“Amb un helicòpter la meitat s’haurien salvat”

Cerdanyola del VallèsEren com germans per a ell, però diu que les seves paraules podrien ser les de qualsevol dels amics del Gerard, l’Adrià, el Sergi i el Pablo –les víctimes i l’únic supervivent de l’accident dels Andes de diumenge–. “Són moments molt durs, però estem tan units com sempre”, assegura aquest noi, que prefereix mantenir-se en l’anonimat. La unió de què parla se sent de fons: “Ara mateix, aquest soroll que sents, és que estem xerrant al voltant d’una taula”. Escenes com aquesta, on recorden els que ja no hi són, s’han repetit cada dia des que dilluns el grup va rebre la notícia de la mort dels tres companys (i el seu guia) a causa d'una esllavissada de gel al Nevado Mateo del Perú, una muntanya que no és complicada però que aquell dia van baixar corrents perquè hi havia una tempesta elèctrica. Al Vallès són dies de plorar, d'abraçar-se, de cuidar-se.

Tot i la tristor, es nota que els membres d’aquesta colla que estima la muntanya fan esforços per traslladar un missatge positiu: “No hi ha cap moment bo per morir-se amb 26 anys, és cert, però ells se n’han anat feliços”, assegura un altre dels amics, que també prefereix no dir el nom. La muntanya sempre comporta riscos i ells ho sabien. “Segur que van gaudir de les vistes del seu últim cim”, explica el mateix noi, que després afegeix: “Però també dels llacs on s’han banyat aquests mesos, de la gent que van conèixer pel camí, de les festes...” Ara només falta esperar que el Pablo es recuperi i agafi un vol cap a casa.

Però el Pablo, veí de Cerdanyola, aquests dies no para. Mentre no arriben les famílies dels companys que van morir, ell és qui gestiona tota la paperassa malgrat que encara s’ha de recuperar dels cops que es va fer durant l’esllavissada que ells mateixos van provocar al relliscar i que se’ls va endur “com una rentadora”, en paraules seves. “Estic sencer de miracle”, reconeix. “He vist que una dona ha dit que som uns inconscients. Segur que vam cometre errors (la muntanya no en comet mai), però el que és inconscient és que una zona que promou aquesta mena de turisme no dediqui mitjans perquè hi hagi una resposta ràpida quan passin accidents així”, es queixa el Pablo. Diu que simplement “amb un helicòpter, més de la meitat de l’equip es podria haver salvat”.

El Pablo es queixa de la falta de mitjans, no del dolor que té per tot el cos. Però els seus amics saben que necessita descansar i per això volen que torni com més aviat millor. “La dona de l’hostal l’està cuidant com si fos la seva mare, però el volem tenir a casa”, diu un. “Necessita tornar i que algú assumeixi el paper que està fent ell allà”, demana un altre. Però el Pablo encara s'estarà uns dies més al Perú, ara ja amb el seu germà, que s’ha desplaçat a la zona dels Andes.

L’última foto

Com fan tants catalans, aquests aficionats a la muntanya van decidir deixar la feina fa vuit mesos per posar-se la motxilla i creuar tot Sud-amèrica. En aquests casos, tota precaució és poca. “Accidents com aquest ens recorden que hem d’extremar les precaucions quan anem a la muntanya”, diu un dels amics, també muntanyenc. Però res de fer-se enrere. Aquest és el missatge de tots, sobretot del Pablo: “Qui vulgui anar al Nevado Mateo, que s’informi molt bé de la meteorologia i de l’estat de la neu, però que hi vagi: això dona sentit a la vida!”

Els últims mesos, les fotos que els joves penjaven a les seves xarxes socials no paraven d’acumular 'likes'. L’última del Pablo: una serralada nevada al fons, un llac blavós a la falda i, en primer pla, tres nois d’esquena, despullats i agafats per l'espatlla. “Quan tens tot el que necessites”, va decidir posar-hi de text.