"Algú ha volgut enfrontar les comarques de Ponent i el Delta de l’Ebre, i ho volem desactivar"

LleidaEl portaveu de la Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE), Manolo Tomàs, va carregar ahir novament contra el Pla Hidrològic Nacional aprovat pel govern espanyol i també va criticar l’actitud del Govern per justificar una infraestructura com el canal Segarra-Garrigues. La diferència és que aquest cop ho va dir ahir a Lleida durant la xerrada 'Lo riu és vida', organitzada el grup municipal de La Crida-CUP, davant una trentena de persones.

Tomàs va denunciar que s'han utilitzat les comunitats de regants que avalen, majoritàriament, el Pla Hidrològic proposat pel govern central perquè prioritza el regadiu davant el cabal ambiental i perquè tindran l'aigua garantida. Els defensors de l’Ebre creuen també que, sota el pretext de garantir l’aigua en infraestructures com el canal Segarra-Garrigues, s'han tapat els interessos reals d'aquesta obra, que és traspassar l’aigua a l’àrea de Barcelona. “No volem un enfrontament amb ningú, perquè les comunitats de regants, a qui respectem molt, defensen els seus interessos, que és molt lícit. Algú ha volgut enfrontar les comarques de Ponent i el Delta de l’Ebre, i ho volem desactivar”, va sentenciar Manolo Tomàs, portaveu de la PDE.

Tomàs va justificar les seves paraules al·legant que “molts regants no s’han adherit al reg del canal per culpa dels elevats preus” i que les xarxes secundàries del canal principal –que han de servir per distribuir l’aigua a les finques– no s’està fent. “Els pagesos són l’excusa per evitar una conflictivitat social fins que el Segarra-Garrigues no estigui acabat”, va afegir Tomàs. A més, va criticar que no s’hagin reduït dels costos de l’obra del canal després que s’hagi reduït el nombre d’hectàrees que pot abastir el canal a causa de les sentències de la justícia europea.

La setmana passada, la consellera d’Agricultura, Meritxell Serret, va declarar que “no és incompatible” l’oposició del Govern català al Pla Hidrològic de la conca de l’Ebre i la defensa dels regants de Lleida, que sí que hi estan a favor. Serret va dir als regants que el pla els fa un "trist favor" i va apostar per “un regadiu sostenible que permeti tirar endavant que a llarg termini permeti regar el màxim possible".

Tomàs també va destacar que, tot i que a nivell oficial les juntes de les comunitats de regants estan a favor del PHE, també hi ha molts pagesos que hi estan en contra perquè el sistema de vots de les comunitats està distribuït segons el nombre d’hectàrees. “Les juntes responen a interessos de grans terratinents perquè els pagesos amb menys terres no poden pagar els costos per portar el reg a les seves finques”, explica Tomàs. “Reconec que el tema [de l’aigua] és complex i que totes les opinions són respectables, però s’han de posar damunt la taula els interessos de cadascú i si representen la societat o van per a un tipus de negoci”, va dir. Tomàs, però, es va mostrar partidari d’una política d’augment de regadius “sempre que sigui sostenible i hi hagi prou aigua, diners i una estructura econòmica on les famílies hi puguin créixer”. Tomàs va reconèixer que “hi ha aigua i diners”, però que “no hi ha cap estructura econòmica”.

Tomàs va celebrar que el Parlament de Catalunya aprovés dimecres passat una moció per vetllar per la preservació de l’aigua i la revisió del Segarra-Garrigues i del Xerta-Sènia. Tomàs va fer una crida per continuar amb la mobilització contra el Pla Hidrològic. “La pressió ciutadana ha de poder desmuntar les prioritats polítiques”, va dir Tomàs, que va posar com a exemple la lluita constant del Delta de l’Ebre contra el pla. El portaveu de la Plataforma en Defensa de l’Ebre va exigir revisar la política de regadius per “dirigir les inversions a la petita i mitjana pagesia”. “Aquí i allà els pagesos fan territori, i si no es conserven els ecosistemes no hi ha territori”, va assegurar.