Les AMPA, contra els nous preus a les escoles bressol de Barcelona
Els pares asseguren que la tarifació segons la renda familiar perjudicarà la classe mitjana
BarcelonaPortar el fill a una escola bressol municipal de Barcelona costarà aquest nou curs escolar entre 50 i 395 euros. El preu que haurà de pagar cada família s’ha calculat en funció de la renda familiar disponible del 2016. És la tarifació social que començarà a aplicar l’Ajuntament de Barcelona i que pretén millorar l’equitat i la inclusió dels nens més petits. Tot i això, 31 associacions de pares i mares de les 98 escoles bressol municipals denuncien que el nou sistema de preus “perjudicarà la classe mitjana” i provocarà “més segregació entre classes socials”: les rendes més baixes, a la pública, i les mitjanes i altes, a la privada. “A partir d’aquest any, em costa només cinc euros més la llar d’infants privada que la municipal. A la privada, però, els horaris són més extensos i obren alguns dies de vacances de Nadal, Setmana Santa i estiu”, explica la Vanessa, que té un fill que va començar l’any passat en una escola bressol i que, segons la nova tarifació, pagarà el preu màxim de 395 euros. “Jo soc pro pública, però a la privada hi ha més facilitats”, afegeix.
Fins al curs passat hi havia un preu únic de 289 euros, al qual s’aplicaven bonificacions del 80%, del 60% o del 30% a les rendes més baixes. Ara, en canvi, hi haurà un ventall de 10 nivells diferents. Segons els càlculs de l’Ajuntament, al 62,5% de les famílies se’ls rebaixarà l’import de la quota mensual, el 10% continuaran pagant el mateix i el 27,5% pagaran més. “La lògica que hi havia tenia un caràcter assistencialista”, afirmen des de la comissió d’Educació, formada per la regidora d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona, Laia Ortiz, i el pedagog Miquel Àngel Essomba.
Lluny de la gratuïtat
“Defensem que qui té menys pagui menys, però també demanem que no s’apugi la quota a ningú”, explica un representant de la plataforma EBM de Tots i Totes, que uneix les AMPA i les famílies en contra de la nova normativa. “Si volen defensar la pública, estan aconseguint el contrari, perquè la demanda a les llars d’infants privades ha crescut”, assegura el mateix representant.
La Núria és mare de dos fills i el petit va a la guarderia. Aquest curs 2017-2018 se li reduirà la tarifa: de 289 euros passarà a pagar-ne 250. Tot i així, també forma part de la plataforma en contra de la mesura de l’Ajuntament. “Trobo molt injust que hi hagi famílies que hagin de pagar cent euros més cada mes. Crec que el sistema hauria de tendir a la gratuïtat”, reflexiona. Un discurs semblant al de l’Ajuntament: “Ens agradaria avançar cap a la universalitat de l’educació de 0 a 3 anys i cap a un finançament garantit que redueixi l’aportació de les famílies”. El comissionat d’Educació hi afegeix un però: “Mentrestant, hem d’introduir canvis perquè l’aportació no sigui un obstacle en les oportunitats educatives”. Malgrat això, per a la plataforma, la mesura acabarà amb la diversitat de l’escola pública, en què hi ha infants provinents de famílies amb realitats socials molt distants. “La barreja fa que les escoles creixin i siguin millors”, apunten.
Des que el govern d’Ada Colau va anunciar les noves tarifes, el març d’aquest any, la plataforma s’ha reunit en diverses ocasions amb l’Ajuntament sense arribar a cap acord. La regidora d’Educació, però, matisa que “si cal afinar el sistema o canviar alguna quota es farà una vegada es demostri com funciona”, és a dir, a partir del curs 2018-2019.
D’altra banda, la plataforma també denuncia les condicions que es tenen en compte per decidir el cost del servei: la renda familiar disponible de l’any anterior, que en aquest curs és la del 2016. En canvi, però, no es valoren altres característiques, com les propietats immobiliàries, les hipoteques o la situació laboral de l’any en curs.
La Vanessa explica que ha demanat una reducció de jornada -amb la consegüent reducció salarial- per tenir més temps per cuidar el seu fill. Continuarà necessitant la llar d’infants per deixar-lo durant les hores de feina. El preu que haurà de pagar, però, no té en compte el canvi en la seva situació laboral. “La meitat del meu sou anirà, cada mes, a la guarderia”, explica. També es queixa del cost del menjador, que en el seu cas serà de més de 10 euros. I afegeix: “Els aturats paguen molt poc, però és cert que si no treballen poden cuidar els nens a casa”. L’Ajuntament, en canvi, destaca les diferències entre els nens que van a l’escola bressol i els que no: “El fet d’escolaritzar els infants entre els 0 i els 3 anys multiplica per sis les seves probabilitats d’arribar a la secundària”.
L’Elena, amiga de la Vanessa, també portarà el seu fill a la llar d’infants municipal d’Horta. En el seu cas, la quota li queda pràcticament igual. Però el sistema no té en compte que el gener del 2017 es va quedar a l’atur, perquè s’hi va quedar en data posterior a l’exercici del 2016.
Segons l’Ajuntament, la mesura no vol recaptar més, sinó que busca una redistribució en el pagament del servei: “La tarifació està calculada perquè ningú hagi de dedicar més d’un 7,5% de la seva renda familiar a la llar d’infants”. Tot i així, la plataforma ha fet un estudi comparatiu amb deu ciutats catalanes, com Badalona, Cornellà o Girona, que també apliquen una tarifació social, i a Barcelona és on el cost és més elevat.
