L’anglès a Catalunya: necessita millorar

BarcelonaSi Catalunya rebés un butlletí de notes, el coneixement d’anglès probablement estaria avaluat amb un “No assoliment”. Malgrat que el nivell d’anglès dels catalans és una mica superior a la mitjana espanyola, encara està molt lluny dels estàndards europeus. Aquesta bretxa és especialment preocupant en un context en què l’atur juvenil està disparat i, alhora, hi ha estudis que indiquen que un terç de les ofertes laborals requereixen un bon nivell d’anglès. Convenen, per tant, mesures urgents per fer un salt endavant.

“Catalunya té més nivell que Espanya, però ens hauríem de comparar amb Holanda o els països nòrdics. No hem de jugar a la lliga d’Espanya”, explica Xavier Martí, director general d’Education First a l’Estat. Les dades són demolidores: en un estudi recent, aquesta empresa especialitzada en formació lingüística va concloure que Espanya té el mateix nivell d’anglès que fa deu anys i que continua a la cua d’Europa, amb un nivell semblant al d’Itàlia, Bielorússia o Albània.

Motius que venen de lluny

Hi ha diversos motius que expliquen el desastre. N’hi ha d’històrics, en el que Martí defineix com “el somni d’Espanya de ser un estat molt important” i pensar que n’hi ha prou amb parlar el tercer idioma amb més presència al món. “Els països nòrdics sempre són els primers en anglès perquè tenen clar que amb el seu idioma no poden atraure inversions i inverteixen en formació”, explica. Ara bé, Martí també assenyala “errors” que han comès els governs en els últims anys. “Hauríem pogut invertir en polítiques agressives d’anglès aprofitant el creixement econòmic dels últims anys, però no s’ha fet i hem deixat passar l’oportunitat”, lamenta.

Si a Catalunya hi ha més bon nivell d’anglès, apunta Martí, és perquè els estudis han demostrat que hi ha una relació entre la capacitat econòmica d’un territori i el coneixement de l’anglès: “Les zones més riques tenen més bon nivell d’anglès”, diu Martí, i posa d’exemple el mapa d’Espanya, en què les comunitats del nord tenen més puntuació que les del sud. Ara bé, Catalunya no pot caure en l’autocomplaença: un dels problemes principals aquí és l’enorme desigualtat -i això és el més greu- que l’escola no és capaç de revertir.

Les proves de competències bàsiques així ho demostren. Des de fa uns anys, tant a sisè de primària com a 4t d’ESO s’han consolidat els 70 punts bàsics, però els docents i els experts avisen que això només significa que s’han adquirit els coneixements mínims de l’idioma, una motxilla bàsica d’aprenentatges que en cap cas pot ser l’índex de referència. I a més, les proves evidencien que no tots els alumnes adquireixen aquest mínim: als centres d’alta complexitat, on es concentren famílies vulnerables, amb un nivell educatiu més baix i amb alumnes nouvinguts, els alumnes d’ESO tenen 18,3 punts menys de mitjana en anglès.

La desigualtat extraescolar

“El nivell d’anglès depèn del nivell socioeconòmic de l’entorn de l’escola”, admet Ana Cañete, mestra d’anglès. A les aules, les diferències s’evidencien amb tota la cruesa, i aquí és clau si les famílies poden pagar classes d’extraescolars. Les d’idiomes, a sobre, són les més cares de tota l’oferta educativa, segons ha conclòs recentment l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona. A l’escola pública on treballa l’Ana, a Sant Esteve Sesrovires, hi ha moltes famílies que paguen una acadèmia i classes de reforç. A l’institut on treballa la Maria, a Badia del Vallès, “no n’hi ha gaires” que s’ho puguin permetre.

Però els miracles, en educació, no existeixen. No hi ha receptes màgiques ni ràpides, sinó que per millorar el nivell d’anglès calen solucions estratègiques i sostenibles a llarg termini. “Es pot actuar de dues maneres: augmentant la quantitat del contacte amb l’idioma o augmentant-ne la qualitat”, exposa Cristina Escobar, professora de didàctica de la llengua de la Universitat Autònoma de Barcelona. Per augmentar les hores lectives en anglès, molts centres han apostat per fer en aquest idioma matèries com ciències (science), plàstica (arts) o matemàtiques (maths), així com per avançar l’inici de l’aprenentatge de l’idioma a infantil. Ara bé, els experts assenyalen que el que cal prioritzar és la qualitat d’aquestes hores. “Això vol dir que necessitem mestres molt formats i que dominin moltíssim la llengua oral”, afirma Anna Vallbona, especialista en l’aprenentatge de l’anglès i professora a la Universitat de Vic.

I aquí hi ha feina, molta feina per fer. Ara mateix, per ser mestre d’anglès o bé fer classes en aquest idioma a primària es necessita acreditar un nivell B2 -el First Certificate, segons els exàmens de Cambridge-. Només 5.083 mestres tenen aquest perfil acreditat. A l’ESO, l’exigència és una mica superior i es demana un C1 (com l’Advanced), un nivell que només tenen 4.463 professors, segons dades que el departament d’Educació ha facilitat a l’ARA. És a dir, tenint en compte que a Catalunya hi ha 5.430 centres educatius, no hi ha ni dos docents per centre que puguin fer classes en anglès. “Com més nivell es demani, millor. Un B2 per fer classes a primària és massa just i un C1 per fer classes a l’ESO també”, avisa Vallbona, que proposa polítiques públiques perquè els professors puguin formar-se, com cursos a l’estranger: “Cal millorar la qualitat del que es fa a l’escola, perquè és on s’aprenen les bases”.

Sense requisits a la universitat

Ara bé, cal planificar-ho perquè si l’administració apuja l’exigència encara hi haurà menys docents amb el nivell mínim per poder fer classe. “No tenim prou docents perquè les universitats tampoc ho demanen i no hi ha incentius per venir-se a formar i treure’s la menció de docent d’anglès”, afirma Escobar. A més, el 2014 la Generalitat va anunciar que a partir del 2018 seria necessari acreditar un nivell B2 d’una tercera llengua per obtenir qualsevol grau universitari, però les universitats van aconseguir una moratòria fins a aquest curs, al·legant que no podien complir amb aquella decisió. La secretaria d’Universitats i el departament d’Educació han preferit no fer declaracions al·legant que encara estaven en funcions.