Una altra derivada de la pandèmia: més problemes amb els senglars a Barcelona

BarcelonaEl covid ha deixat grans titulars de totes les tipologies: primer sanitaris, després econòmics i socials i a mesura que passen els mesos el ventall s'amplia. Barcelona hi suma ara la categoria de convivència amb la fauna salvatge. Després d'un 2020 de confinaments en què es van endarrerir les captures programades de senglars a Collserola i en què, a més, molts barcelonins van redescobrir la muntanya –i alguns van donar menjar als animals que hi van trobar o en van deixar de fàcil al seu abast–, els senglars s'han anat habituant més a buscar aliment dins de la trama urbana. El 2021 es va tancar amb una xifra rècord de trucades a la Guàrdia Urbana per incidències relacionades amb els senglars: fins a 1.202. Una fita que només s'acosta a la del 2016 (1.187), un any d'una gran sequera que va fer caure la productivitat del bosc, cosa que va portar més senglars del que era normal cap a la ciutat.

"Pensàvem que no tornaríem a tenir la xifra d'incidències del 2016 i l'hem superat de sobres", radiografia Carme Mate, directora de serveis de Drets dels Animals de l’Ajuntament de Barcelona. Ara també hi han jugat factors com l'escassetat de pluges i, de fet, Mate, preveu un estiu amb moltes entrades d'aquests animals a la trama urbana a causa de la sequera. El boom d'incidències es veu a partir de l'any 2014 amb la mitjana anual d'animals abatuts a tot l'àmbit de Collserola: si entre els anys 2000 i 2009 se'n capturaven uns 150 cada any, durant els cinc anys posteriors la mitjana ja se situava en els 350 exemplars anuals i, a partir del 2014, la xifra escala fins als 584 senglars abatuts de mitjana anual. I el 2021 marca una nova fita: 852 senglars abatuts, dels quals 196 dins de Barcelona.

Els que preocupen són els que els experts anomenen "senglars habituats", animals que, com explica Carles Conejero, coordinador del programa del Servei d'Ecopatologia de Fauna Salvatge de la UAB (SEFaS), han perdut els instints naturals i entren a les zones urbanes buscant recursos fàcils. I això té diverses conseqüències: des dels accidents de trànsit que fereixen o maten senglars, fins als gossos que els ataquen o les empentes i mossegades que els ciutadans poden rebre d'aquests animals salvatges quan intenten aconseguir menjar. És a dir, més incidències.

Davant d'un estiu que es preveu complicat, l'Ajuntament ha preparat un pla d'acció 2022-2023 que inclou els sacrifici d'animals només com a mesura extrema. El pla posa el focus en les accions preventives per dificultar-los l'accés al menjar i, per tant, fer-los menys atractiu el viatge cap a la trama urbana. Una de les mesures que es preveu és protegir millor les menjadores de les colònies de gats en les zones properes a Collserola, de manera que quedin tancades i s'hi facin entrades petites aptes per a gats però no per a senglars habituats.

Amenaça de sanció

També es treballa per ancorar millor els contenidors i les papereres a terra i evitar així que aquests animals, que ja saben com llencem la brossa els humans, els puguin fer caure. Una altra línia d'actuació és la dels desbrossaments que, fins ara, es feien en parts d'Horta-Guinardó i Nou Barris i que ara s'estendran a més parts de la ciutat per evitar que els senglars hi trobin espais confortables, per això també es preveu modificar algunes de les zones verdes que queden per sobre de la ronda de Dalt. El pla també dedica un lloc important a aquelles persones que alimenten els senglars, una actuació que està prohibida per ordenança. Es preveu una campanya informativa per conscienciar de la necessitat de no alimentar animals salvatges i multes per a qui reincideixi en aquesta conducta.

Per a aquells senglars que, malgrat aquests canvis, continuïn optant pels carrers de la ciutat hi ha una licitació en curs (120.889 euros) per reforçar les captures programades en vuit àrees on ja s'ha detectat que solen ser necessàries actuacions d'aquest tipus. S'hi actuarà amb xarxa de caiguda i amb supervisió del Servei d'Ecopatologia de Fauna Salvatge de la UAB. Els senglars que es capturen per aquesta via són primer anestesiats i després eutanasiats. També es preveu instal·lar una nova gàbia mòbil, que se sumi a les dues que ja funcionen a Llars Mundet i al Parc del Laberint, i que es portarà a aquells punts que s'identifiquin com a conflictius.

Durant el 2021, es van fer a la ciutat 104 actuacions reactives contra senglars (d'aquelles que es fan a demanda de la Guàrdia Urbana), mentre que les caixes trampa van atrapar 34 senglars i les xarxes de caiguda 55. Fins ara, un projecte pilot de la UAB també ha demostrat l'efectivitat d'una vacuna contraceptiva a l'hora de reduir la població d'aquests animals a Collserola. Els primers resultats n'avalen l'ús com a mètode complementari per controlar la població de senglars en entorns urbans i periurbans. Els seus responsables apunten, però, que la vacuna "no és la solució definitiva" a la problemàtica, però sí un bon complement –més ètic que les batudes– a altres actuacions com conscienciar la gent que no els alimenti o adaptar papereres i contenidors per dificultar-los l'accés al menjar.