“L’alimentació no et curarà el càncer”

La relació entre alimentació i càncer sempre és polèmica per la quantitat de falsedats, mites o mitges veritats dites i escrites. Julio Basulto, dietista nutricionista, i Juanjo Cáceres, doctor en història, intenten posar-hi ordre en un llibre amb un subtítol que és tota una declaració d’intencions: “Què pot fer i què no pot fer la teva alimentació”.

Amb tanta informació contradictòria, què persegueix aquest llibre?

J.C. : Hi ha un conjunt de creences o missatges que relacionen alimentació i cura del càncer que són falsos. Volem exposar quins elements de l’alimentació poden contribuir a prevenir algun tipus de càncer i també explicar que hi ha un conjunt de teràpies, com l’homeopatia, que s’ofereixen com a solucions i que són falses, inefectives o perilloses. Una persona que s’enfronta a un càncer s’ha de posar en mans de metges i hospitals, que és l’única via que li pot permetre superar-lo, perquè, si no, el desenllaç més probable és la seva mort.

¿S’ha incrementat l’interès per les teràpies complementàries?

J.B. : Hi ha estudis que indiquen que més de la meitat de pacients amb càncer proven teràpies alternatives, complementàries o integratives, que no són el mateix però són totes inefectives. El càncer és la malaltia de la qual més falsos rumors corren per internet.

¿Ens falta cultura científica per ser crítics davant les pseudociències?

J.C : Sí, i cal tenir una actitud escèptica, reconèixer el que té evidència científica, saber que la ciència no és infal·lible, que el diagnòstic científic pot canviar al llarg del temps i llavors construir la teva percepció. És important el coneixement per canviar mals hàbits. La cultura científica fomenta estils de vida saludable.

J.B. : I als mitjans, uns més que d’altres, hi desfilen xarlatans que diuen amb total impunitat coses no certes que haurien de ser perseguides.

Algunes d’aquestes teràpies, com el reiki, han entrat als hospitals. I hi ha metges que diuen que mentre els pacients no deixin el tractament convencional, endavant.

J.C. : El problema és l’engany, estar simulant un tractament i donar-hi legitimitat amb la presència d’un fals terapeuta a l’hospital. La gent ha de saber que si ara es curen dues terceres parts dels casos de càncer no es deu a les teràpies complementàries, sinó a la investigació mèdica. I aquest corrent de pseudoteràpies i de pensament positiu va en contra del que els pacients necessiten.

J.B. : No es tracta de ser positiu, sinó de seguir un bon estil de vida, i això tampoc prevé tots els càncers, pot disminuir el risc d'alguns tipus de càncer.

Què pot fer l’alimentació i què no, doncs, pel que fa al càncer?

J.B. : L’alimentació redueix notablement les possibilitats que la població pateixi càncer i pot pal·liar els símptomes del càncer i del tractament. Què no pot fer? No pot prevenir totalment el risc de càncer, no aconseguirà que no tinguis càncer i, per descomptat, no et curarà el càncer. No l'ha curat i no el curarà mai. Ni superaliments ni teràpies del mar ho faran.

¿L’alimentació és una decisió individual o hi han d’intervenir les institucions?

J.B. : Hi ha molts factors que fan que mengem malament. ¿Pots tenir prou criteri quan hi ha famosos que fan anuncis de crema de cacau o refrescos? Això hauria de ser il·legal. ¿O sanitaris negligents com l’Associació Espanyola de Pediatria, que posa el logo en galetes de dinosaures? ¿O mitjans que donen veu a xarlatans?

J.C : Estem bombardejats de missatges per prendre determinades decisions. I en això hi ha una responsabilitat al 50%.

J.B : Hi ha d’haver polítiques que dificultin els mals hàbits i d’altres que facilitin els bons hàbits. Perquè quan entres en un supermercat creus que tens informació però no en tens. Si li preguntes a la gent què és una dieta sana, el 90% diu que és menjar de tot una mica amb moderació. I no, menjar de tot una mica condueix a l’obesitat.

I què és una dieta sana?

J.B. : Una dieta amb més vegetals, menys animals i pocs o cap càrnic processat ni aliments superflus. Aquí no hi entra l’alcohol perquè no és ni un aliment. Fa 30 anys que es repeteix el missatge. I això no significa menjar de tot. Sabem que un elevat consum de fruites i hortalisses, de grans integrals, llegums i fruita seca es relaciona amb menys risc de càncer. I és possible que un elevat consum de carn augmenti el risc per les substàncies que conté o perquè desplaça el consum d’aliments protectors.

¿I quin és el rol de l’alcohol en el càncer? Ara no es percep com un risc.

J.B : Com menys alcohol, millor. I si pot ser, gens. Per la prevenció del càncer no hi ha dosi segura. L’11% dels càncers a Espanya són atribuïbles a l’alcohol. És molt. I per què? Perquè no hi ha dosi segura. Una copa de vi augmenta un 5% el risc de càncer de mama en dones.

J.C. : No crec que no se’n conegui el risc; no s’assumeix perquè, com en tants àmbits, s’imposa el plaer.

Quin és el paper de l’activitat física en la prevenció del càncer?

J.C : És tan important com el de l’alimentació.

J.B.: El 30% dels càncers tenen a veure amb el tabac i un altre 30% amb la conjunció de dieta, exercici físic i alcohol. Ho sumes i surt aquest 60% que diu l’OMS de càncers que es poden evitar a escala poblacional amb un bon estil de vida.

I els tumors més prevenibles?

Pulmó, mama, colorectal, fetge, boca, esòfag, faringe i laringe.