Aturats i famílies vulnerables amb fills menors no podran ser desnonats
La mesura durarà fins al 2020 i els beneficiaris podran negociar un lloguer baix amb el banc per quedar-se
MadridEl consell de ministres ha aprovat aquest divendres un decret per ampliar l'anomenada moratòria antidesnonaments fins al 2020. Mitja dècada després que la crisi obligués milers de persones a deixar casa seva, la Moncloa accedeix a ampliar amb escreix una mesura que en el seu moment es va considerar una solució de mínims molt criticada per la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH). Primer, perquè a la primera mesura, que va entrar en vigor el 2012, s'hi podien acollir molt poques famílies i no era d'obligat compliment per als bancs -era un simple codi de bones pràctiques-. I segon, perquè la moratòria, que es va anunciar en la recta final de la legislatura i a les portes de la campanya electoral, només afectava el 8% del total. Ara, després que el pitjor moment de la crisi hagi passat, el govern espanyol ha aprovat un reial decret negociat amb el PSOE, el PNB, Ciutadans i Coalició Canària que amplia les persones que es poden acollir a la moratòria i inclou una gran novetat -a l'espera que es publiquin al 'Butlletí Oficial de l'Estat' (BOE) els detalls del decret-: les famílies en risc de desnonament podran quedar-se a casa seva amb un lloguer social.
Només un dia després que el Congrés evidenciés la fragilitat del govern de Mariano Rajoy, el seu executiu ha segellat avui un nou acord amb els socialistes perquè s'introdueixi al codi de bones pràctiques del 2012 l'opció de llogar l'habitatge. Segons ha explicat el ministre d'Economia, Luis de Guindos, durant la roda de premsa posterior al consell de ministres, els deutors amb el desnonament suspès podran sol·licitar al banc llogar el pis "en condicions favorables" durant un període de "5 anys", susceptibles de ser renovats 5 anys més si hi ha un acord entre les parts. En concret, estableix que els deutors que es poden acollir a la moratòria hauran de demanar en un "termini determinat" -que no s'especifica- l'opció del lloguer social, que no podrà superar el "preu màxim anual del 3% del valor de l'habitatge" en el moment de la petició de desnonament (cal tenir en compte que la majoria de bancs i promotores solen situar actualment el valor d'un lloguer anual en el 5% del preu de venda).
Qui són les persones en risc de desnonament que es podran acollir a aquesta opció de lloguer social, així com també a la suspensió dels desnonaments? El govern espanyol també amplia els casos, que suposaven només el 8% el 2015. A l'espera de poder llegir la lletra petita del decret publicada al BOE, tant De Guindos com fonts del PSOE han assegurat que ara podran acollir-s'hi tots els deutors a l'atur (i no només els que haguessin esgotat totes les prestacions, com passava fins ara), les famílies amb menors de 18 anys a càrrec (abans el límit era de 3 anys), les famílies monoparentals amb fills (fins ara era necessari que fossin 2), així com els nucli familiars amb una víctima de violència de gènere o dues persones en situació de dependència, discapacitat o malaltia greu (abans això no estava regulat).
Finalment, el decret també inclou una disposició addicional perquè el govern espanyol proposi en un màxim de 8 mesos mesures perquè els deutors hipotecaris puguin recuperar el seu habitatge habitual. De Guindos ha assenyalat que està previst que això es desenvolupi pròximament en la llei de crèdit immobiliari, però no ha avançat detalls. Amb tot, el ministre ha assegurat que el més important no són les "mesures pal·liatives", sinó que portem "2 anys amb caigudes en el número de desnonaments amb taxes interanuals del 30%" i que la "raó principal" és la recuperació econòmica.
Una altra solució de mínims?
El portaveu de la PAH Carlos Macías s'ha afanyat a contrastar les xifres del govern espanyol en matèria de desnonaments en una ràfega de tuits després que De Guindos anunciés el decret. Segons el ministre d'Economia, pràcticament 80.000 famílies s'han vist afavorides per les mesures del govern de Mariano Rajoy en els últims 5 anys, des de l'aprovació del codi de bones pràctiques el març del 2012. Ha assegurat que s'han suspès més de 24.000 desnonaments, s'han acollit més de 45.000 famílies, s'han fet fins a 35.000 reestructuracions de deute, 7.000 dacions en pagament i cedit pisos d'acollida per a 9.000 famílies.
Macías primer ha recordat que De Guindos va dir que amb la "falsa moratòria" es pararien fins a 120.000 desnonaments, però que en canvi se n'han parat 24.000, és a dir, el 4,6% de totes les famílies amb ordre de desnonament. Segon, que el fons social d'habitatges només ha donat resposta a 10.000 famílies enfront del mig milió de desnonats; per tant, un 1%. I tercer, que amb el codi de bones pràctiques només han donat resposta fins ara a un 0,5% de les més de 700.000 famílies a les quals s'ha iniciat una execució hipotecària.
