TRANSICIÓ ENERGÈTICA

L’Alt Empordà vol decidir on s’ubicaran els futurs parcs eòlics

S’ha demanat permís per a 40 aerogeneradors i se’n projecten 35 més al mar, davant del cap de Creus

Reproducció virtual del projecte Parc Tramuntana, que proposa instal·lar molins eòlics flotants sobre el mar.
i MARIA GARCIA
27/03/2021
4 min
4
Regala aquest article
Dossier Transició energètica Desplega

AgullanaEl problema no és el què, sinó el com. És el resum de la polèmica que ha tornat a resorgir a l’Alt Empordà davant la desena de parcs eòlics que s’han demanat aixecar i que, si tots tiressin endavant, sumarien 40 aerogeneradors de 200 metres repartits per 5 municipis. “La Generalitat s’hauria d’haver assegut amb el territori i dir-nos: necessitem tants molins o tantes hectàrees de fotovoltaica. I, entre tots, analitzar de quina manera i a quins llocs es poden instal·lar. Però no pot ser que s’instal·lin molins aquí i allà, sense coordinació. Tots som prou madurs per parlar-ne i arribar a solucions consensuades i pactades”, resumeix el conseller de Turisme del Consell Comarcal de l’Alt Empordà i alcalde de Sant Pere Pescador, Agustí Badosa (JxCat).

Malgrat que és una comarca tocada per la Tramuntana, des del 2007 que no hi ha cap aerogenerador a l’Alt Empordà. I això que va ser pionera en la matèria: el 1984 s’instal·lava el primer molí eòlic de Catalunya a Vilopriu. Però diferents canvis legislatius i la forta i transversal oposició que hi ha al territori davant qualsevol projecte que malmeti els seus valors paisatgístics i naturals -dels quals depenen gran part dels seus sectors econòmics- han ocasionat que, fins al decret 16/ 2019 de la Generalitat, no hagin resorgit projectes d’energies renovables a la zona. Ara els diferents parcs eòlics projectats han tornat a posar en peu de guerra des d’ecologistes fins a administracions, empresaris i veïns altempordanesos.

Ajuntaments “desamparats”

La Ponència d’Energies Renovables és qui decideix si dona llum verda als nous projectes, però abans demana un seguit d’informes a diversos organismes, entre els quals els ajuntaments. “Som 68 municipis i més de 50 són molt petits, tenen una estructura tècnica i jurídica molt minsa. I tots els alcades afectats estan demanant-nos ajuda”, exposa Badosa, que retreu també la manca d’informació del Govern. “No hi hagut manera de parlar amb el departament d’Energia, volem saber què proposen per a la comarca en l’àmbit energètic o quina aportació de quilowatts deixaran els diferents parcs, però no ens donen cap resposta. La Generalitat ens ha deixat bastant desamparats”.

Un dels consistoris afectats per les sol·licituds de nous parcs eòlics és Agullana, de poc més de 800 habitants. “Amb el decret ens van prendre les competències i ara els ajuntaments només podem presentar al·legacions, però no són vinculants. No podem fer res per aturar-los”, lamenta l’alcalde, Josep Jovell (JxCat), que pateix pels danys paisatgístics i naturals que provocaran els parcs. “A més dels molins de 200metres amb aspes de 170 de diàmetre, també s’haurà de canalitzar l’energia fins a la subestació de Santa Llogaia d’Àlguema. Això suposaria 17 quilòmetres amb 58 torres enormes, com una altra MAT. I això no es pot tolerar”, carrega abans de deixar clar que el municipi “respectarà la quota de parcs” que li toqui, “però després de consensuar-ho amb tot el territori”.

Un dels projectes que han fet tremolar l’Alt Empordà és el Parc Tramuntana, un parc eòlic marí flotant. La primera fase preveu 35 aerogeneradors de 258 metres d’alçada, a 14 km del cap de Creus i 24 km de Roses. Produirien 500 MW, és a dir, el 45% del consum elèctric de la demarcació de Girona. Els promotors són dues empreses, BuleFloat Energy i Sener, i fa setmanes que es reuneixen amb diferents sectors per intentar consensuar una proposta de parc eòlic. Asseguren que estan oberts a fer els canvis que calguin per aconseguir el màxim de suports: “Encara no hem demanat els permisos, perquè la nostra intenció és anar junts amb el territori i demanar plegats la subvenció NextGeneration de la UE”, certifica l’enginyer i directiu del projecte Parc Tramuntana, Sergi Ametller, que també destaca les modificacions que ja han fet després de les trobades amb representants territorials. “Hem triat l’única zona que hi ha de veda de pesca, l’hem allunyat d’on estava previst inicialment i soterrarem la major part del cable que connectarà els aerogeneradors amb la subestació de Santa Llogaia, perquè és una de les peticions dels alcaldes”, subratlla. Ametller calcula que a l’estiu tindran la redacció definitiva de la instal·lació, que tindria capacitat d’acollir fins a 70 aerogeneradors, tot i que n’hi ha previstos 35 en una primera fase.

Davant de les intencions dels promotors, ecologistes, empresaris i institucions han mostrat les últimes setmanes la seves reticències. “Afectarà els pescadors, tindrà un impacte visual molt gran, no hi ha informes mediambientals independents per saber com afectaran la fauna i flora marina i terrestre, ni si realment deixarà algun benefici al poble”, repassa l’alcaldessa de Roses, Montse Mindan (JxCat), que creu que s’han de buscar altres alternatives i posa d’exemple el pla estratègic de transició energètica, que justament han presentat aquesta setmana i que preveu accions com la implantació de parcs solars o la creació d’una companyia elèctrica.

Poques alternatives

Ara bé, hi ha experts que adverteixen que, només amb fotovoltaica, no n’hi ha prou per cobrir la demanda actual i futura d’electricitat. “Si fem càlculs, 500 MW eòlics al mar produeixen aproximadament 1.750.000 MWh a l’any. Una instal·lació fotovoltaica domèstica d’uns 3 kW genera uns 4 MWh/any. Per tant, per aconseguir l’electricitat equivalent al Parc Tramuntana necessitaries 437.000 instal·lacions fotovoltaiques domèstiques de 3 kW”, calcula l’enginyer i director tècnic d’Auditenergia, Llorenç Albanell, que també es pregunta quina és l’alternativa que donen els opositors dels parcs eòlics.

En aquest sentit, entitats ecologistes com Iaeden creuen que primer “s’haurien d’omplir totes les teulades de plaques solars i aprofitar els sòls que ja estan urbanitzats i, després, calcular quants parcs eòlics o fotovoltaics es necessiten per cobrir la demanda i on es volen posar”, aposta un dels seus portaveus, Raül Domínguez.

I és que tant defensors com detractors dels actuals projectes de renovables coincideixen en un punt: cal planificar i consensuar amb el territori com es farà la transició energètica, on s’instal·laran els parcs i com es compensaran les zones afectades.

Dossier Transició energètica
Vés a l’ÍNDEX
stats