Els alumnes podran tenir el batxillerat i presentar-se a la selectivitat amb una assignatura suspesa

BarcelonaA Catalunya fa temps que es planegen canvis en la decisiva etapa del batxillerat. Després que un grup de docents s'organitzés per demanar una reforma en aquests dos cursos, la conselleria va anunciar que preparava un decret, que en principi s'hauria d'aprovar ben aviat i entrar el vigor el curs que ve, perquè el batxillerat no s'orienti exclusivament a les PAU, sigui més competencial i amb itineraris més personalitzats. Però el ministeri d'Educació, amb l'impuls de la nova llei Celaá (Lomloe), s'ha avançat i ja ha elaborat un esborrany de reial decret que presenta novetats substancials, algunes de les quals, per cert, fa temps que s'apliquen a Catalunya. El més destacat del text és que els alumnes de batxillerat podran fer les proves d'accés a la universitat (PAU), i per tant entrar-hi, amb una matèria suspesa. Es tracta d'una polèmica mesura de gràcia que es va aprovar de manera extraordinària per la pandèmia però que amb el nou decret es convertiria en estructural. Alguns sindicats de professors van acusar aleshores les administracions de "regalar" el títol i "estafar" els alumnes.

Segons l'esborrany del ministeri, avançat pel diari El País, de primer a segon de batxillerat es podrà passar amb dues assignatures suspeses, com passa ara, però a segon els estudiants amb una matèria suspesa podran graduar-se "excepcionalment" si així ho decideix l'equip de professors. Aquestes excepcions són que l'alumne no hagi faltat a classe de forma "continuada i no justificada", s'hagi presentat als exàmens de la matèria suspesa, tingui el batxillerat aprovat de mitjana, i hagi aconseguit els objectius de l'etapa, que ja no seran "la simple adquisició de continguts" sinó aprendre a utilitzar-los "per solucionar necessitats encarnades en la realitat". Fonts de la conselleria d'Educació consultades per l'ARA assenyalen que com que la selectivitat afecta també el departament d'Universitats caldrà estudiar conjuntament com s'aterra aquest punt de la llei a Catalunya.

En tot cas, les mateixes fonts indiquen que els plans del ministeri d'Educació van alienats amb els que tenen al departament. Una bona prova és que l'esborrany també diu que de manera excepcional es permetrà als estudiants fer el batxillerat en tres anys, i no en dos com fins ara. Aquesta és una opció que des de fa alguns cursos ja fan diversos instituts de Catalunya, amb un èxit notable, que permet repartir les matèries en tres cursos per carregar menys els estudiants que ho necessiten pel seu ritme d'aprenentatge. Un dels centres que ho fa és l'institut Ramon Turró de Malgrat de Mar, on tenien un 5% més d'abandonament al batxillerat que la mitjana catalana. "Si no els haguéssim ofert aquesta possibilitat, crec que molts més haurien abandonat els estudis”, va afirmar Jaume Carles, director del centre a l'ARA.

Segons la proposta del ministeri, es podran acollir a aquesta flexibilització els alumnes que cursin simultàniament ensenyaments de música, siguin esportistes d'alt rendiment, tinguin alguna necessitat de reforç educatiu o altres circumstàncies personals. N'és un exemple la Paula, de l'institut Ramon Turró, que després d’un 4t d’ESO molt dur emocionalment, amb problemes d’ansietat i depressió, va començar primer de batxillerat científic. Tot i que pensava que podria suportar-ho, la muntanya se li va fer enorme: “Vaig dir als meus pares que ho volia deixar perquè no podia més. No és que el contingut fos molt difícil, sinó que la càrrega emocional era massa gran per a mi”. Quan ja tenia coll avall abandonar, la Paula va fer un cop de cap i va demanar fer el batxillerat en tres anys i no en dos, com és habitual. No vol dir que repeteixi curs, sinó que fa menys hores de classe “per anar més tranquil·la i amb calma” i es traurà els dos cursos en tres anys. “M’ha anat molt bé”, explica. 

Cinc modalitats i 42 assignatures

El nou batxillerat tindrà cinc modalitats, i no tres com ara: ciències i tecnologia, humanitats i ciències socials, dos batxillerats d'arts (un d'arts plàstiques i disseny i un de música i arts escèniques) i un general, que també s'havia anunciat des del departament. Aquests canvis introduiran set assignatures noves, totes optatives, i en total n'hi haurà 42.

• Matèries comunes: qualsevol estudiant de batxillerat haurà de fer educació física i filosofia a primer, i història de la filosofia i història d'Espanya a segon, a més de les llengües (castellà i una d'estrangera, que normalment és anglès). A filosofia s'introduiran per primera vegada autores dones, com Hipàtia, Hannah Arendt o Simone de Beauvior.
• Ciències i tecnologia: els alumnes faran matemàtiques i hauran d'escollir dues optatives entre tecnologia i enginyeria, biologia, geologia i ciències ambientals.
• Humanitats i ciències socials: d'entrada escolliran entre llatí o matemàtiques aplicades, i després hauran de triar dues optatives més entre literatura universal, grec o economia, a primer, i empresa, geografia o història de l'art, a segon.
• Arts plàstiques, imatge i disseny: tots faran dibuix artístic a primer i segon, i escolliran dues matèries entre cultura audiovisual, projectes artístics o volum.
• Arts escèniques i música: d'entrada hauran d'escollir entre anàlisi musical o arts escèniques, i després triar dues matèries entre cor i tècnica vocal, cultura audiovisual i llenguatge i pràctica musical, a primer, i entre història de la música o de la dansa o literatura dramàtica, a segon.
• General: a primer tots faran matemàtiques generals i després hauran de triar dues matèries entre economia, emprenedoria i activitat empresarial o qualsevol de les altres optatives de les altres modalitats. A segon, faran ciències generals i dues matèries més, entre les quals hi haurà moviments culturals i artístiques i la resta d'optatives.

La idea és que els centres ofereixin totes les matèries i modalitats i que només si hi ha pocs alumnes es limiti l'elecció d'assignatures. En aquests casos, l'administració haurà de facilitar que els alumnes que vulguin cursar una matèria i el seu centre no la tingui perquè no hi ha prou demanda, la pugui fer a distància o en altres centres educatius.