“Els aliments són caríssims, però cobrem cada vegada menys”

BarcelonaEl camp es plantarà a Barcelona demà al matí. Més de 400 tractors amb els seus propietaris, pagesos, hi arribaran des de diferents punts de Catalunya, segons explica Joan Caball, coordinador nacional d’Unió de Pagesos -el sindicat que ha organitzat l’autoanomenada Marxa de la Dignitat-. Els pagesos faran nit avui a Badalona, Molins de Rei i Santa Perpètua de Mogoda, per confluir finalment dissabte a la Ciutat Comtal. “Quan diem dignitat, volem dir que se’ns respecti, perquè els pagesos proveïm les famílies amb aliments bàsics, a banda que ajudem a mantenir vius l’entorn i els pobles”, apunta Caball. “Encara més, volem viure de la nostra feina, però curiosament comprovem com la gent paga cada dia més pels aliments i nosaltres cobrem cada cop menys per la nostra feina”, rebla.

A Artesa de Lleida, el pagès Francesc Gallart (46 anys) recorda com va triar l’ofici per vocació. “El pare sempre em deia que estudiés, que el que em posés al cap no m’ho prendria ningú. En canvi, deia que el tros i la finca sí que ens els podien prendre”, explica. Malgrat els consells, ell va triar el camp. Ara ha decidit manifestar-se perquè les grans distribuïdores marquen cada dia “uns preus molt baixos”. Ho argumenta amb xifres. El quilo de pera el cobra a entre 0,40 i 0,55 cèntims d’euro. “Al mercat hi doblen el preu, i si l’exporten, encara la venen més cara”, diu Gallart. Quan ha intentat buscar-hi solució s’ha adonat que tampoc no se’n sortiria. “Jo no puc vendre-la directament, perquè necessito magatzems i cambres frigorífiques. Això implica altres funcions que no conec, perquè jo soc pagès i sé conrear la terra”, diu.

El pagès d’Artesa de Lleida assegura que l’ofici difícilment dona per guanyar-se la vida perquè, per començar, la maquinària necessària té un cost molt alt. “Els tractors costen 40.000 euros, i també es necessiten remolcs i altres eines”. A més a més, els esforços invertits no retornen, i “encara menys quan factors que no controlem, com la climatologia, s’alien en contra nostra”. A la pràctica, les queixes que formula Gallart passen per reclamar un cert “suport econòmic amb les plantacions”, perquè assegura que intervenir en el preu dels aliments, cada dia més en mans del mercat global, fa temps que ho va descartar.

A Vilafranca del Penedès, el pagès Pere Gili (48 anys) explica que ha decidit manifestar-se perquè vol lluitar contra la fractura que hi ha entre la realitat social, política i econòmica, per una banda, i l’agricultor, per l’altra. “La nostra feina no es valora, quan justament treballem per oferir una alimentació sana i de proximitat, amb cura pels espais naturals del país”, argumenta. Per explicar la importància de la tasca de la pagesia local, Gili assegura que “els aliments que provenen d’altres països no passen pels alts controls de qualitat pels quals passen els nostres”. Fa uns anys, Gili va decidir tancar el cercle com a pagès per guanyar-se millor la vida. “Venc els aliments que conreo al consumidor final, mitjançant una pàgina web”. Esclar, tot això li ha suposat més feina i una altra manera de treballar i organitzar-se, perquè ell mateix conrea la terra, en recull els fruits i després els distribueix casa per casa. Ara bé, quan el pagès de Vilafranca del Penedès pensa en el futur, diu que el veu fosc. “Només un 1% de la població activa es dedica a la pagesia, i ho fem en condicions pèssimes, amb una feina que per definició és dura”. Per això, creu que la destrucció de la tasca de la pagesia local “és a prop”, malgrat que “tots mengem cada dia”.

A Fontanilles, Josep Borrell (66 anys) s’ha unit a la marxa perquè pot assegurar que a avui en dia l’ofici està pitjor que quan ell va començar. “Puc comprovar amb albarans a la mà que als anys 80 cobrava més pels cereals que avui”, diu. L’Enric, el seu fill i qui l’ha rellevat en l’ofici, és qui pateix la situació, però no anirà a la marxa: “Ell no ha pogut deixar ni la terra ni les cabres. Hi aniré jo, tot i que estic jubilat”, diu.