Un alumne apunyala una professora amb un ganivet a l'institut de Vidreres

BarcelonaUn alumne de 15 anys de l'institut de Vidreres (Selva) ha apunyalat aquest dijous una professora del centre amb un ganivet i l'ha ferida al coll, on té un tall d'un centímetre de profunditat. La docent ha estat traslladada a l'Hospital Trueta de Girona i, malgrat que té ferides lleus i no es tem per la seva vida, ha necessitat assistència psicològica després de l'agressió. Els fets han tingut lloc cap a la una del migdia dins una aula. Després de l'atac, el noi, que fa 4t d'ESO, ha sortit de classe i ha estat detingut al pati de l'institut per agents de la Policia Local.

Fonts consultades per l'ARA han explicat que l'agressió s'ha produït davant la resta de companys de classe -han rebut suport psicològic després dels fets-, que el centre ha trucat a la Policia Local i que quan els agents l'han detingut al pati l'agressor "estava tranquil". Com que l'arrestat és menor d'edat, està pendent de passar a disposició de la Fiscalia de Menors divendres al matí. Ara el noi està a la comissaria dels Mossos de Santa Coloma de Farners. Li atribueixen un delicte de temptativa d'homicidi perquè la ganivetada es dirigia a una zona vital.

Segons ha confirmat el departament d'Educació, l'estudiant estava complint una sanció de cinc dies per mal comportament. L'expulsió, però, estava repartida en dues setmanes, de manera que havia estat a casa dilluns, dimarts i dimecres, avui tornava a classe, divendres era festiu de lliure disposició a l'institut i la setmana que ve havia d'estar dos dies més expulsat. El cas ha obert ara dues vies: una via penal, que tramitaran els Mossos i la Fiscalia de Menors, i el centre també obrirà un expedient de reparació emocional per a l'alumne i els seus companys.

L'alcalde de Vidreres, Jordi Camps, ha lamentat els fets. "Ens ha colpit com a municipi", ha dit l'alcalde. Des de CCOO, han donat suport a la professora i a tota la comunitat educativa de l'IES Vidreres. "La violència no pot tenir lloc a les aules", han afirmat.

Una quinzena d'agressions cada curs de mitjana

El departament d'Educació té comptabilitzades les agressions físiques i verbals a professors, però només les que han arribat als jutjats per les denúncies presentades per via penal. En els últims 15 anys, s'han notificat 218 agressions, unes 14 de mitjana cada curs. Hi ha anys, però, que hi ha hagut pics més pronunciats, com el curs 2011-2012, amb 28 agressions, i d'altres on se'n van registrar 6, com el curs 17-18. En aquests sis mesos de curs 20-21, s'han notificat ja 5 agressions a docents.

Els sindicats de docents alerten que la violència contra el professorat és un tema invisibilitzat. "La majoria d'agressions són poc denunciades per estalviar-se problemes externs: molts docents no denuncien per no tenir problemes i moltes direccions tampoc ho fan per no donar mala fama al centre", indica David Rabadà, del Sindicat de Professors de Secundària.

Fa només uns dies, el sindicat CSIF va publicar que el 90% dels docents espanyols han patit en algun moment situacions de violència als centres escolars, ja siguin casos de violència física, insults de l'alumnat o famílies, vexacions i actes de vandalisme. En total, segons dades del mateix sindicat, 154 professors catalans han demanat atenció psicològica, pedagògica o jurídica per aquests motius. Són el 13,5% del total de docents que també han precisat algun tipus de suport a l'Estat; 1.136. El sindicat Anpe, que té un Defensor del Professor, té comptabilitzades unes 2.100 denúncies cada any.

Des de l'any 2015 agredir un professor es considera delicte d'atemptat contra l'autoritat pública i pot comportar penes de presó, sempre que l'agressor sigui major d'edat. Precisament aquell mateix any, un alumne de 2n d'ESO va matar un professor amb una ballesta en un institut de Barcelona, un cas que no es va investigar penalment perquè l'alumne tenia només 13 anys i era inimputable. Per aquell cas, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va obligar el Consorci d'Educació de Barcelona, format per la Generalitat i l'Ajuntament, a indemnitzar amb 250.000 euros la família de la víctima, en considerar l'administració responsable de la mort del professor, almenys en part. Segons la sentència, "si bé no es pot imposar la total responsabilitat" al Consorci, sí que ha de respondre pels fets a l'institut Joan Fuster perquè "no es van complir els estàndards de seguretat" que ha de tenir tota la comunitat educativa: els alumnes, els professors i la resta de treballadors, que tenen “dret a esperar i exigir seguretat”. Entre altres, la sentència apuntava que ni el centre ni l'administració van poder acreditar que l'actuació del noi hauria sigut imparable ni van poder demostrar que, sabent que el menor tenia problemes de sociabilitat, s'havien adoptat plans especials per prevenir accions com la que van acabar passant.

"Ens hem de preguntar què li passava a aquest alumne"

El cas de l'institut Joan Fuster va obrir un debat inèdit a Catalunya. Com aquell cop, l'agressió física tan greu a un professor és un "cas excepcional i molt singular", que pot servir per explicar una realitat més greu. "Més enllà de l'acte, que s'ha de castigar perquè no es pot repetir, segurament al darrere hi ha problemes i probablement són emocionals, que tenen a veure amb situacions personals i familiars difícils o de desesperació", afirma Àlex Dencàs, coordinador clínic dels programes de trastorns de conducta d'ITA. "No ens trobem nanos psicopàtics, sinó traumatitzats i amb problemes que no saben gestionar. Per a molts, l'agressivitat és la sortida al malestar tan gran que tenen", afegeix. Segons Dencàs, aquest patiment no s'expressa d'un dia per l'altre, sinó que els joves solen donar "senyals previs".

El psicòleg i educador Jaume Funes també demana una mirada llarga i no caure en generalitzacions ni prejudicis. "Hem de mirar què li passava, quin entorn té, i buscar quina és la millor mesura per responsabilitzar-lo de la seva conducta", afirma. Funes aconsella al centre preguntar-se què ha passat i també discutir-ho amb la resta de companys del noi. "Hem d'ajudar-los a entendre quina era la situació del noi perquè no quallin estigmes, per treballar la salut mental i perquè la lliçó ha de ser que no totes les conductes valen", afegeix Funes. Per a Dencàs, casos com aquests "no s'han de tapar". "El protocol diu quan es pot expulsar un noi del centre, però si aquesta expulsió no s'acompanya d'assessorament psicològic no solucionem el problema", conclou.