com els gossos llebrers”, que sovint són sacrificats o abandonats quan s’acaba la temporada o es fan vells.

L’advocada Laia García, per la seva banda, assenyala: “Ens movem molt pels gats, pels gossos i pels lleons, però tanquem més els ulls al que passa als escorxadors, a les pelleteries o a la indústria i la cosmètica. Sembla que hi hagi espècies que ens importin menys que d’altres”. I afegeix: “Anar contra els toros quan no hi ets aficionat és molt fàcil, però preocupar-te de les injustícies que es cometen al teu propi barri costa més”. Per això opina que en determinats temes, com el de la cosmètica, “la gent prefereix que no hi hagi debat social per no haver de prendre una decisió personal i canviar coses que l’afecten”.

Voluntat política

Defensar els animals per promoure valors més ètics

“Fins ara la protecció dels animals dins de la política ha sigut marginal, i sovint les administracions no hi donen la importància que té”, comenta Jennifer Berengueras. La portaveu de FAADA opina que “defensant els animals es promouen valors més ètics en les persones”, i en aquest sentit cada vegada hi ha més persones conscienciades -també en política- sobre el fet que els animals també tenen drets. Un exemple és l’acord a què van arribar l’Ajuntament de Barcelona i TMB per permetre l’accés de gossos al metro. Per garantir el benestar dels animals, la nova ordenança municipal, d’altra banda, també va estipular mesures com ara que els animals no puguin estar lligats més de dues hores −una, si són cadells− o estar sols a casa més de tres dies -més de 12 hores, si es tracta de gossos- ni tenir un vehicle, terrassa o balcó com a domicili habitual. Es van prohibir, a més, els collars de força.

N’hi ha que, en canvi, creuen que la voluntat política a l’hora de protegir els drets dels animals s’utilitza només “per guanyar vots”. És la postura que defensa Paco Píriz, que parla de les corrides de toros com “un espectacle cultural on hi ha una lluita entre l’home i l’animal”. Afirma que, malgrat els vots que dóna a nivell polític, els toros segueixen sent un “espectacle de masses”, cosa que l’advocada Laia Garcia, Laura Duarte (Pacma) i Jennifer Berengueras (FAADA) lamenten.