Aitor Sánchez: "Alimentar un animal per després menjar-te'l és ineficient a nivell mediambiental"

BarcelonaEl nutricionista i divulgador Aitor Sánchez reconeix que va trigar temps en adonar-se de l'impacte que la seva alimentació i el seu model de consum tenia sobre el medi ambient. Aquesta desinformació, diu, és el que l'ha portat a escriure el seu últim llibre, "Tu dieta puede salvar el planeta" (Paidós), on, més enllà d'una alimentació saludable, dona les claus per a una alimentació sostenible.

De quina forma impacta en el medi ambient la nostra alimentació, la manera com mengem?

— A excepció de l'energia, estem davant del sector més contaminant per al medi ambient. Hi ha altres indústries més contaminants en termes relatius, però menjar, mengem tots, i sobreproduïm. I, a la vegada, és un cercle viciós: produir aliments de forma poc sostenible accelera el canvi climàtic i el canvi climàtic ens força a produir de manera menys sostenible encara. És un peix que es mossega la cua.

Reconeixes que tenim poca informació sobre aquest impacte.

— Sí, perquè és complicat establir la relació. Amb la salut ja ho hem fet, tot i que ha costat, però amb el medi ambient encara no. I quan ens ho expliquen, preferim ignorar-ho i mirar cap a una altra banda.

Per què la producció de carn, sobretot la d'origen boví, té un impacte tan gran?

— Per tres motius. En primer lloc, per les emissions associades a aquest tipus de ramaderia, el famós metà, que és un gas d'efecte hivernacle que, ja de per si, genera unes emissions que són equiparables amb les del parc automobilístic mundial. Després hi ha el manteniment d'aquests animals: se'ls ha d'hidratar i alimentar i una vaca menja més que una persona. I, en tercer lloc, hi ha el canvi d'ús del sòl, que és una de les qüestions en què més costa veure-hi la relació. Als animals se'ls ha de deixar espai en terrenys fèrtils, la qual cosa implica la desforestació de boscos que, o bé passen a ser directament pastura o lloc de ramaderia, o bé deixen de ser boscos per cultivar-hi gra que s'usa per a la ramaderia.

¿Això significa que hem de deixar de menjar carn?

— És una opció. Si el cotxe contamina, ¿l'hem de deixar de fer servir? S'ha de veure. El que és evident és que la carn és altament contaminant i és una de les moltes opcions que tenim dietèticament. Així com podem triar entre anar en bicicleta o caminant, també podem deixar la carn i triar aliments que siguin més sostenibles. Amb l'avantatge que no només serà beneficiós per al medi ambient sinó també per a la nostra salut, la nostra butxaca i els animals.

Hi ha qui dirà que sempre s'ha menjat carn i que les vaques sempre han tingut espai per pasturar.

— Primer, ni sempre s'ha consumit carn ni se'n consumeix a tot el món. Avui dia, molta gent al planeta no menja carn perquè té accés a llegums o a peix com a font principal de proteïna. Independentment d'això, en països com el nostre, amb una elevada dependència dels càrnics i els processats, és cert que aquest model està molt present, però que sempre s'hagi fet així no vol dir que hagi de continuar. Hi haurà una transició. Arribarà un dia en què, progressivament, ens anirem desramaderitzant. No crec que perdem la ramaderia, però sí que crec que anem cap a un model en què el consum de carn serà més esporàdic, més festiu. I no aquest model, que és insostenible, de menjar pit de pollastre o cinta de llom barata. No hi ha cap argument per mantenir la producció i el consum de carn actual.

L'alternativa és el consum de proteïna d'origen vegetal.

— Sí, la proteïna de referència és la d'origen vegetal, en aquest cas els llegums, perquè és l'aliment que aconsegueix unir les dues coses: la qualitat de la proteïna i també la quantitat. I necessitem les dues coses per igualar la tasca de la carn, el peix o l'ou.

En el llibre també parles de l'impacte mediambiental del peix, potser menys conegut.

— Sí, té un impacte mediambiental alt, però menys percebut, perquè el focus s'ha posat, segons el meu punt de vista de forma justificada, en la carn. Però el peix també té molt impacte en el medi ambient. No tant per les emissions, sinó en com repercuteix en el sistema marí, que està a la vora del col·lapse en molts llocs. No hem d'oblidar que, a escala planetària, els sistemes marins són els veritables generadors d'oxigen.

Què podem fer perquè la nostra alimentació sigui més sostenible?

— Intentar reduir els aliments d'origen animal i augmentar els d'origen vegetal: menys carn i més llegums. Amb aquest canvi, quant a emissions ja podríem fer molt. Al llibre faig una simulació: si la població fos vegana o si mengés carn de manera esporàdica, hi hauria una reducció de les emissions d’efecte hivernacle pròxima al 60%. Altres coses que podem fer és comprar productes de proximitat i de temporada i en llocs sostenibles, i reduir el malbaratament alimentari.

¿La dieta més sostenible seria, llavors, la vegana?

— Sí, no és garantia al 99%, però una dieta vegana serà més sostenible que una de convencional. El missatge, però, no ha de ser dogmàtic, no tothom ha de tornar-se vegà. Seria millor per al planeta, sí, però la prioritat és que el gruix de població que té una dieta normativa comenci a reduir de forma progressiva el consum d'aliments d'origen animal. Això és el que sí o sí hauria de succeir en un horitzó proper.

¿També hauríem de reduir el consum de lactis i ous?

— Sí, tot el que sigui reducció d'aliments d'origen animal té una bona repercussió mediambiental. Els lactis, els ous, la carn d'au i el peix tenen un cost alt. El motiu és que és ineficient a nivell mediambiental alimentar un animal per després menjar-te'l o criar-lo per beure-te'n la llet o menjar-ne els ous. És més eficient que aquesta energia provingui del sol. Un dels grans avantatges de les plantes és que tenen la capacitat d'utilitzar la font solar com a energia.

Una cosa que m'ha sorprès és que dius que el transport d'aliments té un impacte inferior del que creiem a l'hora de reduir les emissions.

— Efectivament, perquè representa, de mitjana, només un 10% de les emissions totals de l'alimentació. Et pots trobar amb paradoxes com que portar carn de fora és gairebé igual de contaminant que la carn nacional. No ens podem acontentar dient que mengem porc d'aquí quan potser s'està alimentant amb un pinso que s'està important de l'Amazones. També tens l'exemple contrari: depenent de la situació climàtica que tinguis de partida et pots trobar que és més sostenible produir tomàquets a Almeria i portar-los a Kíev que produir-los en hivernacles.

¿Adoptar una dieta més sostenible té més impacte per al medi ambient que reciclar?

És complicat comparar les dues coses. Però hi ha gent que recicla o que tanca l'aixeta mentre es renta les dents però menja porc quatre dies a la setmana i l'impacte mediambiental que té és l'equivalent a tenir l'aixeta oberta durant mesos.