“El ‘big data’ ens exigeix molta cura en l’anàlisi de la informació”

Catedràtic d’economia aplicada, degà de la Facultat d’Economia i Empresa de la Universitat de les Illes Balears, Andreu Sansó (Manacor, 1969) és expert en econometria, l’assignatura que imparteix i que alterna amb la d’eines de simulació i mostreig amb dades massives al màster d’especialització en aquesta temàtica aplicada a l’economia i l’empresa que ofereix la mateixa UIB. Es mou bé entre dades, fórmules matemàtiques i estadístiques, així que nega que l’econometria sigui un os a la carrera. Autor o coautor de nombrosos estudis de projecció de realitats econòmiques i socials, Andreu Sansó va ser, a més, director general d’Economia del Govern Balear entre el 2007 i el 2011 (durant el Pacte de Progrés) i director de l’Institut d’Estadística de les Illes Balears. Per la seva experiència i situats en el marc del big data, parlem de com influeix l’allau de dades avui disponibles en una tasca que, com és la seva, les analitza i les interpreta per fer prediccions econòmiques i de reaccions socials.

¿Creu que tenim cada vegada més una economia que se serveix de la tecnologia o, contràriament, tenim una tecnologia que defineix, i definirà encara més, l’economia?

No és una qüestió d’una cosa o de l’altra: tenim una economia que se serveix de la tecnologia a la vegada que la tecnologia contribueix a definir l’economia. És un cercle, com el que es crea entre empreses i consumidors: unes ofereixen i els altres no només consumeixen sinó que generen demanda per interès, i les mateixes empreses creen producte en atenció a la demanda. Un lleó que es menja la cua. La tecnologia fa un bon servei a l’economia, també crea llocs de treball mentre n’elimina d’altres, i, a la vegada que li fa servei, condiciona amb la seva innovació constant canvis cada cop més freqüents i ràpids.

Situats en la realitat del big data, quines aportacions pot fer a les anàlisis econòmiques el fet de tenir a l’abast dades en quantitats massives? Quins són els beneficis i quins són els perills?

És un camp nou, sobrevingut, d’un abast tan immens que encara explorem les aplicacions pràctiques en el tractament de dades. Ara per ara, la realitat és que cada dos anys la informació registrada duplica la que es tenia al llarg de tota la història. A la que es recull a través d’internet -pels clics que fem i que són una part de l’empremta que deixem registrada-, s’hi ha d’afegir un nombre immens de dispositius que també recullen dades. Ho fa l’ordinador que el mecànic endolla al nostre cotxe per revisar-lo; ho fa el robot aspirador que dibuixa i emmagatzema el plànol de casa nostra, i llavors l’empresa que el fabrica ens demana captar les dades i fer-les servir. Ho fan totes les aplicacions, acumular dades i més dades nostres, així que es creen importants nínxols de mercat per al tractament i l’explotació d’aquesta informació. En tot cas, als que tractem les dades i establim models que permeten relacionar-les per poder preveure comportaments individuals o col·lectius, el big data ens exigeix molta cura, molta més cura, en l’anàlisi de la informació.

I més cura encara quan saben que es generen dades falses per alterar comportaments.

Una cosa són les dades que es registren per l’ús que fem de la tecnologia i una altra és la informació creada amb interessos diversos. Hem de ser molt curosos amb tot perquè les dades s’aprofiten per crear tendències i polaritzar la societat segons els hàbits, les ideologies, etc. Podem tenir molta més informació, però no sempre ens serveix per elevar-ho a una anàlisi de la població.

Les grans empreses i els bancs cerquen i fitxen matemàtics, físics o filòsofs. És una tendència creixent en comparació a la demanda d’economistes. Per què passa això?

No diria que és en detriment dels economistes. El que sí que és cert és que les matemàtiques i altres ciències considerades dures moblen el cap de les persones per resoldre problemes complexos. I davant una situació complexa en un món que canvia cada cop més aviat, aquest tipus d’estudiants interessen perquè estan entrenats per analitzar i concentrar-se en qüestions noves i problemes teòrics de gran complexitat.

Va ser director general d’Economia del Govern Balear. Com veu les polítiques fiscals de Montoro? Quin marge d’acció deixen als governs autonòmics?

Montoro intenta asfixiar els nivells que estan per davall, desmuntant l’autonomia financera, en un clar procés de recentralització. Si seguim en el sistema autonòmic actual, s’hauria d’anar a un autèntic federalisme fiscal, que pot tenir un fons d’equilibri (no com el que hi ha ara), però que faci que cada nivell de l’administració tingui autonomia d’ingressos i despesa, que no n’hi ha.

Vostè que fa projeccions, ¿què passarà amb les pensions?

S’ha gastat el fons de reserva de les pensions per salvar la banca i fer infraestructures sense sentit. I continuen fent infraestructures mentre ens fiquen al cap que fem plans de pensions i beneficiem més la banca. Amb les polítiques que es fan només s’empitjora una situació que s’hauria d’intentar revertir amb més ocupació, de més qualitat, més ben remunerada i amb una racionalització de les despeses que siguin més supèrflues.