Sense amics d’origen català al pati

Barcelona“Entre P3 i 6è de primària el meu fill no ha tingut cap company de classe d’origen català. Pensava que a la secundària canviaria, però continua igual”, lamenta Míriam Amal, veïna de Salt (Gironès) i membre de l’AMPA de l’escola La Farga. La situació de la seva família no és una excepció en aquest municipi de poc més de 30.000 habitants i un percentatge de població immigrada de prop del 40%, que a les franges infantils i juvenils s’eleva al 60%. “El problema és la diferència entre el percentatge de població immigrada i autòctona que hi ha als centres públics i el que hi ha als privats o concertats”, indica Xavier Besalú, professor de la Universitat de Girona (UdG) i expert en educació intercultural.

La majoria de la població d’origen estranger escolaritza els seus fills en centres públics, mentre que les famílies d’origen català ho fan majoritàriament en concertats o en escoles d’altres municipis veïns, com Girona. “Això fa que als centres públics el percentatge d’alumnat d’origen estranger superi el 80%, mentre que als privats es redueix al 10%. Aquesta diferència, entre el 80% i el 10%, és inadmissible i a més incompleix la llei”, afirma contundent Besalú. Un problema que fa més de vint anys que s’arrossega al municipi i que ha portat la comunitat educativa de Salt a donar un cop de puny sobre la taula per reclamar una solució urgent d’una vegada. “No podem continuar mirant cap a una altra banda. Si volem combatre el racisme i la xenofòbia ens hem de conèixer entre nosaltres i ens hem de relacionar. I si aquest acostament no comença a l’escola estem condemnats a ser una societat dividida on els uns viuen d’esquena als altres”, alerten des de la coordinadora d’AMPAs.

Aïllats de la realitat

“La llei marca que hi ha d’haver una escolarització equilibrada d’alumnes amb necessitats educatives específiques, i a Salt no es compleix”, denuncia el professor, que recorda que no hi hauria segregació escolar “si tots els centres, públics i privats, tinguessin un percentatge equilibrat i igualitari d’alumnes amb necessitats específiques”. Una visió que comparteixen des de la plataforma per l’educació SalT’educa, que aplega més d’una vintena de centres educatius, AMPAs i entitats del municipi. “La gent d’aquí té por dels estrangers i viceversa. I si els infants tampoc es relacionen entre ells, la història es va repetint generació rere generació”, lamenta Dikra Khali, membre de l’AMPA de l’escola Silvestre Santaló. “El problema no és la presència d’un determinat perfil de població, el problema és l’absència d’un altre perfil”, subratlla Judit Font, de l’AMPA de l’IES Salvador Espriu, en referència a la manca d’alumnes d’origen català a les escoles públiques que fa que “els alumnes dels centres concertats visquin aïllats en una altra realitat”. “I és una separació que reproduiran al llarg de la seva vida”.

Per tot plegat, des de la plataforma han dit prou i han engegat diverses accions i mobilitzacions per exigir a les administracions que apliquin mesures per pal·liar les greus mancances que pateixen. Entre altres coses, reclamen que es faci una planificació educativa compartida per combatre la segregació, que es reconegui la singularitat de Salt amb una legislació especial i que s’abaixin les ràtios. “És l’únic municipi de més de 20.000 habitants de Catalunya on tots els centres públics són de màxima complexitat i en cap es respecta la ràtio de 27 alumnes per aula”, diuen des de la plataforma. Unes demandes que també han fet arribar a l’Ajuntament, que ara està redactant un pla educatiu que tindrà enllestit a finals d’any. “La millor manera de no generar prejudicis ni racismes és que els infants, d’aquí i d’allà, estudiïn, juguin i es barallin junts”, assenyala Xavier Besalú, i alerta que, si no, “es faran grans i no sabran conviure amb els seus veïns”.

El precedent de Vic

Ara bé, l’expert en educació intercultural avisa que per solucionar la situació que es viu a Salt actualment caldria aplicar una “cirurgia dura”, perquè fa més de vint anys que s’arrossega el problema però “ni l’Ajuntament ni la conselleria han volgut fer front a la situació”. Per això caldria “adoptar una sèrie de mesures molt rigoroses i molt consensuades per tota la comunitat educativa” perquè “poden tenir efectes secundaris que poden perjudicar algun dret individual”.

I posa l’exemple de Vic, on fa uns anys van haver d’aplicar una mesura “dura”: l’Ajuntament i la comunitat educativa van tancar dos centres que estaven molt guetitzats i van repartir els seus alumnes per la resta d’escoles i instituts; malgrat l’oposició del departament. “Si volem eliminar el racisme i el desconeixement mutu, hem d’aprendre a conviure junts des de petits. És tan simple com això”, conclou l’expert.