Andalusia abandona el pla per legalitzar regadius a Doñana i negociarà una alternativa amb l'Estat

MADRID"Els anuncio que demà [dimecres] el Parlament andalús posposarà el debat". D'aquesta manera, el president d'Andalusia, el popular Juanma Moreno, ha confirmat que el seu govern fa marxa enrere amb el pla per legalitzar regadius a Doñana. La decisió arriba just abans del seu debat i votació final al Parlament autonòmic i després d'una trobada entre Moreno i la ministra de Transició Ecològica en funcions, Teresa Ribera, aquest dimarts a la tarda de la qual ha sortit, precisament, aquest acord.

Govern autonòmic i central han acordat la conformació d'un grup de treball per trobar una "solució" a Doñana, segons ha explicat Moreno. "Confio que propiciarem aquest diàleg. És un diàleg sincer, honest, des de posicions diferents, però aquest acord podria augurar un acord positiu per a tots", ha defensat Moreno.

La norma tenia per objectiu ampliar les zones de regadiu del Parc Nacional de Doñana, tot i la seva situació crítica i les advertències de científics i institucions com la Comissió Europea. Es tractava d'una proposició de llei impulsada pel PP, de bracet amb Vox, que permetia ampliar algunes hectàrees de regadiu –ara irregulars– del parc. En concret, la intenció de la proposició era canviar l'ús del sòl i qualificar algunes àrees de secà com a zones agrícoles de regadiu. Una decisió que va aixecar el rebuig de científics, així com del govern espanyol en funcions, que si s'hagués tirat endavant tenia previst portar-la al Tribunal Constitucional.

La norma s'havia començat a tramitar per la via d'urgència i havia superat la votació a la comissió de Foment del Parlament andalús amb els únics suports dels partits que conformen el govern autonòmic: la majoria absoluta del PP, amb 53 diputats, i Vox, amb 14 diputats al Parlament andalús. La resta de grups hi van votar en contra (PSOE, Per Andalusia i Endavant Andalusia) pel risc que pot suposar ampliar els regadius del que és la reserva ecològica més gran d'Europa, declarada Patrimoni de la Humanitat. 

A Brussel·les –que ja fa temps que té sota lupa la protecció de Doñana– la decisió també es mirava amb recel. El març passat, la Comissió Europea traslladava al govern espanyol "inquietud" i "estupefacció" al voltant d'una proposta que és similar a la que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ja va tombar l'any 2021. En concret, l'estiu d'aquell any el TJUE va sentenciar que la sobreexplotació de l'aqüífer del Parc Nacional de Doñana "va comportar un descens dramàtic del seu nivell piezomètric". Això es tradueix en una "alteració constant" de l'espai natural protegit de Doñana.

Cinc municipis afectats

La proposició afectava fins a cinc municipis (Almonte, Bonares, Lucena del Puerto, Moguer i Rociana del Condado), tots ells de la província de Huelva. Fa anys que Doñana pateix un espoli de la seva aigua, és a dir, del seu aqüífer. La sentència del TJUE ja assenyalava que no s'estaven tenint en compte les extraccions d'aigua per part de regadius il·legals, així com les destinades al consum urbà. El fet de no tenir en compte elements com aquests es tradueix en una estimació esbiaixada del bombeig d'aigua subterrània a la zona del parc nacional i, per tant, una visió poc realista de quin és el seu ús real i si aquest ús posa en perill o no les espècies animals i l'hàbitat natural.

Fins ara, el govern autonòmic de Moreno Bonilla (PP) ha assegurat que aquesta regularització dels regadius no suposava cap risc. L'executiu autonòmic argumentava que no es tocava l'aqüífer subterrani, que és el que hauria d'alimentar les llacunes del parc nacional, sinó que s'utilitzarien les aigües superficials, és a dir, la pluja. A més, ha argumentat que és necessari per a l'impacte econòmic de la zona, en concret, per a l'agricultura. Argument que han rebutjat des del PSOE i també des de la comunitat científica. Tots dos han assenyalat el PP de prometre coses que "no pot complir".