TRIBUNALS

Les altres víctimes de l’amiant

Un jutge reconeix per primer cop indemnitzacions per a afectats que mai van treballar per a l’empresa Uralita

Les altres víctimes de l’amiant
Pau Esparch
21/12/2017
4 min

Barcelona“Treballar a Cerdanyola del Vallès i viure a Ripollet li va costar la vida”. El marit de la Mercè Miralles va morir fa sis anys i mig, quan acabava de fer 56 anys, pocs mesos després que li haguessin detectat un mesotelioma a la pleura (una membrana que recobreix els pulmons i la part interna del tòrax). “El pneumòleg ens va dir que era un tumor que només es produeix amb les espores d’amiant”, explica Miralles, que recorda que l’anunci del metge “va ser molt impactant”, sobretot perquè ningú de la família -resident a Ripollet- havia treballat a l’antiga fàbrica Uralita de Cerdanyola, el centre productiu d’amiant més important a Espanya el segle passat. Però el marit de Miralles havia estat una dècada treballant en dues empreses situades a prop de la fàbrica, cosa que va fer que igualment estigués exposat a l’amiant i n’acabés patint els efectes.

Ara l’Audiència de Madrid ha condemnat Uralita a indemnitzar Miralles i 38 famílies més. En total, l’empresa haurà de pagar més de dos milions d’euros. El punt en comú dels 39 casos és que les víctimes han patit l’exposició a l’amiant malgrat que mai havien tingut una relació laboral directa amb la fàbrica de Cerdanyola. També en tots els casos, els afectats havien viscut o treballat (o bé les dues coses) a un radi de menys de dos quilòmetres de l’empresa. “Per primera vegada, una sentència ha reconegut les persones que no han treballat a Uralita però que han viscut o treballat a la vora i han patit un càncer de pleura o l’asbestosi (una malaltia respiratòria provocada per la inhalació de les fibres d’amiant)”, destaca l’advocada Esther Pérez, del Col·lectiu Ronda, que ha defensat la demanda.

Fins ara hi havia “una sòlida jurisprudència” que responsabilitzava l’empresa de les malalties i les defuncions -per l’exposició a l’amiant- dels extreballadors i els seus familiars. Per això la sentència de l’Audiència de Madrid ha suposat un pas més en aquesta lluita, ja que les persones de l’entorn de la fàbrica “també tenen dret a rebre una indemnització d’Uralita per danys i perjudicis”. Pérez assegura que es tracta d’un reconeixement tant per a Cerdanyola com per a Ripollet, municipi limítrof amb l’antiga fàbrica. “Són les dues localitats de l’Estat on s’han detectat més casos de càncer -en proporció a la població- relacionats amb l’amiant”, subratlla Pérez, que recorda que fins al 2040 es calcula que encara hi pot haver nous casos. La raó és que les persones poden desenvolupar les malalties per haver estat en contacte amb l’amiant fins al cap de 40 anys, i l’empresa de Cerdanyola va funcionar del 1907 al 1997.

Un procés judicial llarg

Miralles valora amb “satisfacció” la sentència de l’Audiència de Madrid perquè “reconeix el mal que ha fet” Uralita. Quan van detectar el tumor al seu marit, es van posar en contacte amb els companys de feina de l’home de quan treballava a les empreses situades a tocar de l’antiga fàbrica (al carrer Santa Anna i a l’avinguda Adam i Eva de Cerdanyola). No van trobar cap altre cas similar, relata Miralles, que destaca que el seu marit -que treballava de tapisser- feia una dècada que havia deixat de treballar a Cerdanyola.

En canvi, el pare de l’Aleix Roig va residir tota la seva vida al costat de l’empresa Uralita. “Va viure entre la carretera Barcelona i el carrer Sant Francesc de Cerdanyola”, recorda Roig, que afegeix que la proximitat dels habitatges amb l’antiga fàbrica va fer que estigués exposat a l’amiant. El seu pare també va patir un mesotelioma a la pleura i va morir fa sis anys, quan tenia 57 anys.

Des que li van detectar la malaltia fins que va morir, igual que en el cas del marit de Miralles, van passar pocs mesos. Les famílies recorden que el procés “va ser molt dolorós” perquè “és una malaltia sense cura”. Pel que fa a la demanda col·lectiva contra Uralita, s’hi van sumar abans que els familiars haguessin mort. L’advocada del Col·lectiu Ronda recorda que es pot reclamar si encara no ha passat més d’un any des del diagnòstic o la mort. De la demanda col·lectiva, el jutjat de primera instància número 96 de Madrid només va condemnar l’empresa per l’afectació a persones que convivien amb treballadors de la fàbrica de Cerdanyola. Ha sigut l’Audiència de Madrid qui al final també ha responsabilitzat Uralita de les víctimes que havien viscut o treballat a prop de l’empresa.

Pérez explica que la sentència encara es pot recórrer al Tribunal Suprem, tot i que opina que la resolució “està ben fonamentada”. Resol que la fàbrica va emetre fibres d’amiant sense el control adient malgrat que des de l’any 1940 sabia que era material perillós i nociu. Aleix Roig valora que la sentència “obre la porta a molts veïns” a ser indemnitzats.

stats