Alumnes, mestres i experts: clam per una nova selectivitat

BarcelonaQuatre de cada deu punts de la nota d’entrada a la universitat depèn d’aquest examen. L’aprova la immensíssima majoria d’estudiants (un 94,2% l’any passat) i la nota mitjana és notable -un 7 el 2017-, però tot i això -o precisament per aquest motiu- hi ha un clam força unànime entre la comunitat educativa: la selectivitat s’ha de reformular. Des dels alumnes als professors, passant també pels experts en educació, es considera que el model actual de les proves d’accés a la universitat (PAU) és massa memorístic i es limita a fer empollar conceptes als estudiants, perquè després els vomitin en les diferents proves. Un model que es manté inalterable des de fa dècades i que obliga escoles i instituts a dedicar els dos anys de batxillerat només a superar aquesta prova.

“A primer teníem una mica més de llibertat, però a segon només hem fet el que entra a selectivitat, perquè si fem altres coses no hi ha temps per preparar l’examen”, explica a l’ARA Aitor Urruticoechea, alumne de l’Escola Virolai de Barcelona, un centre referent en l’aprenentatge vivencial. Fins i tot en centres pedagògicament molt renovadors tot s’atura a l’hora d’afrontar la selectivitat: “Hem fet classes magistrals i exàmens per preparar-nos”, sentencia l’Aitor. Passa el mateix al Col·legi Montserrat. El director de batxillerat, Juan Antonio Fernández, assegura que suprimir de cop l’aprenentatge innovador per preparar l’alumne “exclusivament” per superar l’examen “produeix una mena d’esquizofrènia” als estudiants. “Vens de preparar alumnes per competències i ho atures a batxillerat perquè superin la selectivitat. Això està desfasat i no té cap mena de sentit, però si no ho féssim també seríem ingenus i irresponsables”, afirma Fernández, conscient que, al final, els alumnes reclamen superar la prova.

Ordenar l’accés a la universitat

En tot cas, tant Fernández com la majoria d’experts consultats per l’ARA admeten que un examen per seleccionar els estudiants és necessari perquè, ara per ara, hi ha graus amb més demanda que oferta i d’alguna manera cal triar qui entra i qui no. Però una cosa és que la selectivitat sigui la via per ordenar l’entrada a la universitat i l’altra que s’hagi de mantenir aquest model. “El que més condiciona el tipus d’aprenentatge és la manera d’avaluar-lo, l’examen. Això vol dir que si no canviem la selectivitat se seguirà preparant com si fos una oposició”, afirma Josep Eladi Baños, director del projecte Margalida Comas, que vol millorar (i modernitzar) la docència i l’aprenentatge a la universitat. És aquí on entren algunes idees clau.

La primera, apunten els pedagogs, és que les preguntes dels exàmens siguin competencials, tal com són les proves d’avaluació de la Generalitat de primària i ESO. Això significa que, més enllà d’avaluar els continguts que saben els alumnes, és important que es tinguin en compte les seves habilitats. “S’han de saber resoldre els conflictes matemàtics, però també els conflictes ètics i personals, i tenir capacitat crítica i reflexiva”, apunta Nati Cabrera, professora dels estudis de psicologia i educació de la UOC. Al seu parer aquesta transformació ha de ser “urgent”, perquè no s’entén que “l’avaluació sigui tan senzilla si el model educatiu està evolucionant i és ara tan complex”.

Un dels pocs exàmens de la selectivitat que ja incorpora aquesta mena de preguntes és el de biologia, pioner a l’hora d’incloure una visió competencial. El coordinador de la prova, David Bueno, explica que una de les claus és crear les preguntes a partir de casos reals. Ho resumeix amb altres paraules l’estudiant de l’escola Virolai: “Quin sentit té que m’aprengui totes les fórmules per a un problema de física si a la vida real les puc trobar en un clic a qualsevol lloc? Potser hauria d’entendre d’on surt aquesta fórmula i saber com aplicar-la”.

A banda de les preguntes més vivencials, els experts posen sobre la taula una demanda molt més arriscada: introduir criteris més subjectius amb l’objectiu d’avaluar també el grau de “compromís i vocació” dels estudiants respecte a la carrera que escullen. Així ho sosté Cabrera, de la UOC, que admet que el debat no és tant si és millor una prova oral o escrita com plantejar situacions en què l’estudiant demostri “altres capacitats”. “És que estem puntuant alumnes per dir si poden ser metges o mestres sense parlar amb ells!”, exclama. Hi està d’acord Neus Sanmartí, professora emèrita de la UAB i experta en didàctica de les ciències experimentals. “En algunes carreres caldria trobar altres sistemes més idonis per seleccionar els alumnes”, diu, i proposa proves “complementàries” en carreres vocacionals. La secretària general del Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC), l’organisme format per les universitats i la Generalitat que regula la selectivitat, afirma, a títol personal, que també inclouria una entrevista individual amb els alumnes. Segons la seva idea, l’haurien de passar aquells estudiants que estan al límit d’entrar al grau que han escollit però no hi entren per algunes dècimes. “En casos d’aquests s’hauria de poder valorar la vocació”, apunta.

Ara bé, aquesta transformació cap a un model més competencial requereix “més costos en temps i en diners”, segons avisa Sanmartí. “Una pregunta clàssica és més fàcil de fer, però una pregunta competencial requereix crear situacions noves i fer proves per definir els criteris per puntuar-la”, explica. Com per exemple a Israel, on la prova de biologia comporta fer un experiment real i vuit persones treballen dissenyant-la.

Un canvi lent o urgent?

Sanmartí, com la resta d’experts, considera que canviar la selectivitat només ha de ser una empenta per sacsejar el procés d’innovació que travessa l’escola catalana. “Les teories diuen que per canviar tot el sistema d’aprenentatge cal canviar el sistema d’avaluació”, afirma la professora de la UAB, que reivindica la necessitat que les PAU avaluïn que “l’alumne sap transferir, no repetir”. Ara bé, admet que per no trasbalsar els estudiants els professors i els correctors cal fer canvis “a poc a poc”. Cabrera creu, en canvi, que cal que sigui “urgent” per no malbaratar els dos anys de batxillerat dedicant-los només a la selectivitat. Segons la professora de la UOC, a banda dels costos de canviar de model, a Catalunya i a l’Estat “falta molta formació i cultura” en matèria d’educació. “Molts pares exigeixen una nota”, afirma. De fet, si en tota la història la selectivitat amb prou feines ha canviat és per la inèrcia del sector i els riscos de modificar un examen que sempre és polèmic.