El 64% dels joves de 15 anys veuen fàcil aconseguir cànnabis

BarcelonaAccedir al cànnabis és fàcil, segons dos terços dels joves d’entre 14 i 17 anys. El 34% dels adolescents ho veuen molt fàcil, i el 30%, relativament fàcil. Aquesta valoració està estretament vinculada a si l’enquestat consumeix o no aquesta herba, tal com exposa l’enquesta d’hàbits de salut realitzada als alumnes de quart d’ESO de la demarcació de Barcelona: els joves que consumeixen cànnabis són els que consideren que és més fàcil accedir-hi. Un dels autors de l’estudi, Lluís Camprubí, explica que la facilitat també “depèn molt” de cada municipi, tot i que només el 17% dels adolescents veuen difícil aconseguir cànnabis. Concretament, un 11% creuen que és difícil accedir-hi, mentre que el 6% restant ho consideren pràcticament impossible. L’enquesta, feta per la Diputació de Barcelona, s’ha elaborat amb els qüestionaris que es van passar el curs 2015-2016 a uns 8.000 alumnes de quart d’ESO -quan el 61% dels participants tenien 15 anys- de 41 municipis de la demarcació barcelonina.

En l’estudi, el 37,2% dels joves diuen haver consumit cànnabis en algun moment de la seva vida: el 17% en els últims 30 dies, i el 20% en algun moment. El 63% restant asseguren que no n’han fumat mai. Camprubí explica que el percentatge de consum d’aquest informe se situa “una mica més amunt” d’altres estudis que s’han fet. En aquest sentit, recorda que a a la dècada dels 2000 hi va haver un increment del consum de cànnabis que actualment s’ha anat estabilitzant.

Els adolescents que viuen en municipis petits recorren més sovint al cànnabis o al tabac com a eina de socialització. Ara bé, mentre que el consum de marihuana cau entre els joves que viuen en localitats metropolitanes, el tabac es manté a l’alça a les mateixes regions i afecta principalment les noies: un 31% de les enquestades residents al litoral fumen cigarretes; una xifra que es relaciona amb l’oci nocturn, perquè prop de la meitat de les fumadores surten dues o més nits per setmana.

L’alcohol és l’altra substància protagonista entre els alumnes de quart d’ESO. El 76% dels enquestats afirmen que han begut alguna vegada, mentre que el 64% admeten que fan un consum habitual d’alcohol. Encara són més preocupants les dades relacionades amb el consum de risc: la meitat dels adolescents reconeixen que s’emborratxen -o que s’han emborratxat alguna vegada- o que ha practicat el binge drinking, una ingestió compulsiva de quatre o més begudes alcohòliques d’una tirada. Els factors socioeconòmics influeixen en aquest consum d’alcohol. Camprubí assenyala que, si bé els adolescents amb un nivell socioeconòmic més alt no arriben a la conducta de risc tan sovint com la resta, sí que consumeixen alcohol més habitualment. Aquest patró respondria, segons l’expert, a la possibilitat d’accedir més fàcilment a les begudes espirituoses.

Les noies no es veuen tan sanes

Un 87% dels joves presumeixen de gaudir de bona o molt bona salut. Concretant més, però, el gènere condiciona la percepció que tenen del seu benestar. “Tot i que les dones tenen una esperança de vida més llarga, també pateixen més malalties cròniques”, subratlla Camprubí. Passa el mateix amb la percepció d’insatisfacció amb el propi cos, és a dir, amb el pes i la forma corporal. Aquesta qüestió preocupa sobretot les dones: només el 56% de les joves que presenten un índex de massa corporal dins dels paràmetres de la normalitat perceben el seu pes com a adequat, mentre que la xifra de bona salut autopercebuda en relació amb el pes augmenta fins al 62% entre els nois. I és que, sovint, les noies que presenten un pes normal creuen que estan per sobre del que consideren desitjable.

L’estudi reflecteix que l’adherència a la dieta mediterrània -l’alimentació que incorpora els productes considerats recomanables i saludables- també és menor entre les noies i, específicament, entre les que viuen en municipis metropolitans. Una dieta adequada, doncs, depèn també -segons l’informe de la Diputació- de la zona geogràfica de residència del jovent: si els que viuen en municipis de l’interior segueixen més sovint les pautes alimentàries mediterrànies, els que viuen a poblacions del litoral o a l’àrea metropolitana incompleixen les recomanacions i consumeixen menys aliments saludables. L’anàlisi apunta, a més, que aquells que segueixen menys la dieta mediterrània també fan més ús de les xarxes socials i de les noves tecnologies.

L’ús de la píndola de l’endemà com a anticonceptiu

Una altra dada preocupant de l’enquesta d’hàbits entre els adolescents és l’ús de la píndola de l’endemà. De fet, l’estudi fins i tot adverteix que en algunes poblacions el consum d’aquesta píndola és tan elevat que es pot entendre com “una possible assumpció com a mètode anticonceptiu normalitzat”.

Entre els nois i noies de quart d’ESO que ja han practicat sexe, un 25% ja han pres la píndola de l’endemà, bé perquè no han utilitzat un anticonceptiu, bé perquè l’han fet servir incorrectament. Entre les noies que han pres la píndola, un 5% admeten haver recorregut al fàrmac més d’una vegada, “un possible indicatiu que la fan servir com a mètode anticonceptiu”, adverteix Camprubí. Les persones migrades de primera generació són el col·lectiu que ha hagut de recórrer més vegades a aquest sistema (37,9%); en les de segona generació baixa el percentatge fins al 29,3%, i en les autòctones al 27,6%. Ara bé, segons l’enquesta, el problema no és de falta d’informació: gairebé el 100% dels nois i noies coneixen perfectament el preservatiu masculí, així com la píndola anticonceptiva femenina.

En proporció, hi ha més alumnes de centres públics que ja han practicat sexe (26,7%) que no pas de centres de titularitat privada (22%).