Les altres corbes de la pandèmia: el sistema es prepara per a l'augment dels problemes mentals
Les urgències totals han caigut en picat, mentre que els malalts crònics s'han pogut controlar
BarcelonaLa corba que representa l'evolució gràfica de contagis, malalts greus i morts per covid-19 no és l'única que es mou i ho continuarà fent durant aquesta crisi. La de les atencions a urgències ha caigut degut a la pràctica desaparició de la mobilitat i a la creixent resistència dels usuaris a anar al metge per emergències banals, mentre que les atencions per problemes de salut mental a urgències van caure en picat en un inici degut sobretot a la contenció familiar i a la resposta telefònica dels professionals. Aquesta corba comença a reenfilar-se poc a poc cap a la normalitat, però des del Servei Català de la Salut (CatSalut) temen que no freni quan la recuperi i que, de la mà de l'ascens de l'atur i la precarietat, es converteixi en la pròxima gran corba sanitària a combatre.
El director del Pla director de salut mental i addiccions, Jordi Blanch i Andreu, treballa amb informes que estimen que l'estrès posttraumàtic després d'un confinament es pot multiplicar per quatre i que la quarantena pot fer augmentar les possibilitats de patir episodis d'ansietat fins a 4 i 6 mesos després que aquesta s'acabi. Els dols complicats, en un panorama sense funeral ni vetlles i milers de difunts, també poden generar quadres clínics. Però el que més preocupa en un futur és l'augment de problemes mentals relacionats amb la crisi econòmica, amb la de 2008 com a base empírica del temor. L'equació es complica per a aquells que ja tenen trastorns mentals, "que són els primers que perden la feina", alerta Blanch, i amb ella un dels principals pilars de la seva estabilitat.
Per preparar-se, el Pla director demanarà ja en els pròxims dies un reforç important de personal. "Part de la contenció familiar que s'ha fet durant el confinament es perdrà, la incertesa econòmica farà augmentar les angoixes i, d'altra banda, alguns problemes psicològics derivats del confinament es començaran a expressar ara", adverteix Blanch, que també tem que hi pugui haver un increment de suïcidis. "El dol complicat per ara no és una atenció recurrent, però pot venir en un futur en un paquet d'ansietat posttraumàtica", afegeix. Un informe recent de la UNED apuntava que fins a un 30% de la població podria arribar a patir ansietat en els pròxims mesos degut a les diverses casuístiques derivades la crisi sanitària.
Ja se n'estan atenent molts casos, però per telèfon: a través del 061 s'han triplicat respecte a un període normal, tendència que s'ha vist en tots els camps de la salut. A més, s'han atès fins a aquest dijous 5.400 persones a l'apli de gestió emocional, amb una derivació a l'atenció primària molt baixa, del voltant del 2%. Pel que fa a les atencions presencials a urgències, si la setmana del dos de març se'n van comptabilitzar 1.418 comptant atenció primària i hospitals, la setmana del 30 de març van caure a la meitat, amb un total de 693. La del 27 d'abril, en canvi, encara amb el confinament, tot i que més relaxat, i seguint una clara línia ascendent per quarta setmana consecutiva, es va arribar ja a les 1.139.
Menys urgències i crònics controlats
Les urgències hospitalàries presencials són un dels àmbits en què s'ha vist l'efecte de la pandèmia més clarament. Ho explica Xavier Jiménez Moreno, director del Pla nacional d'urgències de Catalunya. "Els malalts han deixat de venir a urgències per les mesures preses a Primària i al 061 i per un augment de la responsabilitat per la situació de la Pandèmia. També es possible que hi hagués un neguit per contagiar-se, encara que és difícil de quantificar. Hi han disminuit, per exemple, el número de politraumes atesos per la disminució de la mobilitat", diu. Les urgències totals van caure de manera sobtada els dies previs a la declaració de l'estat d'alarma: de les 11.169 atencions el dia 9 de març es va passar a les 5.021 el dia 15 fins a arribar a un mínim de 2.860 el 19 d'abril i sempre per sota de les 5.000 atencions des del 19 de març fins al 2 de maig. Alhora, anaven creixent els contagis per covid-19 i, amb ells, les urgències per coronavirus, que van arribar a ser el 42,07% del total el 26 de març. A mesura que el virus es feia fort a les sales d'urgències, es van disparar també els ingressos hospitalaris derivats d'atencions a urgències: si les setmanes prèvies estaven entre el 9 i l'11% de les atencions totals, durant les últimes setmanes de març s'ingressava al voltant del 30% de les persones que eren ateses a urgències, fenomen directament vinculat al coronavirus.
El temut col·lapse hospitalari que pogués afectar altres àrees no es va donar, almenys segons apunta des de CatSalut el doctor Jaume Benavent, responsable d'atenció primària i atenció comunitària de l'Àrea d'Atenció Sanitària del Servei Català de la Salut. "Els crònics no greus els hem pogut atendre i tenir controlats amb videoconferències (fins i tot poden haver après algunes maneres de cuidar-se que abans desconeixien), mentre que als crònics greus se'ls ha atès amb normalitat", explica. Les xifres facilitades pel CatSalut mostren que, mentre només el 20% dels pacients sans (en relació amb l'habitual) han sigut atesos en els últims dos mesos, la xifra es dispara al 80% pel que fa als pacients crònics més complexos.
