Allau de crítiques al pla de l'Estat sobre el delta de l'Ebre

BarcelonaLa protecció del delta de l'Ebre promet ser una batalla llarga entre les administracions i els agents socials i econòmics del territori, que temen pel "retrocés exagerat" que pateix i rebutgen frontalment el pla que ha posat damunt la taula l'Estat per gestionar l'emergència. Alcaldes dels municipis deltaics i comunitats de regants, reunits a la Taula de Consens pel Delta, critiquen que el ministeri de Transició Ecològica proposa una estratègia que assumeix un retrocés molt gran del litoral –de fins a 500 metres en alguns punts– a l'apostar per una nova delimitació del Domini Públic Marítim Terrestre. A la pràctica, el pla estatal suposaria la pèrdua de fins a 832 hectàrees d'arrossars i d'espais de gran valor natural com l'illa de Buda, l'illa de Sant Antoni o la barra del Trabucador, que quedarien dins la zona inundable, alerta el portaveu de la Taula de Consens, Xavier Curto.

Els integrants de la Taula retreuen que el ministeri ha fet un pla que s'allunya del consens que va prometre amb el territori. "Les nostres propostes passaven per prioritzar el manteniment de la morfologia del Delta al màxim i no admetre un retrocés sense fer res", subratlla Curto, que ha traslladat avui l'esmena a la totalitat del pla, que ara està obert a la presentació d'al·legacions durant dos mesos. De fet, la Generalitat s'ha alineat amb la Taula per treballar en una proposta d'esmenes al pla conjuntament. En una reunió d'urgència aquest dilluns a Sant Carles de la Ràpita, les conselleries de Territori i Sostenibilitat i d'Agricultura han titllat d'"atac" i de "sentència de mort" per al Delta les intencions del ministeri i han avançat que faran un càlcul de les pèrdues econòmiques i ambientals que suposaria dur a terme aquest pla.

Les crítiques a la pèrdua de metres del litoral també han arribat des de la Plataforma en Defensa de l'Ebre. La seva portaveu, Susanna Abella, ha reconegut que es tracta del punt "més controvertit" i que l'estudiaran a fons perquè els amoïna igual que als membres de la Taula. Abella ha demanat a l'Estat que concreti i sotmeti a discussió detalls importants com si en aquest tram de mig quilòmetre de costa s'hi projecten actuacions per protegir el litoral o bé per permetre, en algun punt, que el Delta guanyi terreny.

Des d'un punt de vista tècnic, que les platges guanyin prou amplada a la costa del Delta és important per poder fer front a la pujada del nivell del mar i als temporals marítims de les pròximes dècades, tal com ha subratllat en declaracions a l'ACN el cap del departament de canvi climàtic d'Eurecat, Carles Ibàñez. Ara bé, tant ell com la PDE han instat el ministeri a concretar com es vol aconseguir aquest objectiu: "Es pot guanyar terreny al mar portant sorres o guanyant amplada de platja per l'interior, pels conreus", ha recalcat Ibàñez.

El problema dels sediments

El pla del ministeri també aborda el dèficit crònic de sediments fluvials que pateix el Delta i proposa una nova bateria d'estudis mentre el territori reivindica que ja se n'han fet i que el que cal ara és tenir-los en compte per passar a l'acció. El trasllat de sediments, segons la PDE, ha de començar a assajar-se al pantà de Riba-roja, que és on hi ha retinguts un terç dels sediments de tota la conca.

I mentre aquests sediments no arribin al Delta, la Taula de Consens insta a fer altres actuacions pal·liatives per evitar el retrocés i demanen fixar-se en països com Holanda pel que fa al moviment de sorres.

El conseller de Territori, Damià Calvet, ha instat l'Estat a rectificar i crear una comissió mixta per buscar el consens. La titular d'Agricultura, Teresa Jordà, ha alertat que el pla del ministeri afectarà el sector arrossaire, l'aqüicultura i la pesca i altres activitats derivades. Ha afegit que estan disposats a portar el cas a Europa o a presentar una denúncia per delicte ambiental si cal.