Ampliar l'aeroport o prioritzar els creuers amb inici i final a la ciutat: les receptes de Barcelona Global per recuperar el turisme

Barcelona"El moment és ara. Una ciutat global no pot renunciar al turisme". És l'avís d'Aurora Catà, presidenta de l'associació empresarial Barcelona Global, que després de recollir les opinions de 25 empresaris i directius del sector turístic a la ciutat ha presentat aquest dimecres la seva bateria de propostes per recuperar el turisme, convençuda que la ciutat ha de tornar a les xifres de 12 milions de visitants anuals que atreia abans de la pandèmia però que cal seduir un visitant "de qualitat", i que això no és incompatible amb la sostenibilitat, tal com afirmen els moviments socials.

El pla consensuat s'estructura en deu eixos, que ja s'han posat en coneixement de les administracions implicades i que tenen punts destacats com defensar l'ampliació de l'aeroport del Prat –"Cal un hub de primer nivell", remarquen, i demanen consensuar el projecte–, prioritzar aquells creuers que tenen l'origen i el final a la ciutat o posar el focus en l'atracció de visitants que vinguin a estudiar o a fer tractaments de salut i en la promoció de la ciutat com a destí d'hivern per intentar desestacionar el turisme.

També han demanat un canvi de discurs perquè es deixi de veure amb mals ulls el turisme, un missatge que llancen al govern municipal, a qui demanen que posi les coses més fàcils al sector amb mesures com canviar el pla hoteler de Barcelona, el Peuat, per permetre que els edificis patrimonials del centre de la ciutat tinguin ús turístic o per no penalitzar les grans reformes en hotels amb una reducció del 20% de places, com s'especificava inicialment. El que sí que veuen correcte del que ha fet el govern Colau, en canvi, és la persecució dels apartaments turístics il·legals i el no a la possibilitat de llogar habitacions. Però critiquen decisions com la de rebutjar l'Hermitage o l'ampliació del Prat o els dubtes sobre l'organització de grans esdeveniments i demanen que es garanteixi que els pisos turístics s'ajunten en edificis sencers. El decàleg insisteix en la necessitat que l'administració sigui "facilitadora" i garanteixi seguretat jurídica al sector.

"Cal reprendre el diàleg público-privat", han insistit en roda de premsa Catà i el director general de l'associació, Mateu Hernández, que han remarcat que les recomanacions que es fa surten del consens entre agents com el Gremi d'Hotels i de Restauració de Barcelona, de directors d'equipaments culturals com el MNAC o la Fundació Miró, empreses de mobilitat com Cooltra o la patronal dels apartaments turístics, Apartur, entre d'altres. "La cultura és essencial per atraure un perfil determinat de visitants", han insistit per intentar combatre la idea que el turista que es vol seduir és només d'un determinat perfil econòmic. I han defensat, també, que el turisme no es pot entendre com un sector concret de l'economia de la ciutat, sinó que forma part del tot: "Un motor per a la Barcelona a què aspirem".

Obertura comercial

El primer eix del document posa èmfasi en l'espai públic, en millores de neteja i seguretat. Entenen que si ha calgut un pla de xoc de 70 milions per millorar la neteja és que hi havia un problema que s'ha de resoldre. El segon eix se centra en el paper de l'administració com a "facilitadora" per al sector. És aquí on s'especifica la voluntat de concretar canvis en el Peuat o de permetre l'obertura del comerç en diumenge.

També demanen un pla específic perquè el centre de la ciutat recuperi el pols després dels estralls de la pandèmia i per desencallar reformes pendents com la de la Rambla, el Paral·lel, la Ciutadella o Montjuïc. Unes millores que, asseguren, repercutirien primer en el dia a dia dels barcelonins i després en l'acollida de turistes. Des de Barcelona Global defensen que la bateria de propostes que llancen avui són "realistes" i que podrien començar a posar-se en marxa demà mateix amb voluntat política i insisteixen que molts dels entrevistats han coincidit en remarcar que perceben una actitud "hostil" per part de l'administració que caldria revertir.