“Cal alliberar els nens de la masculinitat tòxica”

BarcelonaEl comediant noruec Ørjan Burøe va penjar fa unes setmanes un vídeo a les xarxes socials en què ballava amb el seu fill Dexter, de 4 anys, la famosa cançó Let it go del film Frozen. Ho feien disfressats tots dos com la princesa de la pel·lícula, amb espectaculars vestits blaus amb transparències i corona, donant voltes i cantant. El vídeo es fa fer viral en poques hores i va rebre aplaudiments d’arreu del món. Burøe va explicar que l’havia fet perquè el seu fill adora l’Elsa, el personatge del film, i vol que creixi en un món lliure de prejudicis on els nens es puguin vestir de princeses.

I és que Burøe, com molts pares, sap que els nens pateixen crítiques, comentaris burletes i fins i tot insults si surten dels referents que es consideren tradicionalment masculins. Una realitat que no ha canviat gaire els últims anys.

“Ara mateix la nostra assignatura pendent són els nens, en masculí”. Ho diu Marina Subirats, sociòloga, fent referència a la necessitat de començar a fer canvis importants en l’educació dels nens -en masculí- per alliberar-los dels estereotips masclistes “que els castiguen a ells també”. Subirats diu que avui en dia, en ple segle XXI, seguim transmetent als nens “uns models de gènere molt tradicionals. Són els models vinculats a ser fort, valent, no plorar, ser actiu, imposar-se... Uns valors que tenen unes conseqüències molt negatives per a ells, perquè si no aconsegueixen encaixar en aquestes categories se senten molt frustrats i infeliços i el grup els margina”. L’antropòleg Ritxar Bacete, autor del llibre Nuevos hombres buenos (Península), que acaba de publicar El poder dels nois (Destino), hi està d’acord. Ell apunta que en els últims anys s’ha fet molta feina en el terreny educatiu per empoderar les nenes. “Ara elles tenen cada cop identitats més poderoses, estan ocupant espais que fins ara només havien ocupat els nens, reivindiquen els seus drets... Però i els nens? Hem oblidat que els estereotips de gènere també afecten, limiten i perjudiquen els nens, i ara hem de dedicar esforços a treballar amb la mateixa energia per alliberar-los a ells d’aquests estereotips”, explica. Per demostrar que els nens segueixen sotmesos a la tirania dels estereotips, posa un exemple molt quotidià: “Una nena avui en dia pot anar vestida a l’escola com vulgui, del color que vulgui, amb els dibuixos que vulgui al jersei, però un nen també? Què passa quan un nen va vestit de rosa, o porta un jersei de cors?” La resposta la saben molt bé tots els que tenen fills petits, com Bacete mateix. “El nen que vagi vestit de rosa rebrà una resposta tremenda i agressiva del grup de nois de la seva edat”. Per a aquest antropòleg aquest exemple és una demostració que els nens “tenen prohibits colors, formes, esports i sentiments que tradicionalment han estat vinculats a les nenes, i això encara està molt arrelat a la societat”.

Marina Subirats creu que aquests estereotips tan presents encara fan que als nens se’ls neguin capacitats “com la d’emocionar-se i entendre les emocions, que són fonamentals per a la vida. Els nens no entenen les seves emocions ni les dels altres perquè els hi hem tallat la capacitat d’estar atents al que els hi passa, a ajudar, a compadir-se, a empatitzar. Només coneixen les emocions tradicionalment masculines: les de baralla, les de guerra, les de força, però no saben res de tendresa, d’empatia, d’afecte... I creixen així”. Bacete posa un nom a l’estereotip de gènere que pesa sobre els nens des de ben petits: es tracta de la masculinitat tòxica, que, diu, “ens indueix a desconnectar de les nostres emocions”. Per això reclama “nous referents masculins, homes que siguin sensibles, que lluitin contra les desigualtats i que no segueixin els cànons hegemònics del que és tradicionalment masculí perquè els nens tinguin altres figures en qui emmirallar-se”. “Hem de dur a terme una intervenció activa perquè els nens i els nois puguin ser el que vulguin, ja sigui encaixar en un model tradicional masculí o sortir-ne i optar per un altre model, sense que passi res”. I Marina Subirats va més enllà: “Ara que les nenes estan conquerint els espais que tradicionalment eren masculins, des del futbol fins a la ciència, cal que els nens entrin en els espais tradicionalment considerats femenins, com són les emocions o les cures”.

Potenciar altres masculinitats

La pedagoga i educadora Sílvia Valle alerta que la pressió d’aquesta masculinitat tòxica sobre els nens “acaba petant”, sobretot quan es van fent més grans. Per tant, té clar que la solució passa “per ensenyar-los que hi ha moltes masculinitats, trencar amb l’hegemònica i potenciar les altres”, i això, segons aquesta experta, tindrà una derivada molt important en l’adolescència. “Si trenquem això aconseguirem acabar amb el desig de les noies pel noi dolent, rebel, passota”. D’aquesta manera, diu Valle, “potenciant altres masculinitats s’ajudaria a trencar amb relacions tòxiques i de dominació” que ella veu en adolescents en els molts tallers que imparteix a nois i noies.

Ella explica que avui en dia “encara es premia aquesta masculinitat tòxica que pot arribar a ser violenta. Els nois que tenen aquests trets normalment es converteixen en els líders i els més admirats, les noies els volen de parella i la resta de nois volen ser com ells, i per aconseguir-ho molts cops adopten actituds tòxiques amb les noies”. Per això, diu, el seu primer objecte de treball amb joves adolescents és aquesta masculinitat mal entesa. “A aquestes edats encara es pot fer molta feina, poden canviar, però cal que hi hagi referents d’altres masculinitats, cal que hi hagi homes que representin valors positius per a aquests nois, diferents dels que ofereixen la publicitat, el cinema o les sèries. Homes que no tinguin por de mostrar els seus sentiments, que tractin bé les dones, que siguin empàtics...”.

Més problemes a l’adolescència

Alba Alfageme, psicòloga especialitzada en violències masclistes, denuncia que “actualment hi ha un buit molt important en l’educació dels nens (en masculí). No s’està fent feina per ajudar-los a sortir d’aquesta masculinitat normativa que els castiga des de la primera infància”. Per això ella reclama que es comenci a introduir l’educació afectivo-sexual des de P3 i que “s’ensenyi als infants que no hi ha emocions de nens i de nenes, a desconstruir elements i estereotips per ajudar a desmitificar, i que s’ofereixi als nens altres referents que siguin atractius socialment però que signifiquin una masculinitat diferent”. Ella alerta que si tot això no es fa els problemes es magnifiquen en l’adolescència, “que és el moment en què els nanos volen integrar-se al grup i el grup castiga molt les masculinitats diferents”. I aquí poden néixer situacions d’abús o violència. Avui en dia, a Catalunya, recorda Alfageme, més d’un 55% de denúncies de violència de gènere són de menors de 30 anys. Ella no creu que hi hagi un augment de casos sinó un augment de denúncies perquè “les noies joves s’atreveixen a denunciar abans perquè en tenen més consciència”, assegura.

Així, explica que “els models que s’estan repetint de violència masclista són molt transversals i es deuen a diversos elements: en primer lloc, a la falta d’educació afectivo-sexual, que no els dona un criteri per saber el que és normal i el que no”. I en segon lloc, apunta aquesta experta, “al consum de pornografia que comença cada cop abans, al voltant dels 11 anys, que és un porno masclista i violent”. Alfageme diu que això fa que els nens naturalitzin moltes situacions de violència envers les dones que veuen a la pantalla i construeixin un imaginari a partir de situacions que són delictives. Per tot plegat, aquesta experta deixa ben clar que “tenim un problema” i que “ens hem de posar les piles per solucionar-lo”. I això passa, indubtablement, per començar a lluitar contra els estereotips que limiten els nens. En masculí.

Iniciatives a les escoles

Cada cop són més les escoles catalanes que s’estan dotant de comissions de gènere. Aquest òrgan participatiu, format per pares, mares i en alguns casos professors, pretén fomentar la coeducació i la igualtat i incorporar la perspectiva de gènere a tots els àmbits i projectes de l’escola. És una mostra més de la sensibilització de la societat sobre la igualtat. A Barcelona, a més, el Consorci d’Educació ha posat en marxa el projecte Escoles per la Igualtat i la Diversitat, en què actualment participen 20 centres. L’objectiu del programa és “treballar la diversitat afectiva i sexual, erradicar les violències de gènere i ensenyar a les criatures actituds i comportaments que facin efectius els valors d’igualtat”. Ho explica Dolors Vique, referent d’igualtat i coeducació del programa Escoles per la Igualtat i la Diversitat, que detalla que el projecte es concreta en un programa de 3 anys en què tot el claustre està compromès.

D’altra banda, diverses escoles estan treballant també per canviar les dinàmiques al pati, perquè molts experts apunten que en la majoria dels casos els nois ocupen la part central, on es juga a futbol, mentre que les nenes i els nens a qui no agrada el futbol queden arraconats a la perifèria. Per trencar amb això s’estan duent a terme iniciatives per dinamitzar els patis de manera més igualitària.