Les restes dels envasos de plàstic acaben dins del nostre organisme

BarcelonaFa uns mesos que el meteoròleg Francesc Mauri, l'actriu Silvia Abril i Rubén Sierra, guitarrista de La Pegatina, van rebre una petició poc habitual: cedir una mostra de la seva orina perquè un laboratori noruec l'analitzés. Tots tres van dir que sí, i amb ells disset personalitats més de Catalunya i les illes Balears en una iniciativa que volia comprovar la presència o no de substàncies derivades dels plàstic d'un sól ús a l'organisme. La plataforma Rezero va enviar a analitzar les mostres i els resultats han estat més contundents del que s'esperaven: el 100% dels participants han donat positiu en substàncies derivades del plàstic i se n'han detectat almenys 21 de diferents en total.

"Volíem visualitzar la contaminació diària, interna i invisible a què està sotmesa la ciutadania a través del que consumim", ha defensat aquest dimecres la directora de l'entitat, Rosa García, durant la presentació dels resultats, que ha donat l’Institut Noruec de Salut Pública encarregat de l'anàlisi. En tots els pots d'orina estudiats s'hi van trobar com a mínim 21 substàncies derivades del plàstic, quasi el 80% dels compostos que s'analitzaven.

Les substàncies més habituals detectades són els anomenats ftalats, que són substàncies químiques artificials que s'utilitzen per incrementar la flexibilitat i l'elasticitat dels plàstics, i els fenols, que serveixen per donar forma i resistència als plàstics. Tots dos són habituals dels embolcalls relacionats amb l'alimentació dels supermercats i les grans superfícies. Els primers, per exemple, es poden trobar als envasos de fruita i verdures, les joguines o els cosmètics, i els segons, sobretot a les ampolles, els envasos de precuinats i les carmanyoles de plàstic, però també a les llaunes de conserves.

La fundació Rezero va decidir dur a terme aquest experiment perquè precisament aquesta tardor es començaran a discutir les restriccions que recauran en la indústria que utilitzi envasos segons la futura llei catalana de residus. Garcia ha remarcat la importància de recordar que els plàstics que embolcallen els aliments que mengem també acaben dins del nostre cos i això pot provocar alteracions en la salut de les persones.

Càncer, infertilitat i diabetis

L'anàlisi de les orines d'aquestes personalitats forma part de la campanya 'Salut de plàstic', que ha engegat Rezero. L'objectiu és exigir normatives clares que protegeixin la salut i garanteixin el dret "a consumir sense generar residus". Unes reclamacions que també passen per obligar les empreses a "repensar el model de producció i distribució per desplastificar la dieta" o, en qualsevol cas, a fer-se càrrec del dany i el sobrecost que produeixen els plàstics de generen.

L'amenaça, han assegurat des de Rezero, és real. I és que, si bé és cert que el cos humà expulsa alguns d'aquests compostos, l'exposició contínua pot arribar a causar diabetis, infertilitat i hipotiroïdisme en els humans, així com parts prematurs, al·lèrgies, obesitat o creixement de les cèl·lules canceroses.