Una anàlisi de sang podria predir l'Alzheimer amb 20 anys d'antelació

BarcelonaUna gota de sang podria ser més que suficient per detectar una malaltia tan devastadora com l'Alzheimer. I això podria passar ben aviat, potser d'aquí dos o tres anys, segons han fet públic investigadors de la Harvard Medical School de Boston en col·laboració amb científics de diferents centres de Suècia, Colòmbia, el Regne Unit i els Estats Units. El nou test diagnòstic, basat en la proteïna fosfo-tau217, és tant o més precís que altres mètodes com la ressonància magnètica nuclear (RMN) o la tomografia per emissió de positrons (PET) i ha demostrat que pot avançar-se fins a 20 anys a l'aparició de símptomes de deteriorament cognitiu i de la memòria característics de la malaltia. Els resultats s'han publicat al Journal of the American Medical Association (JAMA), una de les revistes mèdiques més importants del món.

Tot i que es tracta d'una prova diagnòstica i que encara està en fase de desenvolupament, la notícia és prou rellevant com per ser una de les més esperades dels últims anys en l'estudi de l'Alzheimer. Una de les dificultats més grans per avançar en la recerca de la malaltia i que ha motivat fins i tot canvis d'estratègia dràstics, ha sigut i continua sent la identificació de biomarcadors fiables tant per al diagnòstic precoç com per al seu tractament. Fins ara sense massa sort, ja que fa anys que es coneixen la formació de cabdells neurofibril·lars i el paper de la proteïna Tau en el desenvolupament de la malaltia neurodegenerativa probablement més devastadora de totes les que es coneixen tant pel seu impacte individual com per les seves repercussions socials. Fins fa relativament poc l'únic diagnòstic precís s'obtenia amb l'autòpsia. L'RMN, el PET i altres opcions s'han incorporat a l'arsenal diagnòstic molt més recentment.

La recerca de marcadors biològics, explica Arcadi Navarro, director del BarcelonaBeta Brain Research Center, el centre de recerca de la Fundació Pasqual Maragall, focalitza gran part dels esforços d'investigació en prevenció de la malaltia. Principalment, diu, els basats en variants de la proteïna Tau, tot i que no són l'única línia de treball. José Luis Molinuevo, director científic del programa de prevenció de l'Alzheimer al mateix centre, destaca, no obstant això, els "prometedors resultats" que s'han obtingut fins ara en l'ús de la proteïna fosfo-Tau217 com a mètode diagnòstic.

Com es descriu en l'article publicat a JAMA, a partir de l'estudi de 1.400 pacients de Suècia, els Estats Units i Colòmbia, el nou mètode identifica amb la mateixa precisió que altres mètodes qui pateix la malaltia neurodegenerativa i qui no i apunta la probabilitat de qui la podria patir molt abans de l'aparició de símptomes. Els autors consideren que el test pot detectar senyals fisiològics del procés degeneratiu, que es produeix, segons diversos estudis publicats, molts anys abans que la malaltia es manifesti en forma de deteriorament cognitiu o pèrdua de memòria. En l'article els investigadors especulen que el test pot arribar a detectar els fenòmens degeneratius amb fins a 20 anys d'antelació. El test, diuen els investigadors, podria ser d'ús general en un parell o tres d'anys.

Però no només això. Molinuevo, que es troba als EUA participant en el congrés internacional més destacat sobre la malaltia, treballa en un projecte de característiques similars i amb el mateix marcador biològic per mirar d'identificar qui patirà o no la malaltia en un futur. És a dir, saber amb antelació qui es deslliurarà de l'Alzheimer o qui té més probabilitats de desenvolupar-lo. Només així, assegura, es poden prendre mesures preventives.