L'ambaixada xinesa: "El nostre enemic comú és el coronavirus, no els xinesos"

Barcelona"El coronavirus no té passaport". Així de contundent ha sigut aquest dimarts el responsable de negocis de l'ambaixada xinesa a Espanya, Yao Fei, que ha comparegut davant els mitjans de comunicació amb motiu de l'epidèmia amb epicentre a la ciutat xinesa de Wuhan, que ja ha provocat la mort de 425 persones. "El nostre enemic comú és el coronavirus, no els xinesos", ha subratllat Fei, que ha sortit al pas dels diferents brots i tics racistes que està generant el virus.

L'ambaixada xinesa ha agraït el tracte rebut per part del govern espanyol, que aquesta tarda també ha sortit en defensa dels ciutadans xinesos. "Cal informar amb rigor", ha dit el ministre de Sanitat, Salvador Illa. "S'han d'evitar les situacions de racisme. Es combat un virus, no un grup de població", ha insistit el ministre.

El missatge no és casual, ja que durant la seva compareixença a l'ambaixada, Fei també ha assenyalat que els últims dies han rebut queixes de "casos aïllats" de compatriotes xinesos que han rebut insults o discriminació per la seva nacionalitat, també a Espanya. "A alguns dels nostres fills els han cridat «coronavirus» a les escoles", ha lamentat. No obstant, ha assegurat que no es tracta d'un "fenomen general" i que també han rebut molts missatges de solidaritat.

Els recels cap a la comunitat xinesa s'han fet més evidents aquesta última setmana. Fins i tot el Centre de Coordinació d'Alertes i Emergències Sanitàries ha hagut d'afirmar que no hi ha cap raó per prendre a tots els ciutadans d'origen asiàtic de casos sospitosos. L'alarma generada per aquest nou virus també ha fet que aquest tema es converteixi en motiu de conversa no només a les esferes polítiques o mèdiques sinó també al carrer, les escoles, les xarxes socials i, fins i tot, les passarel·les de moda. Aquesta setmana, per exemple, el cantant Chenta Tsai Tseng, conegut artísticament com a Putochinomaricón, va participar en una desfilada de la Madrid Fashion Week amb el lema de la campanya solidària No soc un virus (I'm not a virus en anglès) escrit al pit.

A Catalunya hi viuen més de 50.000 persones d'origen xinès, la majoria a Barcelona, Santa Coloma de Gramenet, Badalona i l'Hospitalet. "La meva neta, de cinc anys, va arribar a casa l'altre dia de l'escola preguntant-nos si era veritat que a la Xina tenim un monstre que es diu coronavirus que està infectant a la gent i que per això portem mascareta", explica a l'ARA la Joana Ye, d'origen xinès i portaveu de l'Associació Multicultural Amanecer de Barcelona. "Ho va sentir dir a una mare de l'escola que és infermera i els havia anat a fer una xerrada –afegeix–. No em sembla bé que se'n parli en aquests termes. S'ha de tenir molta cura quan es parla amb els nens", insisteix Ye.

La comunitat d'empresaris xinesos a Catalunya també ha notat els efectes d'aquests recels, però és prudent. "A Catalunya la veritat és que hi ha ambient de normalitat i tranquil·litat", explica Lam Chuen Ping, president de la Unió d'Associacions Xineses a Catalunya, que assegura que només s'han donat casos de racisme aïllats. "A mi m'han arribat a preguntar si el govern xinès amaga informació, però és en to de broma", reconeix Chuen Ping.

Ye assegura, però, que entre la comunitat xinesa també es percep aquest recel. "Hi ha molts ciutadans que han viatjat cap allà que, quan tornen, decideixen ells mateixos tancar-se a casa 15 dies per evitar problemes o que la gent pugui pensar en ells com a possible cas de contagi", assegura Ye. Afegeix que és comú entre la comunitat xinesa que els familiars i amics s'ajudin entre ells quan algú es tanca per prevenció a casa.

Si bé la relació entre veïns no s'ha deteriorat a Catalunya, a les xarxes socials l'anonimat dona ales a molts més missatges de menyspreu. Les associacions antiracistes adverteixen que alguns podrien ser tipificats com a delicte d'odi. "N'hi ha que freguen el caràcter delictiu i per això estem recopilant comentaris i comparticions de notícies falses que fomenten l'odi o la discriminació i estudiarem si procedeix presentar demandes", explica l'advocada Kangyun Xiao. "Ja hi ha sentències del Tribunal Suprem que fan referència a comentaris de Twitter. Per això estem intentant identificar-ne ja els autors", afegeix.

Fa només uns dies que recopila casos, però Xiao ja en destaca alguns de greus. "Em van explicar el cas d'una empresa que demanava als seus treballadors xinesos un justificant mèdic conforme estaven sans. Si això es demostra, és una discriminació laboral en tota regla", assenyala.

Les mascaretes, esgotades per un gest solidari

Una altra de les conseqüències de l'alarma pel coronavirus és el consum massiu de mascaretes. Les farmàcies han començat a penjar cartells advertint que no en tenen. "Tant clients habituals com nous em fan comandes de fins a 10 caixes, fins i tot via whatsapp, i nosaltres encara no sabem quan en tornarem a tenir", explica a l'ARA una farmacèutica de Nou Barris.

"El que passa és que el govern xinès ha fet una crida als ciutadans que estan fora del país perquè enviïn material sanitari", aclareix el representant dels empresaris xinesos, Chuen Ping. "Nosaltres, per exemple, des de l'associació estem fent enviaments solidaris i, per tant, comprem totes les mascaretes que trobem", afegeix.

Ye, experta en temes culturals, també explica que la por que generen els ciutadans asiàtics que porten mascareta és fruit del desconeixement. "A la Xina la mascareta és un accessori habitual, que ens posem quan fa fred, quan canvia el vent de cop, quan hi ha pol·lució o quan volem evitar un refredat. Portar mascareta no vol dir que estiguem malalts, però la gent ho veu i s'espanta", conclou.