Sanitat accepta que l'Alt Pirineu i Aran, Tarragona i Terres de l'Ebre passin a la fase 1
Barcelona, Àmbit Metropolità Nord i Sud, Catalunya Central, Lleida i Girona segueixen a la 0
Santa Coloma de Gramenet / Madrid / BarcelonaL'Alt Pirineu i Aran, Terres de l'Ebre i el Camp de Tarragona entraran dilluns a la fase 1. Tal com va sol·licitar la Generalitat, el ministeri de Sanitat ha acceptat que aquestes tres regions sanitàries catalanes avancin en el desconfinament. Barcelona, l'Àmbit Metropolità Nord i Sud, Catalunya Central, Girona i Lleida esperaran uns dies més. Catalunya és la comunitat encara amb més contagis i morts diàries de l'Estat, com la Comunitat de Madrid, que seguirà en la fase inicial després que Salvador Illa hagi rebutjat la polèmica proposta d'Isabel Díaz Ayuso de començar la desescalada.
El ministre de Sanitat i el director del Centre de Coordinació d'Alertes i Emergències Sanitàries, Fernando Simón, han detallat els territoris que canvien de fase. "Un 51% del territori podrà canviar de fase", ha assegurat Illa. Mallorca, Menorca i Eivissa són algunes de les zones que han obtingut el permís, i s'han sumat així a Formentera, que ja s'havia avançat en el desconfinament des del dilluns.
Catalunya havia proposat no regir-se per les províncies sinó per regions sanitàries, una solució que ha acceptat el ministeri perquè "tècnicament" era possible, i això ha afavorit que tres de les deu zones puguin avançar a la fase 1. Illa, però, ha justificat que no s'hagués donat abans el vistiplau perquè s'ha esperat a consensuar amb tot el territori espanyol les mesures de desconfinament, per evitar discrepàncies. Ara el dubte és quan podran canviar de fase les altres zones, sent Barcelona, que té "un risc moderat-alt", segons havia qualificat prèviament la Generalitat, una de les que més podria tardar en obtenir el permís.
Ni Illa ni Simón han volgut parlar de dates concretes, tot i que han donat a entendre que encara caldrà esperar. "Barcelona, com Madrid, són ciutats que s'han de valorar amb molt de compte perquè tenen punts crítics, com la densitat de població, la mobilitat i la capacitat de connexió global amb el món", justificava Fernando Simón, justificant que a Catalunya i a la comunitat de Madrid s'havien registrat el 50% dels casos de l'Estat i que havien tingut una pressió sanitària "superior".
El País Valencià, a mitges
En la compareixença, han explicat que Sanitat ha accedit a la petició de les diferents comunitats excepte tres. Una és Madrid, i les altres són el País Valencià i Castella-la-Manxa. En el cas valencià, només passen a la fase 1 deu zones bàsiques de salut. Una a Castelló (Vinaròs), tres a València (Requena, Xàtiva-Ontinyent i Gandia) i sis a Alacant (Alcoi, Dènia, La Marina Baixa, Elda, Oriola i Torrevella. Mentre que a la comunitat manxega només han obtingut el permís dues de les cinc províncies: Guadalajara i Conca. "Hem consensuat i discutit aquest canvi de fase amb les diferents comunitats. Les decisions no han estat fàcils", assegurava Illa, que ha recalcat que el fet que alguns territoris no hagin obtingut avui el permís no vol dir que hagin d'esperar molt més, ja que en algunes s'està "evolucionant molt favorablement" i el dilluns de la setmana següent ja podrien obtenir el permís.
Els criteris "fonamentals i obligatoris" són la capacitat hospitalària i de llits d'UCI de cada zona, i els secundaris alguns com l'índex de transmissió (R), els casos confirmats els últims 7 i 14 dies, el percentatge de positius, la letalitat, o la capacitat dels centres d'atenció primària de fer tests als casos sospitosos.
En qualsevol cas, ha insistit que s'ha imposat el criteri de "prudència" a l'hora de decidir. "Hem aconseguit controlar la pandèmia i ara volem consolidar aquest control", comentava el ministre. "No ens podem permetre que el sistema sanitari torni a estar a la situació límit com ha estat", tancava Simón.
D'aquesta manera, als llocs on s'entra a la fase 1 dilluns es viuran canvis substancials en la vida quotidiana. Podran obrir els petits comerços, però no els grans establiments perquè la mesura preveu espais inferiors a 400 metres quadrats. També tornen les terrasses dels bars amb limitacions d'aforament del 50%, els mercats a l'aire lliure, així com les cerimònies religioses i les vetlles. Un dels grans alleujaments per a la ciutadania és també la possibilitat de recuperar el contacte social amb grups reduïts de fins a 10 persones, tant al carrer com a domicilis, sempre que no hi hagi ningú amb simptomatologia. Tot plegat, es podrà fer dins del territori delimitat.
"Ens ha semblat que no estava en condicions de progressar. No sabem si d'aquí una setmana ho podrà fer", ha dit el ministre Illa, en referència a la comunitat de Madrid, que ha esquivat parlar en claus polítiques i s'ha referit a les dades per justificar la decisió que la capital espanyola es mantingui en la fase 0. Unes paraules molt similars a les que havia fet al migdia María Jesús Montero, la portaveu del govern espanyol, que assegurava que "no caben interessos partidistes i càlcul electoral" sobre el pas a la fase 1 de desconfinament.
"Els fets parlen per si sols a la Comunitat de Madrid", ha afegit, encara que ha assegurat que no ha volgut "polemitzar amb cap comunitat autònoma". De tota manera, Montero ha volgut donar un missatge de "tranquil·litat" als madrilenys i ha assenyalat que la cogovernança dona una "garantia addicional per tenir la certesa que les institucions vetllaran per l'interès dels ciutadans". Preguntada per si donaria suport a una moció de censura a Ayuso, Montero ha replicat que correspon al líder del PSOE a Madrid, Ángel Gabilondo, "decidir en quina mesura els fets requereixen actuacions contundents", però que "el govern té altra feina".
A l'Estat s'ha viscut un lleuger repunt de morts per coronavirus els últims tres dies –per sobre de 200 diaris–, i el focus continua estant a Catalunya i la Comunitat de Madrid, que són les que registren les dades més elevades. En aquest sentit, la portaveu de la Moncloa també s'ha dirigit a la ciutadania perquè l'alleujament de les restriccions no perjudiqui en l'evolució de l'epidèmia. "Hem d'extremar la prudència perquè cada pas es consolidi i no es retrocedeixi", ha defensat la portaveu de l'executiu espanyol, que ha apel·lat al "compromís individual" de la ciutadania per mantenir les mesures de protecció.
El govern espanyol ha oficialitzat la quarta pròrroga de l'estat d'alarma en la reunió del consell de ministres extraordinari d'aquest divendres, a les portes de l'entrada a la fase 1 del desconfinament per part de la majoria de territoris de les comunitats autònomes. Així, l'estat d'alarma s'allarga de moment fins al 24 de maig, tot i que l'executiu ja ha avisat que és probable que calguin unes setmanes més. "No descartem noves pròrrogues", ha reiterat Montero. Si aquest és el seu pla haurà de negociar-lo amb les forces del Congrés, especialment amb les que ja li van permetre aprovar la quarta pròrroga, atès que el PP va anunciar que votaria que no a una cinquena. Tanmateix, Montero ha tornat a estendre la mà a totes les formacions polítiques de cara a la gestió del covid-19 i ha demanat "deixar les diferències i els retrets per posar l'accent en el que ens uneix". "Qualsevol aliança que ens permeti obrir els suports parlamentaris serà benvinguda", ha comentat la portaveu en relació a la possible estabilització del suport de Cs.